En les últimes setmanes, una onada de visitants internacionals que intentaven entrar als Estats Units des d'altres països se'ls ha denegat l'entrada als controls fronterers, fet que ha derivat en deportacions als seus països d'origen o a dies o setmanes de detenció.

El president del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, ha enviat aquest dimarts una carta al president del Consell Europeu, Charles Michel, alertant que la flexibilització de visats a Hongria per a ciutadans russos podria crear “greus llacunes per a les activitats d'espionatge”. La iniciativa podria, “potencialment, permetre que un gran nombre de russos entrin a Hongria amb una supervisió mínima, cosa que suposa un greu risc per a la seguretat nacional”, ha sentenciat el líder popular.

A Sílvia de la Cruz li va caure el món a sobre quan la seva parella li va trucar des d’Accra, la capital de Ghana, per anunciar-li que li havien denegat el visat d’entrada a la Unió Europea. El jove africà, que vol ser anomenat John, havia fet tots els tràmits requerits per l’ambaixada i fins i tot havia pagat els 80 euros que costa un visat Schengen –l’autorització consensuada pels estats membres de la Unió Europea (tret de Bulgària, Croàcia, Xipre i Romania) i Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa– per seleccionar qui entra i qui surt del territori comunitari. També comptava amb una invitació formal de la seva xicota catalana i ja tenia el bitllet de tornada per a unes setmanes més tard. Però ni així va poder visitar-la, i la seva parella va haver d’esperar a les vacances de De la Cruz per retrobar-se, en un viatge en què, com a ciutadana europea, no va tenir cap entrebanc burocràtic. “Dit i fet”, resumeix. 

Els xalets que es visen a Mallorca ja tripliquen en volum els pisos. Així ho ha confirmat aquest dimecres el Col·legi d'Aparelladors de Mallorca, que ha presentat les dades corresponents al 2023, segons les quals la superfície visada d'habitatges unifamiliars (xalets) supera els 285.000 metres quadrats, mentre que la que correspon a habitatges plurifamiliars (pisos) va ser només de 95.000 metres quadrats, una tercera part.

Tots els grups parlamentaris han aprovat per unanimitat la proposició no de llei (PNL) del grup socialista que insta el govern d'Espanya a derogar la regulació dels visats de residència per a inversors prevista a la Llei de suport als emprenedors 'visat d'or' o, si no pot ser, que es prohibeixi justificar la inversió establerta a la mateixa llei amb l'adquisició d'una propietat immobiliària a les Illes Balears.

Amb prop de 1.000 habitatges visats el primer quadrimestre de 2023, les Balears mantenen el ritme frenètic del sector de la promoció i construcció d'habitatges, segons les dades recollides per l'Ibestat. La fita no arriba als 1.036 projectes del mateix període de 2022, però confirma el moment de màxima activitat, centrat en els unifamiliars i sobretot en el luxe. Amb 457 milions d'euros declarats oficialment en els projectes, un valor sempre molt per davall de la realitat per reduir la base imponible de les taxes, queda clar que la promoció que actualment es fa a les Illes està orientada a la compravenda de propietats de preus desorbitants.

Un jove espanyol de 20 anys ha estat la primera persona a qui el govern d'Austràlia ha retirat el visat per intentar entrar al país amb "objectes de risc" sense declarar. El noi va arribar a l'aeroport de la ciutat de Perth dimarts passat i dins la maleta duia un quilo de carn de porc crua repartit en dos envasos de pernil, un envàs de xoriço i un de llom embotit, a més d'un envàs de formatge de cabra. Com que no havia declarat els productes, les autoritats australianes el van aturar, li van cancel·lar el visat de viatge i li van imposar una multa de 3.300 dòlars australians (2.124 euros). Els estrangers a qui es retira el visat han de marxar del país en el primer vol que estigui disponible i poden estar exclosos de sol·licitar un nou visat durant tres anys.

Des de fa segles, Sèrbia i Rússia han estat aliats al camp de batalla balcànic i per això hi ha una simpatia mútua. El bombardeig de l'OTAN durant la Guerra de Kosovo el 1999 va enfortir aquesta aliança desencadenant un profund antiamericanisme que fa de Sèrbia el país més pro-Putin d'Europa. Tot i això, a causa de les sancions de la Unió Europea que restringeixen la política de visats als ciutadans russos, desenes de milers de dissidents i desertors russos han triat Sèrbia com a destinació perquè els ofereix, de moment, una entrada lliure de visat.

