Amb el títol 60 anys de L’amor perdut, el teatre Principal d’Inca i el cicle BarnaSants homenatgen aquest dissabte, 21 de març, a les 19 hores, Joan Ramon Bonet (Palma, 1944), una de les veus fundacionals de la Nova Cançó. L’acte, sis dècades després que Bonet començàs a formar part d’Els Setze Jutges, vol reivindicar el seu cançoner propi, a més de la dimensió artística global de l’autor, que es completa amb la seva reconeguda trajectòria com a fotògraf. Així, no hi faltaran clàssics com L’amor perdut, Venedor de records i Sa gavina.

Com qui baixa al carrer a cantar als seus veïns, Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943) va emocionar aquest dissabte tot Maó. Tres anys després de la seva retirada oficial dels escenaris, tornà al Principal per sumar la seva veu a les missions humanitàries de la Fundació Clarós i deixar ben clar que el vici de cantar mai no el deixarà, per molts anys que passin.

Maig és el mes eurovisiu per excel·lència, ja que és quan tradicionalment se celebra el festival de la cançó. Pocs dies abans que tingui lloc l'edició d'enguany –es farà el 17 de maig a Basilea– arriba La canción, minisèrie de Movistar Plus + sobre com Espanya va guanyar per primera vegada el certamen de la mà de Massiel i el La, la, la. A la producció, que s'estrena el 8 de maig i que es va presentar al BCN Film Fest, Marcel Borràs interpreta Joan Manuel Serrat, que era qui inicialment havia de representar Espanya al festival el 1968. Quan el del Poble-sec va demanar cantar la cançó en català va ser substituït per Massiel.

Un dels avantatges de proclamar el seu “acomiadament per voluntat pròpia”, com va fer Joan Manuel Serrat el 2022 al tancar la seva gira de comiat, és que sempre ets a temps de canviar d’idea i, també per voluntat pròpia, oferir un concert com el d’ahir al Palau Sant Jordi, precisament l’escenari del seu comiat. El motiu bé s’ho valia: destinar la taquilla als afectats per la DANA a València, un propòsit que va engrescar també Estopa i el trio format per Andrea Motis, Judit Neddermann i Lucia Fumero, que van congregar entre tots prop de 15.000 espectadors i van recaptar 775.000 euros, lluny del milió que l’organització s’havia marcat com a objectiu, tot i que encara es poden fer donacions a la web www.barcelonaambvalencia.cat fins al 5 de desembre.

"Que el temps de la foscor sigui curt i passi ràpidament", ha dit Joan Manuel Serrat en la presentació del concert Barcelona amb València que es farà al Palau Sant Jordi el 29 de novembre a partir de les 20.30 h. Serà un esdevenint benèfic, el 100% de la recaptació del qual es destinarà als afectats per la DANA a València a través de la Creu Roja. A més de Serrat hi actuaran Estopa i un trio format per Andrea Motis, Judit Neddermann i Lucia Fumero. El concert és una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona coordinada per la promotora The Project, i compta amb la col·laboració de l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya, l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya i l'Associació de Promotors Musicals, a més de la Generalitat. Les entrades es poden adquirir a ww.barcelonaambvalencia.cat.

Dues cançons de Joan Manuel Serrat (la Saeta de Machado i Mediterráneo), una de Rosana (Si tú no estás), una popularitzada per Los Payasos de la Tele (Hola, don Pepito, del porto-riqueny Ramón Rivero), una altra popularitzada per Nino Bravo (Libre) i l'himne d'Astúries (Asturias, patria querida). Aquestes són les sis cançons que representen Espanya en el Cançoner de la Unió Europea, un projecte de l'ONG The European Union Songbook Association que s'ha publicat aquest dimarts i que es pot consultar a l'aplicació EU Songbook. El cançoner inclou sis cançons de cadascun dels 27 estats membres de la Unió Europea (UE), a més de l'himne europeu (el Cant de joia de Schiller que Beethoven va adaptar a la Novena simfonia) i un tema britànic (Should old acquaintance be forgot, de l'escocès Robert Burns).

"Com poden veure, soc un home gran, tirant a vell", s'ha presentat a si mateix Joan Manuel Serrat aquest divendres al Teatro Campoamor d'Oviedo, on ha rebut el premi Princesa d'Astúries de les arts 2024. El músic barceloní, que es va retirar dels escenaris el 2022, ha pronunciat un discurs d'agraïment al rebre el premi que ha tancat amb una petita sorpresa: trencant el protocol de l'acte, ha cantat el seu tema Aquellas pequeñas cosas amb l'únic acompanyament d'una violinista. "A mi m'agrada cantar, i no se m'acut una altra manera de donar-los les gràcies que cantant una cançó", s'ha justificat.

