Preguntaria a Dolors Montserrat, que parla de manera natural el català transmès per la seva mare, per quina raó el seu partit, el PP, tindria interès en vetar-ne l’oficialitat a Europa. El castellà, la meravellosa i universal llengua en què el seu partit s’expressa i els demana que s’expressin, ja n’és, d’oficial. La llengua amb la qual ella o jo hem après, de petites, paraules catalaníssimes com filaberquí o gintònic també ho ha de ser. Fora una sort que l’ús d’una llengua més a la babel que és Europa donés feina a un sector tan precaritzat com el dels intèrprets i traductors, per cert.

Un debat de candidats estatals a les eleccions europees a Televisió Espanyola ha començat amb paraules en català. Un fet històric que beu de la nova realitat al Congrés dels Diputats, on des d’aquesta legislatura es poden parlar totes les llengües oficials de l’Estat. No passa el mateix a les institucions europees, malgrat que aquest va ser el pacte de Junts amb el PSOE per atorgar la presidència de la cambra baixa a Francina Armengol. Aleix Sarri, número 3 de la llista de Junts i l’encarregat d’estrenar el català al debat, ha situat aquesta consecució com una de les fites de la pròxima legislatura a Brussel·les.

El PP ha protagonitzat un aquelarre contra l'independentisme amb l'objectiu que Europa eviti l'aplicació de l'amnistia. Ha estat aquest dijous en la presentació de la candidatura a les eleccions europees, que encapçala Dolors Montserrat. Des del primer moment, aquest acte celebrat al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona s'ha plantejat com un combat contra el nacionalisme i el sobiranisme, que encaixa també amb el to de la recta final de la campanya catalana. I l'avís ha vingut de la mateixa Montserrat: "Europa no pot permetre que l'amnistia tiri endavant, el PP europeu no ho pot permetre".

Malgrat el ball de noms dels últims dies i els aires de canvi que es respiraven a la direcció estatal del PP, hi ha hagut un gir d'última hora. El líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha acabat apostant per Alejandro Fernández, el president del PP català, com a candidat a la Generalitat tot i les diferències que hi té. I això que la formació havia sondejat diversos noms per rellevar-lo, entre els quals el de l'eurodiputada Dolors Montserrat. La decisió arriba després que aquest dilluns a la tarda Fernández mantingués una reunió amb Feijóo en què van abordar el procés per a les eleccions al Parlament i el català va mostrar predisposició per liderar la candidatura.

Alberto Núñez Feijóo ha de decidir qui proposarà per a la candidatura del PP a les eleccions catalanes, però encara té diversos escenaris sobre la taula malgrat el compte enrere. El temps apressa i la decisió segurament serà pública abans de Setmana Santa, segons fonts de la direcció estatal del partit. L'avançament electoral ha impedit que internament es resolgués el conflicte latent que fa mesos que dura entre Feijóo i el líder del partit a Catalunya. Alejandro Fernández, de fet, manté el pols i ha fet un pas endavant per tornar a liderar la candidatura, esperonat pels suports els últims dies de diversos càrrecs interns del PP català i de la societat civil espanyolista. Tot i això, a la seu del madrileny carrer Génova preferirien un canvi i ja han sondejat diversos perfils, entre els quals destaca l'eurodiputada Dolors Montserrat, atrafegada els últims dies en la seva croada des de l'Eurocambra contra la immersió lingüística.

Odi és la paraula en què l’eurodiputada del PP Dolors Montserrat basa fonamentalment el seu discurs polític. Cerca ràpida: el llaç groc era un “símbol d’odi que ultratja” i que “significa odi cap a l’altra meitat dels catalans” (2018). “El gran enemic d’Europa és el nacionalisme, i no podem permetre aquests moviments que odien la unitat, odien Europa i que la intenten desestabilitzar” (2020). I el text aprovat ahir pel comitè del Parlament Europeu que Montserrat té confiscat per al seu ús particular condemna “la incitació a l’odi” contra les famílies catalanes que han anat als tribunals a exigir el 25% de castellà.

Després de fracassar tan notablement com a portaveu del PP al Congrés (no va arribar a l’any en el càrrec) que les seves intervencions nervioses, atropellades i pretesament ocurrents encara es recorden com a exemple de com no ha de comunicar una portaveu, Dolors Montserrat va continuar la seva carrera política al Parlament Europeu. Allà s’ha distingit per la seva obsessió contra l’ensenyament en català a Catalunya, cosa bastant trista, tractant-se d’una catalana, perquè coneix de primera mà quin és l’equilibri de forces entre el català i el castellà a Catalunya. 

Dolors Montserrat ha vingut amb la processó d’ultres, semiultres i reultres del Parlament Europeu a comprovar que la immersió lingüística a l’escola catalana no fa que als nens i nenes catalans els surtin cua i banyes, ni que excretin sofre.

