El Consell de Mallorca ja està preparat per als dies de plogudes que s'acosten aquesta tardor: la institució insular ha gastat 4.999,72 euros en paraigües corporatius. El departament de Presidència explica que aquests obsequis es reparteixen majoritàriament a la gent gran durant les activitats en què participen, tot i que la documentació del contracte no concreta ni el nombre d’unitats adquirides ni en quins actes s’han distribuït.

Quan es fa de dia i es manté la foscor el temps passa com si fos una nit contínua, amb papereres plenes de paraigües trencats i persones que buiden els carrers tan de pressa com poden. El so de les ratxes es fa etern i sembla que esgoti els arbres, que no han parat de moure’s i de trencar-se durant aquests dies de temporal. Tot el país pendent de l’onatge, de la pluja, del vent i de la neu. Hi ha incidències arreu però clamen les veus del sud, que repeteixen un cant antic. El delta de l’Ebre desapareix i es torna a fer palès l’oblit sistemàtic que pateix una part del territori. No es pot esperar que passin fenòmens excepcionals ni catàstrofes per solucionar qüestions cabdals. S’han d’escoltar aquestes veus per totes les seves raons. No només perquè sigui una reserva natural i un patrimoni excepcional de la nostra terra, que ja es veu que no és un argument de pes. Cal posar ordre i sostenibilitat on es posen excuses polítiques. També cal reconèixer que no es pot controlar un temporal per més que li posem un nom. Podem predir el temps i podem recomanar precaució però no podem aturar el vent ni les onades. I encara que hagi estat un acudit, potser hauríem de plantejar-nos si és prou eficient tenir un telèfon d’informació i un d’emergències que s’assemblen tant. Que a vegades la gent es confon amb raó. Com quan protesta.