La decisió de la Generalitat valenciana de modificar el currículum de llengua i literatura de Batxillerat ha provocat un fort debat. L’esborrany que es debatrà a la Mesa Sectorial d’Educació elimina les referències a la 'literatura catalana' que apareixien en el decret del 2022. A canvi, estableix que les lectures siguin “de la literatura valenciana i de les principals autores i autors valencians” en les diferents èpoques i moviments. En la pràctica, això implica deixar fora autors catalans i balears, entre els quals destaca Ramon Llull i Miquel Costa i Llobera, entre d'altres.

Ramon Llull torna simbòlicament al Pla de Mallorca en una entrevista fictícia construïda amb intel·ligència artificial, publicada a Tot Pla amb motiu del Dia dels sants innocents. Des de Randa fins als debats actuals sobre llengua, convivència, turisme i identitat, el pensador mallorquí del segle XIII dialoga amb el segle XXI en una peça literària que reflexiona sobre el present de Mallorca des del llegat lul·lià.

El multiinstrumentista i compositor grec Christos Barbas, guanyador de la primera beca internacional de creació i residència artística del Laboratori Llull ha presentat aquest dijous 27 de novembre el seu projecte Lux in Tenebris a la seu de l'Estudi General Lul·lià, coincidint amb la festivitat de Ramon Llull. La composició és una missa contemporània per a cor de veus i ney (una flauta de canya pròpia de l'Orient Mitjà) inspirada en el Llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull.

R amon Llull és el místic eixelebrat de les lletres catalanes. Nascut a Palma el 1232, era fill de repobladors nobles catalans arribats arran de la conquesta de Jaume I. A la trentena, la seva vida frívola i mundana feu un gir de 360 graus després d’escoltar un sermó del bisbe de Mallorca sobre sant Francesc d’Assís. Prèviament presencià cinc aparicions de la imatge de Crist crucificat. Llavors abandonà la dona i els dos fills per dedicar-se en cos i ànima a elaborar la seva famosa Ars, un mètode universal per combatre els ‘errors’ dels infidels i pel qual seria considerat el precursor de la informàtica. Per tenir més aliats en aquesta causa, a Miramar, a la costa de Valldemossa, fundaria una escola missional amb el patrocini del rei Jaume II. També viatjaria arreu d’Europa per captar el suport de papes, monarques i senyors.

Raül Garrigasait (Solsona, 1979) ha dedicat La roca i l'aire (Fragmenta, 2025), el seu últim assaig, a l'art i la religió, dos conceptes que han marcat la civilització des de fa mil·lennis. A través de set figures totèmiques i alhora radicals —Ramon Llull, Ausiàs March, Isabel de Villena, Joan Maragall, Josep Carner, Frederic Mompou i Antoni Tàpies—, Garrigasait traça un recorregut que connecta passat i present: a les seves mans, rellegir l'herència cultural acaba sent una manera òptima de donar-li continuïtat.

A més de les dues Medalles d'Or concebudes a Maria Luisa Cava de Llano i Rudy Fernández, el Consell de Govern d'aquest divendres ha aprovat la concessió de desset premis Ramon Llull, una distinció que té per objecte honrar i distingir, de manera individual o col·lectiva, les persones que hagin destacat dins del territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, empresarial, social, de recerca, d'ensenyament i lingüístic. La consellera Maria Antònia Estarellas n'ha anunciat els guanyadors i els motius de la distinció.

Jordi Savall i Bernadet (Igualada, 1941) ha estat nomenat aquest dimecres doctor 'honoris causa' de la Universitat de les Illes Balears (UIB) pels seus mèrits culturals i de vinculació amb les Illes. Així ho ha aprovat el Consell de Govern de la UIB, reunit en sessió ordinària. La proposta de nomenament l'ha fet el Vicerectorat de Projecció Cultural i Universitat Oberta en reconeixement de la seva àmplia trajectòria internacional i, en particular, pel que fa a la seva vinculació amb la cultura illenca, la recuperació i conservació del patrimoni musical i la tasca de divulgació del cant de la Sibil·la i de la figura de Ramon Llull.

