"Caldria saber d'una vegada si el català aspira a ser una llengua viva, usual, normal, una llengua de tots, o bé si al contrari aspira a ser la llengua sagrada d'una minoria d'iniciats", escrivia el 20 de març del 1959 l'editor i escriptor Joan Sales (Barcelona, 1912-1983) al lingüista Joan Coromines (Barcelona, 1905-Pineda de Mar, 1997). "Si és això darrer, cregueu-me, no val la pena –afegia Sales–. Deixem [el català] d'una vegada per totes a mans dels pedants, que disfrutin ells amb ells. És tristíssim que l'esperit de pedanteria s'hagi apoderat tantes vegades de la nostra literatura".

L’estiu de 1967 es reuniren a Vallvidrera tres catalans, J.M. Castellet, Josep Ferrater Mora i Joaquim Molas; un mallorquí, Baltasar Porcel, i un valencià, Joan Fuster. Al mig de la sala un magnetòfon enregistrava un debat sobre (la) cultura catalana que no ha vist la llum fins al 2019.

A l’any es publiquen més d’11.000 llibres en català i més de 80.000 en castellà a tot l’Estat. Catalunya fa segles que és un país de llibres. Fins al segle XV es feien manuscrits i, per tant, només a l’abast d’elits. El 1475 s’instal·la la primera impremta a Barcelona (a València un any abans). Aviat n’hi va haver a Tortosa (1477), Lleida (1479), Girona (1483), Tarragona (1484) i Montserrat (1499). Sí, ens hi vam posar d’hora. A partir d’aquí comença una fructífera història que ha convertit Barcelona en capital del llibre (en català i castellà), amb la diada de Sant Jordi com a emblema popular, convertida el 1995 en Dia del Llibre per la Unesco.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va anunciar dimecres els 44ens Premis Nacionals de Cultura i no es pot dir que no s’hagin esforçat en equilibrar totes les balances: al palmarès hi ha paritat, diversitat generacional, distribució territorial, el binomi tradició i avantguarda, i fins i tot una obertura inèdita cap a la gastronomia.

Club Editor ha viscut tres vides. La primera va començar el 1959, quan Joan Sales i Xavier Benguerel van fundar el seu projecte editorial propi, fins llavors vinculat a Aymà. La segona va arrencar el 1989, quan Núria Folch es va associar amb Columna, sis anys després de la mort del seu marit, Sales; l’editorial va passar a formar part de Planeta el 2001. L’artífex i ànima de l’última vida és Maria Bohigas (París, 1969), que va recuperar l’editorial del seu avi el 2005, primer associada amb Josep Cots, d’Edicions de 1984, i des del 2012 en solitari.

'Un film (3.000 metres)', de Víctor Català, va causar sensació als rànquings provisionals que ahir a les 6 de la tarda van fer públics els llibreters. Una novel·la escrita el 1926 i que en la seva època va passar desapercebuda, va entrar en la posició número 5 de les llistes de més venuts.

"Era propòsit meu encapçalar aquest llibre amb un altre títol: La conya. Reconec que no en sabia trobar cap altre que encaixés tan encertadament amb el meu propòsit", escriu Ferran Planes (1914–1984) al pròleg de les seves memòries, que finalment s'anomenarien El desgavell, i on l'escriptor de Bagà evocaria la desfeta republicana del 1939 i l'exili en terres franceses al costat d'altres homes de lletres com Joaquim Amat-Piniella –autor de l'imprescindible K.L. Reich– i Pere Vives.