Alerta de seguretat alimentària als Estats Units. Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) han alertat aquest dimarts de la detecció d'un brot del bacteri E. coli vinculat a les hamburgueses Quart de Lliura de McDonald's. El resultat fins ara és d'una persona morta i deu d'hospitalitzades, tot i que en total s'han arribat a detectar fins a 49 casos als EUA.

Quan falten pràcticament dues setmanes per a les eleccions nord-americanes, Donald Trump veu com les enquestes li somriuen i retalla distàncies amb la seva rival demòcrata, Kamala Harris. Els dos candidats a ocupar la Casa Blanca van frec a frec a les enquestes, que auguren els comicis nord-americans més ajustats en molts anys, i l'expresident s'aferra a qualsevol recurs per continuar guanyant suports. És en aquest context que aquest diumenge ha traslladat la seva campanya a un restaurant McDonald's de l'estat clau de Pensilvània.

Els boicots a marques occidentals d'aliments i begudes en països del Pròxim Orient estan afectant els ingressos de multinacionals i franquícies a qui aquests consumidors acusen de donar suport a Israel en la guerra de Gaza. Empreses com Coca-Cola, KFC, Starbucks, Mondelez o Pizza Hut estan notant la caiguda de la facturació en països com Egipte, Indonèsia, l'Aràbia Saudita o el Pakistan, segons explica aquest dilluns en un article el Financial Times. "Aquest esdeveniment no té precedents. La durada d'aquest conflicte no té precedents. La intensitat no té precedents", ha explicat Amarpal Sandhu, director executiu d'Americana Restaurants, una companyia que opera franquícies de marques com KFC, Pizza Hut i Krispy Kreme a l'Orient Mitjà i el Kazakhstan, en una trucada amb analistes aquest dijous.

Entre el 8 i el 12 d'abril, Barcelona acull la primera convenció dels directius i franquiciats de McDonalds que es fa fora dels Estats Units. La "McFamily", que en diuen ells, sembla que està composta per 14.000 directius i franquiciats. No pas els treballadors i treballadores, que pel que sembla, no deuen ser de la família i no poden ni agafar vacances.

Les alternatives casolanes als productes de Starbucks han proliferat per les xarxes després de les campanyes de boicot nascudes arran de l'ofensiva militar d'Israel a Gaza. McDonald's advertia aquesta setmana que les seves vendes trimestrals més recents s'han vist afectades pels boicots relacionats amb la guerra. Però es poden quantificar aquests impactes en aquests dos gegants?

Com sempre que comences llegint un article acadèmic, acabes llegint si s’han exhaurit les pashmines negres com la de la Letícia. En el meu cas, llegia sobre l’informe PISA i he acabat a la festa de la princesa espanyola, Elionor, que es veu que va anar a un –gens espanyol– pub irlandès. Direu que una adolescent no ha de triar l’oci en funció del negoci, i que és terrorífic que els pares sàpiguen què fas per la premsa, però el seu cas és diferent, perquè cobra, com a reialinfluencer, de tots nosaltres.

El 1943, quan els conductors que resseguien la mítica Ruta 66 passaven per San Bernardino, començaven a salivar. Molts d'ells queien en la temptació: activaven l'intermitent, alentien la marxa, aturaven el vehicle i engrapaven la carta. A la part dreta, hi escodrinyaven l'oferta de begudes i dolços: cerveses, refrescos, cafès, copes de gelat amb nata i xarop... A l'esquerra, el llistat de sandvitxos i d'hamburgueses. Feia tres anys que dos germans amb ganes de fer calés havien obert aquell establiment, a tocar de la carretera més emblemàtica de la història dels Estats Units. No havien trigat gens a conquerir els estómacs dels camioners, motards i viatgers que hi circulaven. Ho havien fet amb una fórmula innovadora: venent-los menjar per endur-se, acabat de fer, sense esperes i a un preu molt assequible. Qui s'hi va aturar algun cop avui pot dir que va menjar al primer restaurant McDonald's del món.

Indefectiblement, si pensem en hamburgueses i en menjar ràpid, ens ve al cap la marca McDonald’s, de manera que podríem pensar que l’alma mater de la cadena duia aquest cognom, però les coses no són tan senzilles. Durant la Segona Guerra Mundial, dos germans, Richard i Maurice McDonald, van obrir un restaurant al sud de Califòrnia. No tenien gaires pretensions, de manera que el negoci no va créixer més enllà d’aquell petit establiment.

