La conferència sobre canvi climàtic de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), la COP28, comença aquest dijous a Dubai. Representants de governs, institucions i col·lectius participen en aquesta trobada sobre el clima, que servirà per fer el seguiment dels Acords de París de 2015 i que té damunt la taula l'objectiu de limitar l'escalfament global a 1,5 °C, mitjançant una transició energètica justa i la reducció de gasos d'efecte hivernacle. Però la trobada també és una oportunitat per tenir en compte les peculiaritats dels territoris insulars davant la crisi climàtica.

Bangladesh és el país del món amb la pitjor qualitat de l'aire per culpa de la contaminació, cosa que té un impacte directe en la reducció de l'esperança de vida dels habitants, que viurien gairebé set anys més de mitjana si els nivells de pol·lució es reduïssin als que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera saludables. És una de les principals conclusions de l'informe anual de l'Institut de Política Energètica de la Universitat de Chicago, publicat aquest dimarts, que utilitza dades de satèl·lit per calcular l'impacte de l'augment de la contaminació atmosfèrica sobre la salut.

París és una de les ciutats europees amb més embussos de trànsit i es troba entre els primers llocs del rànquing de les que tenen l'aire més contaminat. Les multinacionals que fan repartiments de paquets a casa dels clients, com Ikea, Amazon i Decathlon –per posar-ne només alguns exemples–, es troben amb grans problemes per poder fer els lliuraments: carrers estrets on és impossible aparcar en segona fila, hores punta en què es tarden hores per fer pocs quilòmetres i, sobretot, el pla per prohibir la circulació a París i a la seva àrea metropolitana als vehicles més contaminats. El 2025 ja no podran circular cotxes dièsel fabricats abans del 2011 o de gasolina d'abans del 2006.

Reduir les emissions un 40%, assolir el 35% de consum en renovables i estalviar un 26% d’energia per a l’any 2030: aquestes són les obligacions que marca la Llei 10/2019 de canvi climàtic i transició energètica a les Balears. Per aconseguir-ho, com a iniciativa de la Comissió Europea, la norma impulsa que els municipis s’hi comprometin mitjançant el Pacte de Batlies. Tot i que adherir-s’hi és voluntari, fonts de la Conselleria de Transició Energètica asseguren que cap dels 25 municipis que en formaven part aleshores va arribar a l’objectiu del 2020 (reduir el 20% d’emissions respecte de l’any 2005). Pel que fa als propòsits del 2030, cap municipi d’Eivissa ha elaborat el Pla, mentre que Formentera encara en prepara l’esborrany. Quant a Mallorca, 34 dels municipis han redactat l’informe de seguiment. Els municipis de Menorca hi estan adherits.

El regidor de Medi Ambient i Benestar Animal de l'Ajuntament de Palma, Ramon Perpinyà, ha presentat aquest dijous les dades de les emissions a Ciutat corresponents a l'any 2020, quan el confinament per frenar la pandèmia va gairebé paralitzar el trànsit a Ciutat. Segons ha explicat, els serveis municipals –Emaya, transport públic i edificis–, les emissions d'efecte hivernacle s'han reduït un 44,33% entre 2015 i 2020, gràcies a l'aturada de l'activitat per les restriccions de la covid: "Una part important d'aquest percentatge és deguda a l'aturada de la pandèmia. Ens queda molt per fer", ha admès el regidor.

Els ferris que atraquin als molls comercials del port de Palma es podran connectar a la xarxa elèctrica terrestre, amb la finalitat de reduir l'emissió de gasos i la contaminació acústica que generen aquestes embarcacions quan estan aturades durant l'espera i les operacions de desembarcament i embarcament, segons ha informat aquest dimecres l'Autoritat Portuària de les Balears (APB) en una nota de premsa.

Aquest dimarts es va publicar a 20 països alhora el nou llibre de Bill Gates –el fundador de Microsoft i codirector de la fundació Bill & Melinda Gates–, Com evitar un desastre climàtic. Les solucions que tenim i els avenços que necessitem, que ha publicat Edicions 62 en català i Plaza y Janés en castellà. Se centra en una de les principals preocupacions de l'empresari durant els últims deu anys, el canvi climàtic. En parla en aquesta conversa amb Connie Hedegaard, que va ser comissària europea d'Acció pel Clima entre el 2010 i el 2014, i anteriorment i ministra del Medi Ambient i també del Clima al govern danès entre el 2004 i el 2009.

A banda de les conseqüències directes dels accidents en les petroquímiques, una de les preocupacions principals que generen és la possible emissió de partícules contaminants a l’atmosfera, substàncies que provoquen efectes nocius quan s’inhalen. Moltes ciutats també pateixen aquest problema, entre les quals Barcelona, on el trànsit rodat i portuari fa que la quantitat de partícules en suspensió superi sovint els nivells fixats per protegir la salut. En aquest sentit, la capital catalana no compleix la normativa europea, que és poc exigent, i forma part de les zones urbanes més contaminades d’Europa occidental.

El Tribunal General de la Unió Europea ha donat la raó aquest dijous als ajuntaments de Madrid, París i Brussel·les que van queixar-se quan la Comissió Europea va augmentar el topall de les emissions d'òxid de nitrogen dels vehicles dièsel. Les capitals van interposar els recursos perquè consideraven que els nous límits eren "menys exigents" que els de la normativa europea, l'anomenada Euro 6, que regula els assajos que han de superar els vehicles abans de ser homologats.

L'Oficina Federal de Vehicles Motoritzats d'Alemanya (KBA) ha ordenat a Opel la revisió de 100.000 vehicles dièsel per sospites de frau en les emissions.

La policia i la fiscalia alemanyes registren des d'aquest matí una desena d'edificis del fabricant de cotxes Porsche, accionista principal de Volkswagen i membre del mateix grup automobilístic, com a part de la investigació oberta contra diversos directius per presumpta manipulació de les emissions de gasos contaminants en vehicles dièsel.

Volkswagen ha suspès el seu representant general de relacions externes i afers governamentals, Thomas Steg, aquest dimarts com a conseqüència de les notícies que diuen que el fabricant d'automòbils havia pagat tests que exposaven micos i humans a fums emesos per motors dièsel, mètodes que ahir van ser condemnats per l'executiu en cap de Volkswagen.

El motors dièsel tornen a fer saltar les alarmes a Alemanya, després que s'ha descobert que un grup de científics van realitzar proves en humans per saber els efectes que tenen els gasos que emeten aquest tipus de motors. L'escàndol ha saltat després que els diaris 'Stuttgarter Zeitung' i 'Süddeutsche Zeitung' publiquessin un reportatge sobre l'ús de persones en les investigacions. Uns dies abans, 'The New York Times' va revelar que en un altre experiment micos van respirar els fums emesos per un Volkswagen Beatle. Les proves van ser encarregades pel Grup Europeu d'Investigació sobre Medi Ambient i Salut, un organisme ja desaparegut fundat per Volkswagen, Daimler i BMW, i pretenien demostrar els efectes en el sistema respiratori i en la circulació de la sang.

L'escàndol de les emissions contaminants de Volkswagen s'estén i ja esquitxa els seus competidors. Un informe de les autoritats alemanyes ha detectat nivells de gasos contaminants -en concret d'òxid de nitrogen (NOx)- per sobre del permès en models de diverses marques.