Els eurodiputats del PP, encapçalats per Dolors Montserrat, van votar ahir en contra d’una resolució del Parlament Europeu que demana més mà dura del Consell de la Unió Europea davant la deriva autoritària de Polònia i Hongria. Els populars espanyols es desmarquen així del seu propi grup, el Partit Popular Europeu (PPE), i mostren el seu suport als partits ultraconservadors Fidesz de Viktor Orbán i a Justícia i Llei (PiS en polonès) de Jaroslaw Kaczynski. Els populars van votar en la mateixa línia que Vox, inscrit dins dels Conservadors i Reformistes Europeus.

1. Avui es reprèn el judici al Tribunal Suprem amb les declaracions de caps policials a Barcelona l’octubre del 2017.

Neutralitzar qualsevol efecte de la internacionalització del Procés. Aquesta és la tasca que tant el PSOE com el PP s’han posat com a prioritària a Europa, i ho han demostrat amb els perfils que han situat al capdavant de les seves respectives llistes a les eleccions del 26 de maig. A la ja coneguda candidatura de l’encara ministre d’Exteriors, Josep Borrell, pels socialistes, ahir s’hi va sumar la de l’exministra de Sanitat Dolors Montserrat pels conservadors, que es marquen com a objectiu “invertir el relat de les fake news ” a Catalunya, tal com va manifestar ahir el president del PP, Pablo Casado, quan va confirmar la decisió en un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press.

El Partit Popular només ha rebut el suport de Ciutadans i Foro Asturias en l'intent de reformar el Codi Penal per imposar penes d'entre tres i cinc anys de presó als responsables –polítics i funcionaris– de convocar un referèndum unilateral. La intenció dels populars era recuperar un delicte introduït el 2003 durant la legislatura de José María Aznar, amb què es volia frenar el pla Ibarretxe, però que va ser derogat durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero.

El Congrés ha tombat aquest dimarts la proposició de llei del PP que pretenia sancionar els càrrecs públics que portessin llaços grocs. El PSOE ha girat l’esquena als conservadors, que pretenien sancionar per llei els càrrecs públics que portessin aquests símbols o que no els retiressin de l’espai públic. La presa en consideració de la llei ha acabat naufragant per 180 vots en contra i només 161 a favor.

Una intervenció per oblidar de la portaveu del PP al Congrés de Diputats, Dolors Montserrat, ha destapat la caixa dels trons de la crítica interna contra la successora del carismàtic Rafael Hernando. L’embolic que es va fer durant la sessió de control al govern espanyol de dimecres, en què va interpel·lar la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, amb poca fortuna oratòria, ha servit d’excusa perquè alguns sectors del partit, que feia setmanes que insinuaven el malestar amb el to de la portaveu, comencin a demanar el seu cap de manera més indissimulada, segons van explicar ahir diverses fonts populars a l’ARA.

La portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat, ha ofert aquest dimarts la majoria absoluta que el seu partit té al Senat per a una "possible activació del 155". L'exministra ho ha dit en una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio', l'endemà que el líder de Cs, Albert Rivera, instés el president espanyol, Pedro Sánchez, a enviar el requeriment previ per tornar a aplicar la suspensió de l'autonomia catalana.

"Com a catalana em sabria molt de greu que la Generalitat forcés el govern d'Espanya a arribar on no vol arribar". La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio que el govern del PP "no vol" arribar a aplicar l'article 155 de la Constitució, que preveu la intervenció de l'autonomia, però ha afegit que no s'ha de "demonitzar aquest article, perquè només preveu preservar l'estat d'autonomia". La ministra, que ha començat defensant la intervenció financera de l'economia catalana per part del govern espanyol, ha dit que aquesta actuació és una conseqüència directa del fet que el vicepresident Oriol Junqueras hagi "deixat de complir la llei d'estabilitat pressupostària" perquè, ha dit, ha deixat d'enviar a Madrid la carta on detalla la informació financera de Catalunya. "Si tornen a la llei, el govern d'Espanya no intervindrà les finances catalanes", ha conclòs Montserrat.

La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, compareix d'urgència al Congrés aquest dimarts per explicar la polèmica que va encendre l'alarma a principis de mes sobre el copagament farmacèutic. En una entrevista a TVE, va avançar la intenció de fer pagar més als pensionistes amb rendes de més de 18.000 euros. "El copagament podria pujar, baixar o quedar igual", va dir. Poques hores després i davant del ressò que va tenir, va afanyar-se a rectificar i va assegurar que el govern espanyol només ho "estudiava". Mariano Rajoy, però, va desmentir-la la setmana passada i va negar que tingués previst augmentar el copagament farmacèutic aquesta legislatura.

La vicesecretària d'organització del PPC, Dolors Montserrat, ha assegurat que, si d'ella depengués, tancaria TV3 "o buscaria inversors privats", apel·lant a una falta de pluralitat. Montserrat, que ha lamentat el pes polític de les presidentes d'Òmnium i l'ANC, Muriel Casals i Carme Forcadell, dient que "no han estat mai votades" però que tot i això "manen" amb el president de la Generalitat, ha assegurat que, si fos per ella, convocaria les eleccions generals el 27 de setembre del 2015 per fer-les coincidir amb les eleccions al Parlament de Catalunya. "Celebraria eleccions autonòmiques i generals el mateix dia perquè els catalans estan farts d'aquests polítics que no els consideren i que cada dos anys els fan anar a votar".