L'Audiència Nacional ha acordat repetir el judici, amb un tribunal diferent, de sis acusats de formar una cèl·lula jihadista a Inca i que varen ser absolts de presumptes delictes d'adoctrinament i captació terrorista.

L'Audiència Nacional ha ordenat l'ingrés a la presó provisional de l'home detingut dimecres passat a Palma en una operació contra el terrorisme gihadista. El sospitós, que segons la Policia Nacional "tenia la intenció de cometre una acció de gran envergadura", ha passat a disposició judicial aquest divendres com a suposat autor de delictes d'adoctrinament i autoadoctrinament terrorista.

La Policia Nacional ha detingut aquest dimecres a Palma el presumpte cap d’una cèl·lula jihadista vinculada a l’Estat Islàmic (Daesh), en una operació conjunta amb les autoritats del Marroc que ha permès arrestar també dues persones més a Tànger. Segons la investigació, el grup finançava el terrorisme i planificava un possible atemptat a Espanya, que el líder detingut pretenia que fos “una acció de gran envergadura”.

L'Audiència Nacional (AN) ha absolt els sis acusats per adoctrinament gihadista a Inca, a Mallorca, que tenien vídeos "especialment escabrosos" amb contingut radical, en apreciar que, malgrat que "simpatitzen amb els postulats" de l'Estat Islàmic (DAESH), aquestes idees "no superen el límit de l'expressió ideològica".

La Secció Primera de la Sala del Contenciós de l’Audiència Nacional ha desestimat el recurs de la promotora Edivissa perquè es reconegui el seu dret a aconseguir una concessió de Costes per tal d’explotar la parcel·la de 9.215 metres quadrats que des de fa dècades s’empra com a aparcament dins el domini públic i damunt la zona humida protegida propera a la platja de Son Bou (Alaior), al sud de Menorca.

L'Audiència Nacional ha absolt l'antiga cúpula de Sa Nostra, entre els quals figuren els exdirectors generals de l'entitat Pere Batle i Pablo Dols i l'expresident Fernando Alzamora, per una operació immobiliària amb una promotora a Huelva. L'Audiència considera que cap dels acusats va obtenir un benefici econòmic amb l'operació, la qual va fracassar per mala gestió.

Tot i que Red Eléctrica ha descartat que la causa de l'apagada elèctrica fos un ciberatac, l'Audiència Nacional ha decidit investigar-ho. El jutge José Luis Calama ha acordat obrir diligències prèvies per esclarir què va passar exactament aquest dilluns i comprovar així la hipòtesi del "sabotatge informàtic". En una interlocutòria feta pública aquest dimarts, Calama afirma que ara per ara la causa dels fets és desconeguda i que "el ciberterrorisme es troba entre una de les possibles". Per tant, a parer del jutge de l'Audiència Nacional, és necessària una investigació judicial.

L'empresari Fernando Martín, expresident de la promotora Martinsa i del Reial Madrid, reconeix haver pagat una comissió de 25 milions d'euros a la Gürtel per assegurar-se una adjudicació de l'ajuntament madrileny d'Arganda del Rey fa més de dues dècades, quan el PP governava al municipi. Així consta en un escrit de confessió per intentar evitar la presó al qual ha tingut accés El País i que Martín ha entregat a l'Audiència Nacional, on aquest dilluns ha arrencat el penúltim judici de la trama corrupta.

L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha defensat la innocència aquest dilluns al judici en el qual està acusat de presumpte blanqueig de capitals i falsedat documental vinculat al narcotràfic. La Fiscalia demana per a ell 9 anys i 9 mesos de presó per formar part suposadament d'una xarxa liderada pel gallec José Ramón Prado Bugallo, més conegut com a Sito Miñanco, que importaria droga a Espanya provinent de l'Amèrica Llatina. "Cada vegada que demostro una cosa me la canvien per una altra", s'ha queixat Boye al final de l'interrogatori, en el qual només ha respost a les preguntes de la seva defensa.

L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, s'asseu des d'aquest dilluns al banc dels acusats al costat de l'històric narco gallec Sito Miñanco per un presumpte delicte de blanqueig de capitals relacionat amb el tràfic de drogues. A l'Audiència Nacional s'ha començat a jutjar un cas que es remunta al 2017, quan la policia va requisar 889.620 euros a l'aeroport de Barajas a suposats membres de la banda de Miñanco, client de Boye, quan intentaven passar-los cap a Colòmbia. "Estem davant d'una acusació especulativa", ha criticat en declaracions als mitjans després de la primera sessió. La Fiscalia demana per al lletrat de Puigdemont 9 anys i 9 mesos de presó i una multa de 2,7 milions d'euros. Boye defensa la seva innocència i assegura que és perseguit per exercir la seva feina com a advocat i pels seus vincles amb l'independentisme.

El PP eleva la querella contra el PSOE a un presumpte delicte de finançament il·legal per estendre més la sospita sobre Pedro Sánchez. Ara bé, quines possibilitats d'èxit té una denúncia que es basa en una notícia publicada al mitjà digital The Objective amb el testimoni anònim d'un suposat empresari que afirmava haver entregat "bosses de diners" a la seu del PSOE per valor de fins a 90.000 euros? D'entrada, i a l'espera que el jutge en doni trasllat a les parts, la Fiscalia hi veu poques possibilitats.

