S’establien normes precises sobre la llargada de les faldilles o les mànigues perquè l’espai públic era dels homes i nosaltres només hi podíem accedir amb el salconduit de la vestimenta tinguda per respectable. Els dictats de la decència ens feien sentir, en paraules de Julia Kristeva, estrangeres per nosaltres mateixes. Mirat fredament, quina ocurrència més curiosa, aquesta, no? Que la diferència sexual doni peu a visions ideològiques i morals tan recargolades. Hi ha tribus en les quals les dones van amb els pits despullats i no passa res. Esclar que també fan coses rares com enterrar verges perquè no plou. La creativitat dels homes a l'hora de sotmetre les seves companyes d’espècie sembla que no té límits. Sigui com sigui, en això de la indumentària femenina no s’hi val a pecar d’ingènues i hem de tenir en compte no només el que volem fer sinó el món real en què vivim.

L'Ajuntament de Palma va aturar una festa en la qual la publicitat cosificava i comercialitzava les dones. Amb l'eslògan "Cada cinc nines una botella gratis" feien servir les dones com a reclam publicitari i, a més, incitaven al consum de begudes alcohòliques entre els menors.

Els Oscars són uns guardons que celebren l’excel·lència dels i les professionals del camp cinematogràfic. Malgrat tot, a principis dels anys 60, es va considerar interessant retransmetre l’entrada dels convidats a la gala. I aquí va néixer el fenomen de la catifa vermella. La presentació d’enguany de la catifa, amb la substitució del vermell pel champagne, es va fer davant la presència de desenes de càmeres de televisió. Durant cinc dies, els mitjans van estar mostrant el compte enrere dels preparatius. I malgrat el canvi de color, l’esdeveniment no ha perdut l’essència ni canviarà el nom. Fa dos-cents setanta-cinc metres de llarg i és, ja, una passarel·la de modes encoberta que corre el risc d’acabar tenint més importància que el lliurament de premis. Sobre la catifa, les actrius es veuen convertides en reclams publicitaris tant del mateix esdeveniment com de l’Acadèmia de Hollywood, que vol seguir donant la imatge d’indústria creadora de somnis. A més, també publiciten la pel·lícula per la qual estan nominades i, a sobre, han de promoure el sector de la moda.