L’IES Albuhaira ha reforçat enguany la seva aposta per la internacionalització educativa amb una participació destacada dins el programa Erasmus+. Prop de setanta alumnes i docents han participat en mobilitats formatives i pràctiques arreu d’Europa, i han consolidat el centre com un referent en projecció internacional dins l’àmbit educatiu balear.

Europa és avui un espai on compartim un mateix paraigua institucional i legislatiu, on paguem amb la mateixa moneda, on podem viatjar sense passaport i amb una targeta sanitària comuna i on, fins i tot, és possible trucar sense sobrecàrregues. En canvi, Europa és avui encara un espai on un laberint burocràtic i poc coordinat pot impedir a un estudiant complementar els seus estudis amb una estada a l’estranger, a una investigadora buscar noves oportunitats professionals a escala local, estatal o europea, o a diverses universitats crear conjuntament un programa acadèmic transfronterer. En tots aquests casos, l’obstacle és el mateix: la manca d’interoperabilitat real en el sistema europeu d’educació superior. Aquest absurd posa a prova no només les més sofisticades capacitats digitals, sinó la més bàsica de les virtuts: la paciència.

No és una casualitat que el premi a la construcció europea amb el qual ha acabat la Reunió Anual del Cercle d'Economia, que ha celebrat a Barcelona la seva edició número 40, hagi estat per a Roxana Mînzatu, vicepresidenta executiva i comissària europea de Drets Socials, Habilitats, Ocupació de Qualitat i Preparació. És la representant de l'organisme que s'ocupa del programa Erasmus, i ha estat reconeguda amb un discurs del conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch.

Des de fa molt de temps que l’Erasmus ha deixat de ser un programa europeu només per a universitaris i s’ha convertit en una oportunitat de mobilitat tant per a docents com també per a estudiants de secundària i, recentment, primària. Una manera de conèixer realitats i formes diferents d’aprenentatge que fins ara no era apta per a totes les butxaques. Tot i les beques, marxar d’Erasmus suposa un cost afegit. Però una escola de Girona de les denominades "de màxima complexitat", on pràcticament totes les famílies són nouvingudes o estrangeres, la majoria no entenen el català ni el castellà i tenen pocs recursos econòmics, ha aconseguit trencar aquesta barrera per primera vegada a Catalunya. L'Escola Carme Auguet del barri del Pont Major acaba de tornar d’una estada de sis dies en una escola de Viena. Hi han viatjat tots els alumnes i les alumnes de 6è de primària, 13, acompanyats de la tutora, la directora i la professora d’anglès, i ha sigut a cost zero per a les famílies.

Trobar allotjament a Ferrara, a Itàlia, és molt complicat, i més si només és per a sis mesos i ets estudiant d'Erasmus. Per això, en Bernat Forte va començar a mirar pisos i habitacions amb molta antelació, a principis d'estiu. Tot i això, res. Ara ja fa dies que és a Itàlia i tampoc, res de res. Les immobiliàries no li obren ni la porta i les residències d'estudiants fa temps que estan plenes. "Els companys amb qui he parlat d'altres anys em diuen que també els va costar, però tothom n'acabava trobant. Aquest any és molt exagerat, som molts els que de moment hem d'anar dormint en albergs i pisos d'Airbnb caríssims i per a menys persones dels que som realment", explica Forte.

Egoisme, miopia i manca de generositat; inconsciència i despreocupació o manca d'interès. Tots aquests factors es van combinar en el moment en què els britànics van decidir sortir de la Unió Europea, ja fa més de tres anys i mig. Els primers tres, atribuïts als votants de més edat; els segons, als més joves. El resultat és que l'herència dels avis i besavis de la Generació Z –els nascuts a partir de mitjans dels anys 90 del segle XX– ha estat la pitjor, o una de les pitjors juntament amb el canvi climàtic: el Brexit.

Desenes d'universitaris veuen en risc la seva estada d'Erasmus a Londres o Glasgow del curs vinent. Amb la data del Brexit fixada per a finals d'octubre, el Regne Unit podria deixar de formar part del programa d'intercanvi universitari europeu en què participa des del 1987. La setmana passada es van publicar els llistats dels adjudicataris de les beques Erasmus+ –concedides per la Comissió Europea per a estudiants que tenen una plaça reservada en alguna universitat dels països participants del programa Erasmus per al curs vinent–. Els destinats al Regne Unit al segon semestre són els únics que no consten en aquesta llista.

“A les universitats de Londres tothom està contra el Brexit -professors i estudiants són majoritàriament pro-UE-, però em sorprèn molt, sobretot dels estudiants, que no estan gens mobilitzats. Suposo que és un tema cultural, es queixen però no organitzen cap protesta”, diu la Isabel Freijo, que fa l’últim curs de dret com a Erasmus al King’s College. La Isabel tenia un casament a Barcelona aquest cap de setmana i va agafar el vol per venir abans del 29, no fos cas que es consumés el Brexit dur just aquell dia i es col·lapsés l’aeroport. “Ens han demanat que a la tornada portem la carta de confirmació que som estudiants” per si hi hagués cap problema a la frontera, explica la jove de 23 anys. I és que potser quan torni el Regne Unit no forma part de la UE.

“La meva vida és com la de tots els estudiants de medicina: entre la biblioteca i l’hospital”, explica per telèfon Riccardo Corradini. Aquest italià de 25 anys, estudiant de sisè curs de medicina, s’ha convertit en el primer del món que escull la franja de Gaza per cursar els seus estudis dins l’Erasmus Plus, el programa europeu d’intercanvi universitari ampliat més enllà de la UE. I se sent “privilegiat”, per molt que està en un dels llocs més densament poblats del planeta, que ha patit tres guerres en l’última dècada i que està sotmès a un sever bloqueig per part d’Israel.

El ministeri d'Educació ha posat en marxa el programa 'Erasmus Plus', una novetat que, en la pràctica, equivaldrà a tenir estudiants Erasmus de primera i de segona categoria. Els que tingui un millor nivell d'idiomes, un millor expedient acadèmic i hagin cursat un mínim de 60 crèdits podran optar a les beques del ministeri, dotades amb 300, 350 o 400 euros, en funció del país de destinació. La resta podran seguir optant a les beques que concedeix Brussel·les i que estan dotades amb 200, 250 o 300 euros.

L'eurocomissària d'Educació i Cultura, Androulla Vassiliou, ha avisat aquest dimarts, en una roda de premsa a Estrasburg, que si els Erasmus de l'estat espanyol reben menys diners en el futur "no és per culpa de la Unió Europea". Coincidint amb l'aprovació del nou programa Erasmus+ a l'Eurocambra, Vassiliou ha remarcat que "no hi ha ni un sol país que no rebi més" pels Erasmus. En relació a la polèmica amb el ministre d'Educació espanyol, José Ignacio Wert, Vassiliou ha assegurat que "tot va ser un malentès" i que, efectivament, "s'incrementa el pressupost" per a beques a Espanya.