Hauria pogut ser sant a hores d’ara, set segles després de la seva mort. Però Ramon Llull, de qui celebrarem la festivitat el 27 de novembre, no ha passat de beat a l’escalafó de l’Església catòlica. El motiu es troba en la persecució dels seus textos, suposadament herètics, per part dels inquisidors al llarg de segles. L’enfrontament entre el seguidors del Doctor Il·luminat –lul·listes– i els seus enemics –antilul·listes–, que han posat bastons a les rodes a la causa de la seva canonització, és interminable.

Thomas Le Myésier, un dels deixebles de Ramon Llull a la Universitat de París, va encarregar cap al 1325 un còdex miniat amb 12 grans il·lustracions que descrivien de manera esquemàtica la vida i doctrina de l’escriptor mallorquí i que es conserva a la biblioteca de Karlsruhe. El més curiós d’aquelles il·lustracions és que l’autor utilitzava recursos del llenguatge de la historieta com les bafarades de text sortint de la boca i, de fet, hi ha especialistes que consideren el Breviculum un dels primers còmics de la història. Set segles després, Pep Brocal (Terrassa, 1967) torna a convertir Llull en còmic al Llibre de les bèsties (Bang, 2023, també en edició castellana), que adapta una de les deu parts que formen el Llibre de les meravelles, escrit per Llull entre el 1287 i el 1289.

La senadora catalana però designada per l'assemblea de Madrid, del Partit Popular, Alicia Sánchez, no sap d'on són Ramon Llull i Ausiàs March. Durant la seva intervenció al Senat, la popular ha assegurat que Ramon Llull era menorquí i que Ausiàs March era gallec. En el discurs en què Sánchez pretenia defensar que el PP està compromès amb la cultura, la història i la llengua de tots els territoris de l'Estat ha deixat en evidència el total desconeixement d'allò que assegurava conèixer i que qualificava de "seu". La senadora ha destacat alguns personatges il·lustres com Llull, March o Jacint Verdaguer per defensar que no eren "patrimoni dels nacionalistes", sinó de "tots els espanyols, ja que simbolitzen la riquesa cultural i lingüística d'una Espanya plural i diversa".

La setmana passada esmentàvem Ramon Llull, el nom i l’empremta del qual estan lligats a alguns dels indrets més rellevants de Mallorca. Les seves restes reposen al sepulcre que es pot visitar a l’església de Sant Francesc de Palma, aferrada al claustre del mateix nom, i al monestir de la Real hi ha la meravellosa biblioteca, que conserva una col·lecció important de llibres lul·lians. Recordàvem com, fa quatre anys, amb motiu del vuitè centenari del seu naixement, Llull va ser transportat en processó des de Sant Francesc fins a la Seu, un viatge d’anada i tornada literalment en olor de santedat. I encara podríem afegir molts més llocs amb l’empremta de Llull, com ara el puig de Randa, amb els seus tres santuaris, Gràcia, Sant Honorat i Cura. Quan Llull va abandonar la vida cortesana en què havia nascut i crescut (i això incloïa l’esposa, Blanca Picany, i els fills, Magdalena i Domènec, però també les vegues, les caceres i la vida de plaers a què s’havia acostumat), la llegenda diu que es va establir en una cova dalt de Cura. La mítica cova ha estat incorporada recentment pel Consell de Mallorca al patrimoni històric, i això està molt bé, però no lleva que no és exactament una cova, sinó més aviat un clot dins el qual és impossible que ni tan sols Llull –conegut per la seva força de voluntat– s’estigués deu anys concentrat en l’estudi de severes disciplines de l’esperit com la filosofia i la teologia del seu temps, a més d’àlgebra, poesia i diversos idiomes: singularment el llatí i l’àrab, que són les llengües en què va escriure, a més del català. Dins la suposada cova en qüestió només s’hi pot estar acotat, i encara en una postura incòmoda i extravagant, de manera que seria difícil passar-hi no ja deu anys seguits, sinó deu hores, o fins i tot deu minuts. Llull, pel que sembla, va tenir una revelació, o una experiència extremadament intensa que ell va interpretar en clau mística (al Cant de Ramon explica que se li va aparèixer Crist crucificat, una visió que va tenir fins a cinc vegades successives), i va decidir retirar-se de la vida mundana, però tot indica que ho va fer a una casa que la seva distingida família posseïa al mateix puig de Randa, envoltat de totes les comoditats necessàries.