Hi ha tantes Núries Feliu com persones que van estimar-la. Si no, proveu-ho vosaltres mateixos: demaneu a algú que us la descrigui. No era només una cantant, però tampoc només una actriu. No era una intèrpret de jazz, ni una cantant de cuplet. No era una estrella de la cançó, però tampoc una ambaixadora de la cultura catalana. Era tot això i molt més a la vegada. Ser tan deliciosament inclassificable va jugar males passades a la cantant de Sants, que sovint va veure's reduïda a etiquetes simplistes que menystenien la seva personalitat polièdrica i expansiva.

El cantautor Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943) ha estat guardonat amb el premi Princesa d'Astúries de les arts. Després de retirar-se dels escenaris a Barcelona el desembre del 2022, punt final d'una gira mundial de 74 concerts titulada El vicio de cantar 1965-2022, ara que ja fa seixanta anys que té vint anys, el músic està recollint diversos premis per una trajectòria de més de cinquanta anys i 500 cançons: el juny passat va rebre el Premi Nacional de Cultura i la Medalla d'Honor de la SGAE. "No saben amb quanta alegria i emoció rebo la notícia de la concessió del premi Princesa d'Astúries de les Arts 2024. Voldria agrair al jurat haver valorat tan generosament els meus mèrits i també donar les gràcies a tots aquells que en aquesta ocasió i en altres anteriors van proposar unir el meu nom a la llista de guardonats per aquest premi", ha assenyalat en una declaració remesa a la fundació que concedeix els guardons i en la qual agraeix també al jurat que hagi valorat tan "generosament" els seus mèrits.

Mentre el seu estimat Barça es jugava les garrofes europees contra el Porto, Joan Isaac celebrava 50 anys d'ofici amb un recital musicalment de primera, emocionalment de Champions i al final també amb un rampell polític quan el cantautor d'Esplugues va tancar la nit amb A qui correspongui. "Què n'heu fet, d’aquell diumenge / d’aquell any dos mil disset. / Ja no us crec, no me’n refio, / deixeu-nos pas a la gent!", va esclatar amb ràbia contra la gestió posterior a l'1 d'Octubre en aquesta cançó del disc Tinc una casa al mar (2023). En sentir la lletra bona part del públic va correspondre cridant "independència" amb la mateixa rotunditat amb què abans havia ovacionat "la bandera negra al cor" a propòsit de Salvador Puig Antich a A Margalida, tant en la versió coral del Cor Arc com en la interpretació amb el pianista Antoni-Olaf Sabater.

Joan Isaac (Esplugues de Llobregat, 1952) s’acosta amb la calidesa habitual. Fa una abraçada i dos petons. Esbufega i allibera les paraules: “Estic acollonit perdut!” Ho diu somrient, segurament per treure ferro a la responsabilitat que sent davant el concert que oferirà el dimarts 28 de novembre al Palau de la Música (21 h), punt culminant d’un any dedicat a celebrar “50 anys de cançons i 70 de vida”. S’entén el vertigen de contemplar mig segle de feina. “Serà una festa perquè estaré envoltat d’artistes que anava a veure quan era jove. I ara, tenir-los cantant cançons meves, compartint escenari amb ells...”, diu omplint de sentiment els punts suspensius.

Dues setmanes després de confirmar la ruptura sentimental amb Rosalía, Rauw Alejandro ha publicat la cançó Hayami hana, en què s’acomiada de la cantant de Sant Esteve Sesrovires amb un missatge d’agraïment, sense rancor ni retrets. “Et dic adeu, que et vagi genial”, canta Rauw Alejandro. Repassem altres cançons que aborden les ruptures i el desamor amb serenitat.

"Naixem fent música, i amb música ens acomiadem", ha dit Joan Manuel Serrat en rebre el Premi Alícia a la trajectòria que atorga l'Acadèmia Catalana de la Música. I tot seguit la cantant Queralt Lahoz ha fet una magnífica versió de Pare, el clam ecologista de Serrat. Han sigut dos dels moments més emocionants de la gala de lliurament dels Premis Alícia 2023 que s'ha celebrat aquest dimecres a la sala Oriol Martorell de L'Auditori de Barcelona, i que ha comptat amb la presència de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Serrat, que ha fet un breu parlament en què ha lloat el talent i la dedicació dels premiats, és el quart artista reconegut amb el premi a la trajectòria després de Jordi Savall, Maria del Mar Bonet i Pau Riba.

