Una trentena d'homes raquítics, alguns dels quals amb prou feines poden aguantar-se drets, arriben en una barca precària a la costa sud-oest del Brasil. La tripulació assegura que són els únics supervivents del Wager, un navili de guerra britànic que havia sortit de Portsmouth gairebé dos anys enrere amb més de 250 oficials i mariners. El 1742, gairebé un any després que al vaixell se li perdés la pista al sud de Xile, la reaparició de part de l'expedició és considerada un miracle.

El llançament de la bomba atòmica dels nord-americans sobre Hiroshima i Nagasaki va canviar per sempre més la manera que tenim els humans de ser en el món, perquè ens va inocular una consciència de fragilitat d’espècie fins aleshores inconcebible i d’aleshores ençà permanent, incurable, esgarrifosa. De cop, vam descobrir que una ciutat de poc més de cent mil habitants podia quedar destruïda –arrasada, cremada, amb la majoria dels seus habitants destruïts, arrasats, cremats– en qüestió de segons i, si allò podia passar a una ciutat, també podia passar a una regió, a un país, a un continent, a tot el planeta. Té alguna cosa de lògicament fatal, en aquest sentit, que el periodisme modern també més o menys naixés amb aquell doble atac nuclear del 6 i el 14 d’agost del 1945.

Aquesta versió d’un acudit sobre les tragèdies dels jueus bé podria servir per il·lustrar l’esperit sofert del catalanoparlant, tan tossudament alçat mantenint la llengua com terriblement cansat de la tabarra lingüística. Malgrat que el fons de la qüestió sigui una preocupació real, o potser precisament per això, la llengua és motiu recurrent de gags, monòlegs i paròdies per part dels mateixos parlants. Mentre en altres països els acudits van sobre tòpics com el menjar, l’estètica i la meteorologia –el xovinisme francès o l'esnobisme i la gastronomia pèssima dels anglesos–, a Catalunya fem mofa de la mala salut de ferro del català. Per què carai ens fa tanta gràcia l’humor sobre el català?

Milena Busquets (Barcelona, 1972) ha trigat sis anys a publicar una nova novel·la després del fenomen de També això passarà, que s’ha traduït a 32 llengües i ha venut milers d’exemplars (només en català, 20.000). “Necessitava baixar de l’onada i tornar a tocar de peus a terra; tornar al meu món, que és petit. I no volia sentir que m’aprofitava d’aquell èxit”, explica. Amb Gemma (Anagrama/ Amsterdam), l’escriptora torna al mateix univers d’autoficció -Barcelona, els amants, els fills, la vida petitburgesa, culta i plaent- per recuperar la història d’una amiga que va morir de leucèmia quan tenien 15 anys.

El migdia del 30 d’octubre del 2017, els consellers del Govern destituït pel 155 Jordi Turull, Raül Romeva, Carles Mundó i Josep Rull es troben a l’aparcament del Decathlon de Mollet del Vallès, al costat de l’AP-7. És el punt de trobada designat per posar en marxa un operatiu que els portarà a Brussel·les, on els esperen els seus companys. Però el vicepresident, Oriol Junqueras, no hi és. Durant la llarga espera, que es fa en un pis proper d’un militant d’ERC, tots ells van sospesant els pros i els contres d’una decisió que els canviarà la vida. I opten per quedar-se, igual que el vicepresident, frustrant així el pla de Carles Puigdemont de tenir tot el Govern a l’exili.

L'octubre passat, després de sis hores de debat, el Senat va aprovar l'aplicació de l'article 155. La mesura s'eternitza i el govern espanyol fins i tot vol posar fi a la immersió lingüística per mitjà del 155. Els segells editorials Ara Llibres i Amsterdam han decidit en senyal de protesta 'girar full': totes les novetats editorials a partir d'aquest divendres tindran esborrat el número de la pàgina 155. L’article 155 s’eternitza a la nostra vida quotidiana, i nosaltres volem girar full. És per això que totes les novetats editorials dels segells Ara Llibres i Amsterdam que entren a impremta a partir d’avui tindran esborrat el número de la pàgina 155. "Aquest fet es repetirà en tots els llibres que la cooperativa publiqui mentre durin les mesures aplicades per aquest article de la Constitució espanyola, que representa un cop d’estat a les institucions i al govern de Catalunya", assegura l'editorial en un comunicat.

Publicada per primera vegada l’any 1593 i escrita durant una època d’epidèmies de pesta que va obligar a tancar els teatres de Londres, 'Venus i Adonis' fou l’obra que més èxit va donar en vida a William Shakespeare. Escrita quan el poeta tenia 29 anys, recull el conjunt d’experiències d’un jove Shakespeare enamorat i narra, amb tota la sensualitat i l’erotisme que la ploma de l’autor és capaç, els intents de Venus, la deessa de l’amor, de seduir el jove i bellíssim Adonis.

“Som tan incapaços d’arribar al bé com a la veritat”. Aquest és un dels pensaments aforístics de Blaise Pascal (1623-1662), matemàtic, físic i filòsof del qual Ara Llibres reivindica l’actualitat convertint-lo en el primer títol de la col·lecció Ara Clàssics, que se suma a les de no-ficció, narrativa estrangera i catalana -agrupades sota el segell Amsterdam-, la d’història - Sèrie H- i D’on Vinc, on personatges coneguts expliquen la seva infantesa en un format de memòries breus i que recentment ha presentat títols de Josep Maria Fonalleras i Rosa Regàs.