En plena celebració de l’Any Ignasià (2021-2022), inaugurat a Roma pel general de la Companyia de Jesús Arturo Sosa, a qui vaig tenir el privilegi d’entrevistar en àgil conversa publicada a Confesiones de Jesuitas (Libelista, 2018), m’agradaria aportar una novetat sobre la relació d’Ignasi de Loiola amb Ramon Llull.

L’Orde de Malta, abans que se la conegués per aquest nom, era una institució de monjos guerrers, fundada pel beat Gerard, de qui aquest 2020 es compleixen nou segles de la seva mort (1120). Com els templers, però els sobrevisqué. De fet, es quedà amb els seus béns a Mallorca i ha arribat fins als nostres dies. Els seus membres es refugiaren successivament a Xipre, Rodes i Malta -ara un estat de la Unió Europea, que dilluns 21 celebra el seu Dia de la independència- i ho haurien pogut fer a Menorca, si hagués tingut èxit una proposta de cedir a canvi Malta als russos. Tres mallorquins foren els seus grans mestres.

L'IdISBa aposta per reforçar la innovació sanitària durant la crisi del coronavirus. Segons ha explicat el Govern balear a través d'un comunicat, aquest dijous s'han presentat la IV convocatòria de projectes intramurals Synergia-Primus 2020 i la II convocatòria Ramon Llull, amb l'objectiu de concedir ajuts per a la intensificació de l'activitat investigadora del personal sanitari amb activitat assistencial i facilitar la recerca científica en aquest àmbit.

Fa quinze dies, una caminadora s’espolsava la calor i la peresa i dedicava el dissabte horabaixa a pujar a peu fins al santuari de Cura. Era dissabte de Santa Càndida, i per tant festa patronal de Llucmajor, que enguany -com tot- se celebrava a menys de mig gas, a causa de la pandèmia. La caminadora va arribar a Cura i es va deixar impregnar per la pau de cos i d’esperit que emana de l’indret, de la bellesa del paisatge i de les presències benignes que l’habiten. Al cap i a la fi, el puig de Randa és una muntanya modesta en proporcions però vasta en sentits, tres vegades santa per mor dels tres santuaris que allotja: el de Gràcia, el de Sant Honorat i el de Cura. En tornar a baixar, ja hora foscant, va arribar fins a la plaça i la va trobar estibada de gent: no hi havia actuacions ni festa organitzada de cap casta, però es podia seure a la fresca a les múltiples terrasses dels múltiples bars i restaurants que tenien obert. La gent feia un cas molt lax de les normes de seguretat: les mascaretes tenien una presència testimonial i la distància social era tan sols un concepte teòric. La caminadora no va poder evitar incomodar-se amb el contrast entre la serenitat de dalt i l’espectacle d’irresponsabilitat col·lectiva de baix, la poca sensatesa que sovint demostram quan tenim la coartada d’actuar en massa, la constatació que, en qualsevol moment, el mite de la terra alta i la terra baixa deixa de ser tal mite i es converteix en desagradable evidència.

Ni eivissenc, ni de Felanitx, però sí mallorquí. El primer a albirar un altre continent -desconegut fins llavors pels europeus- fou, ja el segle XIII, Ramon Llull. A més, segons una llegenda, profetitzà el llinatge de l’almirall que salparia, el 3 d’agost de 1492 -dilluns en farà 528 anys-, cap a les mal anomenades Índies. Cristòfor Colom, en canvi, de cap manera podia ser fill del príncep Carles de Viana -tal com defensa la teoria que diu que era mallorquí-, però sí que pot ser que tingués algun vincle amb l’àmbit de llengua catalana.

El Teatre Lliure s'ha proposat que l'espectacle continuï tot i el confinament proposat pel Govern per evitar la propagació del coronavirus. El hashtag #TheShowMustGoOn engloba activitats pensades perquè els espectadors puguin continuar nodrint-se de teatre, encara que sigui des de casa.

Ni es diu del Tub, ni és una plaça. És el carrer Institut Balear, a les avingudes de Palma. Al seu voltant, cinc edificis: els instituts d’ensenyament secundari Ramon Llull i Joan Alcover, l’Escola de Disseny, l’edifici de la Riera de la Universitat de les Illes Balears i la Biblioteca Municipal Ramon Llull. Un espai urbà habitat, essencialment, pels joves, i travessat de banda a banda per l’escultura Sòlid de contrast (el ‘tub’), que deixà astorats els habituals de la zona quan es va instal·lar el 1983.