El monestir de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada el 1326 i on fins al febrer encara vivia una comunitat de clarisses, va tenir múltiples vides. Les excavacions arqueològiques, que es van començar a fer el setembre del 2022 a la Baixada del Monestir i els resultats de les quals s’han presentat aquest dimarts, expliquen part de la vida econòmica del monestir però també la impossibilitat de restar aïllat dels conflictes del país.

Didàctic, engrescadorament contracultural i radicalment assenyat. Així ha fluït el pensament del sociòleg David Casassas en la quarta sessió del cicle Diàlegs d’ètica i filosofia moral celebrats al monestir de Pedralbes, coorganitzat per l’Ajuntament de Barcelona i el diari ARA i comissariat pel filòsof i assagista Daniel Gamper. La (im)possibilitat de la vida bona era el títol de la xerrada. Esperonat per les preguntes de Gamper, Antoni Bassas i el públic, Casassas ha desplegat el coneixement acumulat sobre Aristòtil, Adam Smith, Marx, el Quixot i el republicanisme democràtic per lligar conceptes i exemples, sobretot al voltant de la llibertat, com els que desenvolupa al llibre Llibertat incondicional. La renda bàsica en la revolució democràtica (Tigre de Paper, 2022).

La d’aquest 12 de febrer no serà una festa de Santa Eulàlia més al monestir de Pedralbes, a Barcelona, perquè serà l’última amb monges clarisses vivint-hi en comunitat. Dissabte se’n van les tres que hi quedaven, i d’aquesta manera s’acabarà una presència que ha durat set segles. Fa respecte saber que l’any que ve farà set-cents anys de la fundació del monestir per la reina Elisenda Montcada, per més que estiguem acostumats al fet que la falta de relleu vocacional provoqui notícies semblants no només a Catalunya, sinó en països com Catalunya, on no es pot entendre la història i la cultura sense la presència i la influència de l’Església.

Hi ha un antic refrany que diu: "El ric menja quan vol, el pobre quan pot i el monge quan li toca". De fet, hi ha la creença que a l’Edat Mitjana l'alimentació dels monjos era completament oposada a la dels nobles i que els seus menjars es caracteritzaven per la frugalitat, per la contenció i per l'escassetat de carn. L’arqueologia, però, està aportant proves que no era ben bé així i que als monestirs de Barcelona es menjava força millor que fora dels seus murs.

Una paraula tan aparentment senzilla com comunitat va esdevenir un desbordant doll filosòfic i polític. Va ser aquest dijous al monestir de Pedralbes en una nova sessió del cicle Diàlegs d’espiritualitat: quina comunitat?, organitzat amb la col·laboració de l'ARA i sota la direcció intel·lectual i moderació de la filòsofa Mar Rosàs. En aquest cas, es tractava d’estirar el fil a partir d’aquest enunciat: Comunitat i immunitat. Protegir en excés la comunitat la destrueix? Va ser un vespre de pensament d’alta volada, farcit d’“idees brillants que destorben i incomoden, que són les millors idees”, tal com va dir un espectador en el torn de preguntes i reflexions.

La visita a les sales d'un museu és només la punta de l'iceberg de les activitats que s'hi duen a terme, i un any més l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) vol donar visibilitat als professionals de les col·leccions i als espais restringits com els arxius i les reserves. Aquest és el propòsit de la jornada d'In Museu, la quarta edició del qual se celebrarà l'1 de febrer de les 10 a les 18.30 h.

El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, que encara conserva una petita comunitat de monges clarisses, ha tingut un llarg recorregut: va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada el 1326 amb el suport del seu marit, el rei Jaume II. Des d'aleshores, i han passat més de 700 anys, aquest monestir ha estat governat per dones. Centre de poder polític i econòmic, va viure múltiples transformacions arquitectòniques i polítiques. Moltes estances, però, sempre han estat inaccessibles. Fins ara. A partir d'avui, des de casa, a través de la web del monestir, i des del mateix Reial Monestir de Pedralbes, amb una recreació 3D, es pot entrar (virtualment) a les cel·les del dormidor, als passadissos, a la cuina, a la infermeria, a les capelles...

El monestir de Pedralbes ha estrenat una maqueta de la tomba de la reina Elisenda de Montcada que permetrà als invidents comprendre els elements que formen el monument funerari. La maqueta, tàctil i en 3D, ha costat 18.636 euros i està finançada per l'Ajuntament de Barcelona mitjançant la taxa turística.

Una figura fosca, de cabells llargs, es desplaça per un carrer. A l’altra banda -molt més il·luminada i amb més color- tot de persones caminen en fila i en ordre. En una espècie de pla seqüència, la dona es llança a l’aigua. És l’1 de novembre del 1913 i la Charlotte ha fugit de casa dels seus pares i s’ha suïcidat. Aquest és l’inici de Vida? O teatre? Charlotte Salomon. Berlín, 1917 - Auschwitz, 1943, l’exposició que mostra 237 guaixos de l’obra -d’un total de 782- de l’artista alemanya d’origen jueu i que es pot veure al Monestir de Pedralbes fins al 17 de febrer del 2019. La dona que va posar fi a la seva vida era la tia de qui Charlotte Salomon va heretar el nom. Quan l’artista va començar l’obra, el 1940, vivia amb els seus avis al sud de França, on havia fugit de l’Alemanya nazi. Quan la va acabar, l’estiu del 1942, havia decidit escollir la vida. Als dibuixos hi ha tristesa, ràbia i desesperació, però també molt d’amor i el desig d’aferrar-se a la vida i desfer-se de l’herència materna.

El populisme no és pròpiament una ideologia. A tot estirar és “un conjunt d’idees” que poden alimentar discursos d’esquerra o de dreta. Això pensa Eva Anduiza, catedràtica de ciència política a la UAB i protagonista ahir del cicle de debats sobre la democràcia organitzat pel monestir de Pedralbes i el diari ARA, sota la coordinació del filòsof Daniel Gamper.

El Monestir de Pedralbes es reivindica com el magatzem del patrimoni artístic de Catalunya i arxius documentals durant els bombardejos de la Guerra Civil a l'exposició 'Patrimoni en temps de guerra. El reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes', que s'inaugura aquest dijous. El tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, ha explicat que la mostra és un intent de posar de relleu el paper d'aquest museu, coincidint amb la celebració del 75è aniversari del final de la Guerra Civil.