Joan Manuel Serrat, que es va acomiadar dels escenaris amb una gira de 74 concerts que va començar a Nova York i va acabar al Palau Sant Jordi de Barcelona l'any passat, ha estat reconegut amb un dels Premis Nacionals de Cultura 2023 que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Una altra cantant, Sílvia Pérez Cruz, li ha fet entrega del premi. "Fa més de 50 anys que escric cançons, i ho faig perquè a l'escriure-les i cantar-les trec enfora sentiments, sensacions... Escriure és fer servir els sentits, mirar-se endins i explicar el que et passa, però també als altres, escriure cançons és transformar els somnis, petites realitats, imprescindibles per entendre el meu temps, el que passa, el que vull". I ha afegit: "Sense cançons no sabríem viure".

Rosalía, Marala, la Barcelona Art Orchestra, el projecte Bach & forward i l'òpera La gata perduda apareixen entre les nominacions als Premis Alícia 2023 que atorga l'Acadèmia Catalana de la Música. Creats el 2019, els guardons reconeixen artistes, projectes i propostes que "destaquen per la seva excel·lència i busquen fomentar els valors creatius, artístics, culturals i socials de la música". Els finalistes i guanyadors dels premis són escollits pels membres i les 44 entitats que conformen l’Acadèmia Catalana de la Música mitjançant un procés de votació intern. Entre els nominats també hi ha el cap de Cultura de l'ARA, Xavier Cervantes, en la categoria de periodisme musical.

"Aquest és un país de trobadors i joglars, i jo em sento part d'aquesta cadena", va dir Joan Manuel Serrat fa un mes i mig, quan, juntament amb Maria del Mar Bonet, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. En aquesta cadena, la Nova Cançó ha sigut una baula indispensable. A més de Bonet i Serrat, també Raimon, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Pau Riba, Sisa, Marina Rossell, Joan Isaac i la resta de cantautors més o menys heterodoxos que han vingut després han donat consistència a un relat musical i literari d'una gran rellevància cultural. La Nova Cançó va aprendre dels poetes i alhora va contribuir a alimentar noves musicalitats poètiques, va recollir veus d'altres temps i va posar música a versos contemporanis, sovint amb la complicitat directa dels mateixos poetes, com va fer Ovidi Montllor amb Vicent Andrés Estellés o Raimon amb Salvador Espriu. És un camí que han seguit altres veus, com Jaume Arnella des de corriols més tradicionals, Xavier Baró des de la reivindicació de l'art de joglaria i Maria Arnal des de l'espai sideral.

"Barcelona em va ajudar en tots els sentits, quan vaig començar –ha fet memòria Maria del Mar Bonet–. Aquí vaig començar a entendre què és la vida, primer treballant en un taller de ceràmica a Horta i, més endavant, amb els Setze Jutges, que va ser l'inici d'una història musical que encara no s'ha acabat per a mi". "Segurament no estem per donar lliçons magistrals, però podem parlar del nostre ofici, que és cantar i escriure cançons", ha dit el cantautor Joan Manuel Serrat. Aquest dilluns, els dos compositors i intèrprets han rebut el doctorat 'honoris causa' a la Universitat de Barcelona.

Un bon any acaba de la pitjor manera possible: amb un derbi al camp del FC Barcelona. És el partit més molest de tot l’any. La síntesi de tots els maltractaments. Aquesta setmana és aquella en la qual els mitjans públics parlen en primera persona del Barça i en tercera de l’Espanyol. La setmana en la qual, gairebé amb tota probabilitat, podran dir “hem guanyat” quan alguns que també formem part del “nosaltres” haurem perdut.

"Bona nit, senyores, senyors i gent imparcial. De debò que semblava molt lluny el dia d’avui quan a l’abril vaig començar a fer una gira amb aquest espectacle. És un gust haver acomplert la fita, però els sentiments són una mica contradictoris", ha dit Joan Manuel Serrat aquest divendres al Palau Sant Jordi just després d’obrir el concert amb Temps era temps. "Gràcies a tothom per acompanyar-me, especialment avui que proclamo el meu acomiadament per voluntat pròpia. Però amb alegria, que serà el darrer concert, però vull passar-m’ho de collons", ha afegit, somrient i buscant un to distès. L’ovació ha donat pas a Cançó de bressol i El carrusel del Furo, interpretades amb la veu ferma, desfent el nus a l'estómac que l'emoció estava tancat.