La Unió Europea torna a mostrar unió davant la Rússia de Vladímir Putin. Després de setmanes de debat, els Vint-i-set han superat les divisions i han aprovat de manera conjunta la restricció de visats als turistes russos, una mesura que havia demanat fins i tot el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. El nou càstig a Moscou ha estat decidit aquest dimecres en la reunió celebrada a Praga pels ministres d'Afers Exteriors de la UE. D'aquesta manera, s'acaba amb el tractat del 2007 signat amb el Kremlin, que facilitava i abaratia l'obtenció de visats per als ciutadans russos.

Els països que formen part de l’espai Schengen -els 22 estats membres de la Unió Europea, Noruega, Suècia, Islàndia i Liechtenstein-, van rebre al voltant de 3 milions de sol·licituds de visats de curta durada l’any 2021. Els ciutadans que més visats van demanar van ser els russos, amb un total de 536.000, un 3% dels quals van ser denegats. El 15 de juliol Rússia va eliminar les restriccions de viatge relacionades amb el covid-19 i, encara que no hi ha dades referents a aquest any, les sol·licituds de visats per entrar al continent europeu es van disparar, segons van informar els països bàltics i Finlàndia, que comparteixen trams de la quilomètrica frontera russa.

Si és dona, té passaport europeu, està embarassada i té previst visitar pròximament els Estats Units, podrà continuar viatjant amb normalitat. Si és dona, està embarassada, però el seu passaport és de qualsevol dels països als quals els Estats Units exigeixen visat, pot ser que no arribi a trepitjar el país. És a dir, si és llatinoamericana, nascuda en un país africà, la Xina o Rússia, el consolat nord-americà pot denegar-li un visat de turista si sospita que el propòsit del viatge és tenir el nadó al seu territori. És el que els Estats Units començaran a posar en pràctica aquest divendres després de donar a conèixer ahir una nova directiva destinada a combatre l’anomenat turisme de parts.

El presumpte autor del segrest de la dona del cònsol de Mali ha admès que va perdre el control perquè necessitava el visat per anar al seu país. "Se me'n va anar l'olla perquè estava una mica cabrejat", ha expressat davant el jutge Dantouma L., per al qual la defensa ha demanat l'absolució i l'acusació s'ha refermat en la petició de vuit anys i mig de presó per un delicte de segrest i robatori amb intimidació. En el judici que s'ha celebrat a la secció 6a de l'Audiència Provincial de Barcelona la defensa ha exposat que l'acusat, que fa un any que està en presó preventiva, volia anar a veure la seva família després que el seu pare hagués perdut la vida i la seva mare en patís les conseqüències. La dona que va ser segrestada al consolat de Mali de Barcelona el 19 de març del 2018 ha relatat amb veu tremolosa les set hores durant les quals l'home li exigia el visat.

La Unió Europea busca encara més maneres de reforçar les seves fronteres davant els moviments migratoris. Aquesta vegada, els ambaixadors han acordat fer servir el sistema de concessió de visats a tercers països per pressionar-los a l'hora d'acceptar el que considera "immigració il·legal". Segons un comunicat del Consell Europeu, aquest dimecres s'ha aprovat l'actualització d'aquesta política de visats, que permetrà que la Comissió Europea controli regularment la "cooperació" en termes de "readmissió" de migrants de tercers països. Així, quan consideri que un país no "coopera", podrà respondre-hi restringint la concessió de visats.

Si per una cosa s'està caracteritzant el primer tram de mandat de Donald Trump com a president dels Estats Units és perquè s'estan complint gairebé totes les amenaces que va llançar durant la cursa electoral. L'última que va camí de complir-se és la de suprimir els visats especials per a treballadors de sectors concrets, com el tecnològic, el químic, el de la medicina i el de l'enginyeria. Tot i que de moment d'aquests visats (anomenats H-1B) n'hi seguirà havent, la Casa Blanca ha ordenat suspendre'n l'adjudicació ràpida, un sistema que reduïa la tramitació d'aquests permisos a només 15 dies. Qui vulgui un visat H-1B, per tant, haurà de seguir ara el procés ordinari, que pot durar uns quants mesos.

Moscou es prepara per acomiadar Borís Nemtsov, el líder opositor liberal assassinat a trets el passat divendres en un pont al costat del Kremlin, en mig de les acusacions cap al govern rus de vetar alguns dels assistents. És el cas d'un polític polonès, a qui se li va negar un visat sota l'excusa de les sancions a Rússia i el d'un eurodiputat letó, a qui no se li va deixar entrar al país en arribar a l'aeroport, segons informa la cadena BBC. A més, tampoc no hi assistirà el líder opositor Alexei Navalny, empresonat per una sentència de 15 dies i a qui les autoritats penitenciàries li han negat el permís per anar al cementiri.