Des del punt de vista d'un entomòleg, com si analitzés papallones o altres insectes. D'aquesta manera, el reconegut escriptor gironí Josep Maria Fonalleras rememora i posa en paper els records de la seva infantesa en la seva nova novel·la, 'La sala d'estar és un camp de futbol', publicada per Ara Llibres, dins de la col·lecció 'D'on vinc'. La mort, l'homenatge als pares, els jocs amb els germans, els amics o el primer amor se succeeixen en un relat descriptiu on l'autor ha volgut donar la volta al concepte d'autobiografia, fugint de sentimentalismes, comparacions o la nostàlgia dels vells temps. "Faig d'observador, és un retrat clar i nítid. Un cant a la vida", reflexiona Fonalleras.

'Sa meu mare' de Pau Riba i 'La catàstrofe de ser un nen' de Josep Maria Benet i Jornet s'incorporen a la col·lecció 'D'on vinc' d'Ara Llibres. 'Sa meu mare' és un homenatge de Riba a la seva mare, Mercè Romeva. L'obra parla de la "fragilitat de la vellesa" i de "l'estimació filial sense límits" sense trair el "punt 'gamberro'" del cantautor, conegut per discos com 'Dioptria', 'Licors' i 'Disc dur', però també autor d'obres com 'Cançons i poemes', 'Ena', 'Lletrarada', 'Nosaltres els terroristes' o 'Màximes maximalistes'.

A principis de juliol del 1972, Marta Pessarrodona va arribar a Londres sense data de retorn. "Tenia una intenció molt clara: aprendre en la mesura possible la llengua anglesa d'una vegada per totes", escriu al seu últim llibre, que dedica a dues de les seves fascinacions més persistents, Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury. Poc abans de marxar de Barcelona, Pessarrodona -que treballava a l'editorial Seix Barral- va demanar un exemplar de lectura del primer volum de la biografia de Quentin Bell sobre l'autora de La senyora Dalloway i Tres guinees .

La Fundació Pere Coromines i Ara Llibres, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, han signat un acord per recuperar i comercialitzar el fons de la Fundació a través de diversos canals. Aquesta comercialització suposa digitalitzar, per primera vegada, una part important del fons de la Fundació Coromines i de Curial Edicions, un llegat lingüístic i cultural per al país.

@page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } Un dia, Lluís Pastor va decidir que volia escriure un full de ruta per a la seva vida. Tenia clars els objectius, però no sabia com posar-s'hi. Els llibres d'autoajuda no s'ajustaven al seu perfil, no eren pràctics i tampoc li oferien el que necessitava. Va decidir construir el seu propi pla de vida basant-se en allò que més bé sabia fer: un pla estratègic empresarial. Capità de la teva vida (Ara Llibres) vol donar les claus per passar de ser nàufrags a ser capitans.

Després de reflexionar sobre la vellesa a L'hora de la veritat, Rosa Regàs (Barcelona, 1933) publica La desgràcia de ser dona, un assaig que desgrana els orígens de la societat patriarcal i reivindica la condició femenina. Per a l'autora, el llibre és "un toc més d'atenció" per "intentar que la gent tingui més consciència del que està passant". Segons Regàs l'educació és fonamental i per això es mostra especialment crítica amb el "renaixement" de les escoles que segreguen en funció del sexe. "El 2012 ja han matat quatre dones i no veig el país tan ofès com si les morts fossin per terrorisme", ha etzibat. "Pel 80% de les dones d'aquest món, haver nascut dona és una desgràcia. Per les dones maltractades, les dones que són esclaves d'una religió, les dones que socialment no compten per a res, les dones que no poden treballar, les dones que són martiritzades, cremades o pedregades. És una desgràcia".

Durant el 2011, a més de guanyar gairebé totes les curses, Kilian Jornet també va publicar un llibre, Córrer o morir . L'editorial Ara Llibres en va fer una primera edició de 3.000 exemplars en català i ara ja van per la vuitena edició en català i la sisena en castellà. També s'ha publicat en francès (a la imatge, la portada del llibre que es ven a França) i aviat es traduirà a l'italià i al portuguès. "Ha estat tota una sorpresa, la veritat és que la recepta màgica no la sap ningú -diu Marina Penalva, editora del llibre-. Va sortir per Sant Jordi i ha coincidit amb el millor any d'en Kilian. Abans del llibre, a la gent li sonava, ara coneixen una persona. I el llibre té un valor afegit, i és que l'ha escrit ell".

Històries del Motel. 50 Anys de L'Hotel Empordà (Ara Llibres, 2011), de Miquel Berga, ha estat distingit pels Premis Gourmand dins la categoria Best Food Literature publicat en català el 2011. La distinció suposa la seva candidatura oficial a obtenir el Premi Gourmand Internacional, que es distribueix en més de quaranta categories i en el qual l'any passat van concórrer més de 8.000 títols de 154 països. Considerat el Nobel de la literatura gastronòmica, el veredicte es donarà a conèixer el 6 de març del 2012 com a preàmbul de la III Fira dels Llibres de Cuina de París.