De demanar 27 anys de presó a defensar el sobreseïment lliure en aplicació de la llei d’amnistia. El canvi més important de la Fiscalia amb relació a la judicialització del Procés s'ha produït aquest dijous a l’Audiència Nacional en la vista de previ pronunciament de la causa dels CDR coneguda com a Operació Judes, en què 12 activistes estan al límit de ser jutjats per pertinença a organització terrorista, i 8 d’ells també per tinença de substàncies explosives de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa. “Els criteris interpretatius no ens generen dubtes quant a l’aplicació de la llei d’amnistia al cas que ens ocupa”, ha destacat la tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Marta Durántez. La decisió recaurà, però, en el tribunal presidit pel jutge Alfonso Guevara, que resoldrà per escrit aquest divendres o a principis de la setmana que ve.

El BBVA i el seu expresident, Francisco González, hauran de seure al banc dels acusats pel cas Villarejo. Seguint el criteri de la Fiscalia Anticorrupció, i en plena opa hostil al Banc Sabadell, el jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, ha decidit imputar el BBVA com a persona jurídica penalment responsable; també qui va ser president de l'entitat entre els anys 2000 i 2018, Francisco González, així com dotze persones més entre alts directius de l'entitat i càrrecs policials per delictes de suborn en grau de continuïtat i delictes de revelació de descobriment i revelació de secrets. Per contra, el jutge acorda el sobreseïment de les actuacions per a onze dels investigats.

Sota el perfil Lladosfitness a Instagram i amb la proclama de ser un coach motivacional hi ha Amadeo Llados, un madrileny de 32 anys que promet saber l'estratègia infal·lible per guanyar milions. Amb aquesta carta de presentació, l'influencer ha creat un curs en línia per un preu de 1.800 euros per deixar de ser mileurista i accedir al secret de l'èxit. El curs ha seduït milers de joves de tot arreu, però ha generat frustració en molts altres, perquè se senten estafats. En representació d'aquests últims, l'advocat gallec Xaime da Pena ha presentat el matí de dimecres a l'Audiència Nacional una macrodemanda contra el creador de continguts signada per un miler de persones que han estat víctimes de la presumpta estafa.

Amb l'amnistia aprovada, és l'hora dels tribunals i els moviments d'oposició no han trigat a arribar. Els fiscals del judici del Procés al Tribunal Suprem ja han obert la batalla: pretenen evitar el retorn de Carles Puigdemont i també s'oposen a amnistiar el delicte de malversació, pel qual estan inhabilitats Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, i processats el propi Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. En una reunió aquest mateix dijous amb el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, els fiscals més durs contra l'1-O li han traslladat que, al seu entendre, la llei d'amnistia no pot obligar a retirar les ordres de detenció i ingrés a presó contra els exiliats. Com han d'aplicar a partir d'ara la llei els tribunals?

L'Audiència Nacional anul·la la primera condemna a José Manuel Villarejo pel cas Tàndem, en la qual l'excomissari Policia Nacional va ser castigat a 19 anys de presó pels delictes de revelació de secrets entre empreses i entre particulars, i també per falsedat documental. La sala d'apel·lacions ha estimat els recursos de la Fiscalia Anticorrupció i d'algunes parts acusades i ordena dictar una nova sentència en què es valorin totes les proves practicades al judici i es motivin totes les consideracions que en la sentència de juliol de l'any passat el tribunal va descartar.

L'Audiència Nacional ha admès la petició del Govern de les Illes Balears de personar-se com a part perjudicada en el cas Koldo aquest divendres. La decisió arriba després que l'Executiu illenc aportàs a la seu judicial la desertificació dels fons europeus, amb els quals es va pagar el contracte de 3,7 milions a l'empresa investigada.

El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha reobert la causa sobre l'espionatge amb Pegasus al president espanyol, Pedro Sánchez, i als ministres Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska i Luis Planas, arxivada provisionalment el juliol de l'any passat davant la falta de col·laboració d'Israel, on es troba el domicili social de la creadora del programa infecciós, l'empresa NSO Group. Ha pres la decisió després d'haver rebut informació de França, que el 2021 va iniciar una investigació perquè també havien estat espiats amb Pegasus periodistes, advocats i dirigents polítics com el president de la República, Emmanuel Macron.

Nous exiliats pel cas Tsunami Democràtic: l'empresari Josep Campmajó i Jesús Rodríguez Sellés, periodista de La Directa, s'han traslladat a viure a Suïssa, segons han anunciat aquest dijous. Ho han fet l'endemà que ho fes públic el membre de la Junta d'Òmnium Oleguer Serra. Com a la resta d'investigats en el marc de la causa a l'Audiència Nacional, el jutge Manuel García-Castellón li va donar aquest dimarts 24 hores perquè informés d'un domicili on ser localitzable, pas previ i imprescindible per poder citar-lo a declarar. Arribat aquest moment, i en cas que no es presentés, podria dictar contra ell una ordre de detenció. Tot plegat, quan falta un mes i mig per a l'aprovació definitiva de l'amnistia. I aquest moviment és un més d'una onada d’independentistes exiliats per aquest cas.

A mes i mig de l’aprovació definitiva de l’amnistia, la causa contra Tsunami Democràtic suma un nou exiliat: és el membre de la junta directiva d’Òmnium Oleguer Serra, que s'ha instal·lat a Suïssa davant del risc que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón l’enviï a la presó. "Fa gairebé sis mesos que soc a l'exili perseguit per les meves idees i perquè soc un independentista català", ha explicat Serra en una declaració amb la resta de la junta de l'entitat a Perpinyà i exdirigents com Jordi Cuixart. Ho ha fet al costat del seu president, Xavier Antich, que ha denunciat la "persecució política" darrere del cas Tsunami i ha anunciat que l'entitat posa en marxa una campanya per convertir l'exili en una "estratègia de treball internacional".