El perdó, la compassió, el respecte al proïsme, l’ètica del treball, la humilitat, l’amor... Són valors que, vulguis o no, ens han amarat durant segles. I que, malgrat la mort de Déu i el triomf de la IA despersonalitzada, es resisteixen a desaparèixer. Nostàlgia de la fe? No. Potser nostàlgia de la vida bona. El president Salvador Illa, com un Pujol d’esquerres, els proclama sense vergonya, aquests valors. El president Donald Trump a la pràctica els nega sorollosament cada dia. Per acció o per omissió, l'un i l'altre ens recorden aquest corrent de fons de la història d’Occident que beu del món clàssic grecollatí i de la figura redemptora de Jesús. Humanisme cristià: la persona, amb les seves contradiccions i febleses, al centre.

En cas d'haver pogut participar a les passades eleccions nord-americanes hauria donat suport, sense cap mena de dubtes, a la candidatura de Kamala Harris. Donald Trump em provoca un rebuig gairebé físic: és un personatge vulgar, malcarat, narcisista, imprevisible. Si m'agradés escriure articles destinats a adular els lectors benpensants ara allargassaria les dues frases anteriors, i a córrer. Però d'articles així ja se n'han escrit massa, trobo. Per tant, gratarem una mica més la superfície a veure què passa. ¿De debò que hauria votat Harris només perquè el seu adversari em queia molt malament i perquè em sento més còmode amb les idees de la vicepresidenta? ¿Segur que només seria per aquesta raó? Em sembla que no. Siguem descarnadament honestos, posem les cartes cara amunt. Un servidor de vostès és un professor universitari i escriptor que viu còmodament en una zona agradable i tranquil·la del centre de Barcelona. Si en comptes d'això fos un treballador manual o un granger del Mig Oest a qui la globalització ha deixat totalment fora de joc, i als seus fills encara més, pensaria el mateix? Em sembla que no. Les absurditats que va explicar Trump sobre els immigrants que es feien entrepans de gos o de gat no signifiquen que als Estats Units no hi hagi un malestar important. En uns casos pot ser imaginari, evidentment, però en altres, com en el tema de la inflació creixent, és ben real. ¿S'han equivocat votant Trump i atorgant-li una concentració de poders amb pocs precedents en aquell país? Segurament, però això no justifica la pretensiosa condescendència amb què a Europa es jutja una democràcia que funciona de manera ininterrompuda des del 1776. Fa anys, Xavier Rubert de Ventós em va dir una frase memorable: "És cert que el feixisme sobrevola sovint els Estats Units, però casualment sempre acaba aterrant a Europa".

1. Nou paradigma. Desconfiem del discurs de la pèrdua de valors. És propi de moments canvi, de mutacions profundes, com el que vivim ara, i, per tant, de desorientació més que de pèrdua, en què passen com a valors coses que no ho són. I instruments, com la tecnologia, queden convertits en horitzó insuperable del nostre temps.

"Ningú no parla de pietat, compassió, indulgència, virtut, honestedat, benvolença, renúncia, lleialtat, transigència, rectitud, cordialitat, honradesa, etcètera". Ho tradueixo del castellà del llibre d’aforismes Caminos de intemperie (Galaxia Gutenberg), de l’assagista –apassionat per la música i la literatura– i poeta Ramón Andrés. Nascut a Pamplona el 1955 i barceloní d’adopció durant anys, té una àmplia obra que ara amplia amb aquests pensaments que són com una passejada tardoral, lenta, per la sensibilitat d’un home que dubta del món i d’ell mateix. Podríem dir-ne, sense precisar gaire, els valors d’antany, que algú menysprearia com a conservadors. A la llista s’hi podria afegir el perdó, l’actitud servicial, la formalitat, "la responsabilitat, i allò que els grecs en deien koinè aísthèsis, el sentit comú, haurien de ser, si estiguéssim a l’alçada, els dos elements de la nostra atmosfera".

De petit m’encantava anar al camp del poble per veure jugar el Torrefarrera. T’identificaves tant amb el club que passaves per alt les pilotades llargues i que en pocs partits s’aconseguís fer més de tres passades arran de gespa. Era el teu equip. De Primera Regional, però el teu equip. Fins que hi va haver un moment que vaig deixar d’anar-hi. No només vaig ser jo qui va consumar la traïció. Els camps es van buidar. I tampoc va passar només a Torrefarrera. El procés de desertització de les grades va repetir-se en la gran majoria de camps d’arreu del país. Motius? Molts. Com sempre, mai hi ha una sola raó per explicar les coses, però la irrupció del futbol de pagament hi va tenir un gran pes. A casa tenies tot el que volies. A qualsevol hora tenies futbol d’elit. Còmodament des del sofà controlaves tot el que passava arreu del planeta futbolístic. Per què passar fred en un camp boirós ple de fang en què la pilota passa més estona volant pel cel que acariciant la gespa? Entre tots vam ferir de mort el futbol modest.