Els restaurants de menjar ràpid de França ja no poden servir les patates fregides, la beguda, la pizza, el cafè o les amanides en recipients de cartró que després es llencen a les escombraries. França s'ha convertit en el primer país europeu a prohibir la vaixella d'un sol ús, una mesura per contaminar menys. Des de l'1 de gener, els fast food amb més de vint places estan obligats a utilitzar plats, gots i coberts reutilitzables, que puguin anar al rentavaixelles. Només es permeten els envasos de paper i cartró per al menjar que el client s'emporta a casa.

Menorca és la seu durant l'any 2022 de la Regió Europea de la Gastronomia, un nomenament que promou l'aposta pel producte local i la posada en valor de la cuina autòctona i tradicional. Uns valors que, a priori, topen amb l'obertura del primer restaurant de la franquícia de menjar ràpid McDonald's.

Si McDonald's apuja els preus és que la crisi inflacionària és molt més greu del que sembla, i ja ho sembla molt. La cadena de menjar ràpid va anunciar dimecres que els quasi 1.300 establiments que té al Regne Unit –entre propietat i franquícies– es veuen obligats a apujar el preu de la popular cheeseburger dels 99 penics (1,18 euros) que valia fins ara a 1,19 lliures (1,42 euros), un augment que ha entrat en vigor de forma immediata i que arriba després de 14 anys sense canvis en el preu. 19 penics de lliura no és gaire en termes absoluts (24 penics d'euro), però en termes percentuals l'increment és del 20%, una cinquena part, molt més que la inflació que pateix el Regne Unit, que a hores d'ara se situa en el 9,1%, la més alta en 40 anys.

Les multinacionals McDonald's i Renault han anunciat que es venen les seves filials i participacions en empreses a Rússia. Les dues companyies, que es troben entre les més grans del món en els seus respectius sectors, es veuen obligades a abandonar el país presidit per Vladímir Putin a causa de les sancions imposades per Occident arran de la invasió d'Ucraïna.

31 de gener del 1990. Una cua gegantina, sis hores d'espera per poder demanar la comanda en un restaurant, en ple hivern rus. Es tracta ni més ni menys que d'un McDonald's, el gegant nord-americà, que per fi havia aconseguit creuar el Teló d'Acer i arribar al territori de l'enemic de la Guerra Freda.

Fins aquesta setmana, els poc menys de 40.000 habitants del comtat de Rutland, a les East Midlans, a 170 quilòmetres al nord de Londres, s'enorgullien de ser els únics de tot Anglaterra que no tenien cap restaurant de menjar ràpid als seus voltants, tampoc de la cadena McDonald's. En canvi, estaven ufanosos de tenir un restaurant en un dels municipis, Oakham, de 10.000 habitants, amb una estrella Michelin, el Hambelton Hall.

L'ambaixada dels Estats Units a Àustria ha signat un acord amb McDonald's per convertir la cadena de menjar ràpid en un intermediari entre els nord-americans i la legació diplomàtica. Si un ciutadà nord-americà perd el seu passaport en un viatge a Àustria o té qualsevol altre problema, a partir d'ara es podrà dirigir a qualsevol dels 194 restaurants que té la cadena arreu del país per sol·licitar assistència. El servei entra en vigor aquest dimecres.

Diversos col·lectius de la classe treballadora en condicions més precàries del Regne Unit han decidit anar a la revolta. O intentar-ho, si més no. Fa cinc dies empleats de McDonald’s i TFI Fridays (menjar ràpid), Wetherspoons (pubs) i Uber Eats (repartiment de menjar a domicili) van parar per reivindicar millores salarials i contractuals. I ahir van ser els conductors d’Uber els que van protagonitzar una vaga de 24 hores de durada.

McDonald’s es lliura de pagar. Després de gairebé tres anys d’investigacions, la Comissió Europea ha conclòs que la cadena de menjar ràpid no es va beneficiar d’una ajuda d’estat il·legal a Luxemburg gràcies a un pacte fiscal, el denominat 'tax ruling'.

Malgrat les objeccions de membres de la cúria i també d'alguns veïns de la zona, un McDonald’s acaba d'obrir les portes a tocar de la Ciutat del Vaticà, a 100 metres de la plaça de Sant Pere. Els plans de la cadena de menjar ràpid d'obrir un establiment en un edifici propietat de l'estat vaticà ja van desencadenar la polèmica quan es van anunciar a l'octubre, però finalment han tirat endavant.

Les instal·lacions de la companyia alimentària Husi de Xangai, un proveïdor carni de diverses cadenes de menjar ràpid a la Xina —entre elles McDonald's, KFC i Pizza Hut—, han estat clausurades pels responsables de seguretat alimentària, després que l'empresa hagi sigut acusada a la televisió de vendre carn en mal estat. Un funcionari de l'administració municipal d'Alimentació i Medicaments del govern de Xangai ha confirmat a Efe el tancament de les instal·lacions de Husi per dur a terme una investigació dels fets.