En lingüística, el renou és qualsevol interferència, barrera o pertorbació que distorsiona, altera o impedeix la correcta transmissió i recepció del missatge entre emissor i receptor. De qualque manera, podem dir que el renou és una alteració del canal de comunicació, de manera que el missatge no pot arribar correctament de l’emissor al receptor. Una porta enmig de dues habitacions és renou. La falta de cobertura telefònica quan som a Son Macià és renou. Una conversa paral·lela a una taulada de gent que sopa i que sona més forta que la pròpia és renou. Unes cataractes als ulls que ens dificulten llegir un missatge a una pantalla fins i tot podrien ser considerades renou.

La delegació balear de la Xarxa Europea contra la Pobresa (EAPN, per les seves sigles en anglès) ha fet una crida a desenvolupar "contranarratives" davant els discursos aporofòbics i d'odi.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, està a l'ull de l'huracà per la seva gestió de la DANA al País Valencià, amb manifestacions constants, canvis de versió per part seva, i la instrucció d'una jutge de Catarroja que posa en dubte de ple les actuacions del govern valencià –amb la imputació per ara de la consellera responsable d'Emergències, Salomé Pradas. Ara bé, des de l'inici de la seva polèmica gestió també ha rebut diverses amenaces per part de ciutadans i ja ha arribat una primera detenció. Segons ha avançat El Mundo i ha pogut confirmar l'ARA de fonts policials, un home de trenta anys ha estat detingut per amenaces contra Carlos Mazón, que hauria fet a través de l'anonimat.

L’intemperant Gabriel Le Senne és el primer president del Parlament de les Balears en actiu a seure al banc dels acusats, com subratlla la crònica d’Anna Mascaró en aquest diari, però és que a més serà el primer a fer-ho per un delicte d’odi. Aquesta dada és rellevant, perquè el concepte de l’odi va ser absent del debat polític fins que l’hi van introduir les dretes més o manco extremes. A l’estat espanyol ho va fer Ciutadans, predecessors de Vox, i el Partit Popular els va seguir immediatament, temerosos –amb motiu– dels vots que els pogués prendre. A partir d’un determinat moment, i sobretot d’ençà del Procés independentista a Catalunya, s’ha convertit en un fet de cada vegada més habitual que tal o qual persona o col·lectiu denunciàs ser víctima d’odi. Sovint es tracta de persones o col·lectius afins ideològicament, o alineats clarament, amb la dreta nacionalista espanyola, que té tendència a sentir-se víctima de la llengua catalana, del feminisme, del col·lectiu LGTBIQ+, dels immigrants, dels ecologistes o de l’agenda 20/30. És a dir, se senten víctimes de les minories, sobretot quan aquestes minories gosen reclamar els seus drets.

“Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat”, versa el Nou Testament (Ef 4, 32). I si prenem les Sagrades Escriptures com un llibre de saviesa vital, que transcendeix la seva dimensió religiosa, trobaríem moltes referències que parlen del necessari, beneficiós i sanador exercici del perdó. “Soc jo qui t’esborra les faltes.[...] no em recordaré dels teus pecats” en paraules de Jahvè a l'Antic Testament, quan es narra l'acusació del profeta Isaïes al poble que ha buscat altres ídols (Is 43, 25). Per no acudir a allò que cada persona, creient o no, hauria d'haver pronunciat alguna vegada almenys per a si mateix: “Perdona […] com nosaltres perdonem” (Mt 6,12).

L'Associació de senegalesos i senegaleses de les Illes Balears ha expressat el seu "màxim rebuig" a les manifestacions fetes en seu parlamentària pel diputat del grup parlamentari Vox, Sergio Rodríguez, on una vegada més ha vinculat delinqüència amb immigració i ha acusat el Partit Socialista de tenir "senegalesos que són com a armaris encastats com a apoderats d'aquest partit".