"Penso que quan parlem de la desigualtat de gènere, de racisme, dels drets LGTBI o dels drets dels animals, estem parlant de la lluita contra la injustícia. Parlem de la lluita contra la creença que un país, un grup, una raça, un gènere o una espècie té el dret de dominar, controlar, emprar i explotar un altre amb impunitat”. Amb aquestes paraules va començar Joaquin Phoenix el seu discurs en recollir el premi a millor actor en la darrera edició dels Oscars de Hollywood pel seu treball a la pel·lícula Joker. Era el 10 de febrer de 2020. A Wuhan es comptabilitzaven 813 morts pel covid-19 des de l’inici de la pandèmia mentre que a l’estat espanyol es detectava el segon cas de coronavirus a Mallorca. El relat i el canvi radical que han pres els esdeveniments internacionals en els següents tres mesos l’hem viscut i patit tots en primera persona. I, malgrat que el procés de desconfinament ja ha començat, no tenim certeses sobre el que encara ens espera.

Em sorprèn que hi hagi tantes persones sorpreses amb no sé què de la humanitat. De debò que acabem de descobrir la condició humana? Segur que no, però com que són dies de baixades i de pujades relatives, arriba un moment que tot fa patir.

Si aquest dimarts el Barça es posa 0 a 5 contra l’Inter, hi haurà un moment en què els blaugranes aixecaran el peu de l’accelerador. Contemporitzaran. Faran possessions llargues, amb una passada de més per evitar mirar la porteria rival. És una llei no escrita que s’acostuma a seguir. Almenys dins el futbol professional, malgrat que alguns defensen que l’única manera de respectar el rival és competir sempre i, per tant, marcar com més gols millor.

El pare d'un alumna del centre Beata Francinaina Cirer d'Inca ha sol·licitat a la Conselleria d'Educació que la seva filla pugui tenir l'opció d'estudiar l'alternativa a l'assignatura de Religió, és a dir Valors Ètics, al col·legi concertat religiós. Segons el representant jurídic d'Escola Catòlica, la patronal de col·legis concertats, Marc González, es tracta d'uns pares divorciats que varen matricular la seva filla al centre, on ha anat els darrers quatre anys, i, una vegada separats, el pare va traslladar aquesta petició.

El madridisme ha recordat aquesta setmana un dels seus ídols, Juan Gómez, 'Juanito', mort fa 25 anys en un accident. I la figura de l'emblema blanc ha servit per llançar un missatge a Gerard Piqué, que fa una setmana va posar en dubte els valors del Reial Madrid per les personalitats que apareixen a la llotja del Santiago Bernabéu. La frase la va deixar anar Ricardo Gallego: "Juanito hauria saltat sobre Piqué com va fer amb Matthäus, perquè haurien ofès un company o perquè haurien ofès el seu Madrid. Però nosaltres seríem al seu costat perquè no s'extralimités. Algú que no coneix els valors del Reial Madrid no ha d'opinar".

Promoure l'activitat esportiva, els esports minoritaris i els hàbits saludables entre els estudiants de 6 a 16 anys: aquest és l'objectiu que la Direcció Insular d'Esports del Consell de Mallorca s'ha proposat amb la creació del programa 'Suma't'. En total, la iniciativa ja ha arribat a 132 centres educatius i a 25.000 alumnes.

Un 35% dels infants i joves abandonen la pràctica esportiva per falta de temps. Ho assegura així un estudi fet pel Consell de Mallorca, en el qual es destaca també que gairebé un 7% no en fa per motius econòmics. Els resultats de la pràctica esportiva a Mallorca entre els més joves poden semblar no del tot negatius. Ara bé, un 13% els infants no practiquen esport. Aquesta xifra supera en quatre punts la mitjana estatal. Les dues comarques on es practica menys esport són la de Llevant i la de Ponent, mentre que a Palma i es Raiguer és on, proporcionalment, se'n practica més.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha signat un conveni amb el Govern de les Illes Balears per formar els entrenadors d'esport base per educar en valors. La Conselleria de Transparència, Cultura i Esport, en col·laboració amb els consells insulars, aposta per inculcar bons comportaments a l'hora de competir i practicar esports.

L'Audiència Nacional ha ordenat investigar la venda de valors del Santander en sospitar que el banc no va subministrar la informació necessària sobre aquest producte "especulatiu".