Odi és la paraula en què l’eurodiputada del PP Dolors Montserrat basa fonamentalment el seu discurs polític. Cerca ràpida: el llaç groc era un “símbol d’odi que ultratja” i que “significa odi cap a l’altra meitat dels catalans” (2018). “El gran enemic d’Europa és el nacionalisme, i no podem permetre aquests moviments que odien la unitat, odien Europa i que la intenten desestabilitzar” (2020). I el text aprovat ahir pel comitè del Parlament Europeu que Montserrat té confiscat per al seu ús particular condemna “la incitació a l’odi” contra les famílies catalanes que han anat als tribunals a exigir el 25% de castellà.

Agents de la Policia Nacional varen detenir dimarts a Eivissa la mare d'una menor com a presumpta autora d'un delicte de maltractament i d'odi per no acceptar l'orientació sexual de la filla. El centre escolar va donar la veu d'alarma a causa de l'estat en què es trobava la menor. Arran d'aquest avís, la Unitat d'Atenció a la Família i la Dona (UFAM) de la Policia Nacional va iniciar la investigació. Els agents varen tenir coneixement d'un suposats maltractaments físics i psicològics patits per la menor.

Estiu de 1789. París. A la nova Assemblea Nacional, els diputats conservadors que donen suport al rei s’asseuen a la dreta. Des de llavors, en política parlem de dretes i esquerres. En aquella assemblea sorgida de la Revolució Francesa, a la dreta hi havia sobretot sacerdots, aristòcrates i burgesos tradicionalistes; culpaven del que havia passat la "secta filosòfica" dels il·lustrats –Voltaire, Rousseau, Montesquieu, Diderot, D’Alembert...–, que anys abans havien revolucionat la visió del món a través de l’Enciclopédie (els primers volums es van publicar a la dècada de 1750). Els dels bancs de la dreta creien que havien enverinat la societat amb idees dissolvents contra l’ordre establert. No els faltava raó. S’estava produint un fenomenal canvi en les mentalitats.

La condemna més alta fins ara per l'Assalt al Capitoli se l'ha endut un home que no hi era aquell dia, però que es considera l'instigador principal dels fets. El líder del grup d'ultradreta Proud Boys, Enrique Tarrio, va seguir els fets des de Baltimore, a uns 70 quilòmetres de Washington, i des de les xarxes seguia esperonant els seus companys –"Feu el que cal fer"– després d'haver planificat una marxa que buscava impedir l'oficialització de la victòria de Joe Biden a les eleccions presidencials del país.

La pancarta aquesta de Vox que s’ha fet retirar, amb una mà que llença a la paperera el símbol feminista, l’estelada, la bandera LGTBI..., i amb el lema “Decide lo que importa” s’inspira, potser sense saber-ho, en un cartell franquista dels anys 40. En aquest hi ha un home escombrant vigorosament (és una metàfora que també va fer servir la CUP amb Artur Mas) el “bolxeviquisme”, els “masons”, el “comunisme”, els “politicastros” (que vindrien a ser els “demòcrates”)... Llavors les feministes i els homosexuals no calia escombrar-los, n’hi havia prou tancant-los a la presó.

Enguany Facebook i Twitter han permès que es difongués a les seves plataformes el vídeo d’una xerrada en què Michael J. Knowles, un analista polític de dretes, demanava l’erradicació del “transgenerisme”. La Coalició d’Acció Política Conservadora (CPAC, per les seves sigles en anglès), organitzadora de la xerrada, afirmava en publicacions a les xarxes socials de promoció del vídeo que tractava sobre “la temptativa de l’esquerra d’esborrar les dones biològiques de la societat moderna”.

Els dos tirotejos que, la setmana passada, van commocionar Sèrbia han servit per posar el focus en un problema latent en aquesta terra dels Balcans. Dimecres passat, un nen de 13 anys va matar nou persones en un atac a l'escola de Belgrad on estudiava. Unes hores després, ja dijous, un noi de 21 anys va disparar mortalment contra cinc persones més en un carrer de la ciutat de Mladenovac. El caldo d'aquest tipus d'incidents fa temps que bull al país balcànic.