<![CDATA[Ara Balears - Tribuna Oberta]]> 10 <![CDATA[La salut mental també és una qüestió de territori]]> Quan parlam de salut mental, sovint pensam en psicòlegs, psiquiatres, hospitals i medicació. Tots aquests recursos són imprescindibles i necessaris. Però la realitat és que la salut mental comença molt abans que una persona necessiti una consulta o un tractament.

]]> <![CDATA[Crisi hídrica o crisi de governança?]]> Dissabte passat es va publicar la nova Llei 4/2026 de mesures urgents per accelerar projectes estratègics, on es rebaixen els controls de suficiència hídrica sobre el planejament urbanístic. És un pas més en la reducció de controls i afavorir més el creixement urbanístic iniciat amb els decrets de simplificació administrativa i d’actuacions urgents aprovats durant els últims dos anys. Aquestes normatives s’han aprovat quan patíem una de les sequeres més fortes que recordàvem i en què el desenvolupament urbanístic és el principal responsable de la sobreexplotació dels aqüífers, que arriben al 91% a Eivissa i al 94% a Formentera dels consums d’aigua totals, i fins al 70% a Mallorca i Menorca. L’illa d’Eivissa és un bon exemple d’aquesta tendència. L’any 1996 l’ús principal era l’agrícola (54%) i en menor percentatge, els usos urbans i residencials (45%). Trenta anys després, l’agricultura quasi ha desaparegut i els seus consums ja només suposen un 7% del total. En canvi, l’urbanisme no s’atura.

]]> <![CDATA[La crisi/les crisis]]> Les crisis internes dels moviments socials solen generar una fascinació estranya. Des de fora, se’n tendeix a fer lectures simplistes i tendencioses i fins i tot hi ha qui les interpreta –a conveniència– com la prova definitiva de la seva incoherència; des de dins, sovint es viuen com una disputa entre relats i formes incompatibles. Però les organitzacions transformadores rarament entren en crisi per una sola causa. I quan intentam explicar-les a partir de bons i dolents i bàndols oposats, gairebé sempre deixam de comprendre què està passant realment. Cal molta honestedat per voler abordar la qüestió en tota la seva diversitat, complexitat i profunditat.

]]> <![CDATA[Les guerres immorals del nostre temps]]> Form part d’una generació que ha crescut amb la convicció que la guerra era una derrota, una derrota de la política, de la diplomàcia i, sobretot, de la humanitat. Els que ens hem format en la cultura política de finals del segle XX i els inicis del XXI ho hem fet amb la convicció que tota guerra és una injustícia, especialment per a la població civil que la pateix, acceptant, però, que existeixen normes internacionals que, en situacions de gravetat extrema, poden arribar a justificar una intervenció armada, aprovada i reconeguda per la comunitat internacional.

]]> <![CDATA[Unitat i valentia. Per un front d’esquerres a Palma]]> Sovint donar una passa no és una tasca senzilla. Fer-ho, però, és necessari, si volem avançar col·lectivament. Avui, a Palma, a les Illes Balears i al conjunt dels Països Catalans i de l’estat, vivim temps difícils. L’amenaça de l'extrema dreta i d’un PP cada cop més escorat és absoluta. És per això que és un moment d’unitat i de valentia, els termes que amb la meva companya de tàndem Xisca Mir hem volgut prendre com a lema per a les primàries de MÉS per Palma. Unitat i valentia per guanyar.

]]> <![CDATA[En defensa de B. Picornell, antinazi]]> Aquests dies ha transcendit que en Balti Picornell havia estat citat a declarar arran d’una denúncia interposada pel diputat de Vox a Madrid, en Jorge Campos. El motiu: haver-se fet una foto devora una pintada que deia “J. Campos, puto nazi”.

]]> <![CDATA[Estimar Mallorca també és cuidar el GOB]]>

Segur que aquests dies heu sentit a parlar del GOB Mallorca. Aquest escrit pretén explicar per què un grup de 10 dones vàrem dimitir de la junta directiva el 22 de maig passat a l’assemblea extraordinària de l’entitat: una dimissió que no respon a diferències sobre la defensa del territori o les campanyes ambientals, sinó a una situació interna sostinguda de confrontació, desgast personal i manca de respecte que ha acabat fent insostenible la continuïtat del projecte que defensàvem.

]]> <![CDATA['Homo tecnologicus': propietaris de l’eina o esclaus de l’algorisme?]]> A mitjan març, des de la Federació d'Ensenyament de CCOO en col·laboració amb la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i Ecologistes en Acció, vàrem dur a terme el congrés Tecnologia i Educació: una visió Ètic-Crítica amb ponents d’altíssim nivell. Aquest congrés no va ser per simple inèrcia acadèmica, ni una cita més al calendari, sinó el resultat d'una preocupació creixent pel rumb que han pres les noves tecnologies en la darrera dècada. Ja que estem immersos en una revolució digital, comparable a la revolució industrial del segle XIX. Una revolució que està reconfigurant l'ésser humà en el que podríem anomenar un Homo tecnologicus. No obstant això, aquesta evolució sembla no ser neutra, i hem de fer-nos la pregunta: Som nosaltres els qui manegem l'eina, o és ella la que ens modela?

]]> <![CDATA[Èxtasi distòpic]]> ¿Podré arribar a ser un home algun dia, com ho va ser Úrsula K. Le Guin en les seves performances dels noranta, quan, amb el seu sentit de l’humor genuí, deia: “Vaig néixer abans que inventassin les dones, i he viscut les darreres dècades intentant ser un bon home i m’he oblidat de seguir jove, així que vaig envellir. [...] No deix de pensar que un home de debò hauria pogut fer alguna cosa. [...] Però vaig fracassar. No vaig fer res. Vaig fracassar rotundament en l’intent de conservar-me jove”?.

]]> <![CDATA[No a la guerra: o defensam la vida o ens convertim en còmplices]]> Hi ha moments en què el silenci no és prudència sinó complicitat. Moments en què mirar cap a una altra banda no és neutralitat sinó renúncia. I aquest és un d’aquests moments.

]]> <![CDATA[Una generació ignorada]]> En el darrer debat de política general del Consell de Mallorca, el president va dedicar només dues frases a tota una generació. Dues frases per parlar del present i del futur de milers de joves que avui viuen amb angoixa. I no és una exageració. 

]]> <![CDATA[El batle de Santa Margalida no fa cas als veïns de Son Bauló]]> No és la primera vegada que feim arribar al batle el malestar dels veïns de Son Bauló amb relació als apartaments l’Espígol, i que tants maldecaps ens estan donant des de fa molts d’anys. Fins ara, ni els antics batles ni vostè mateix s’ha dignat a fer cap passa per posar remei a aquest desgavell d’apartaments, un nou Son Banya a Can Picafort.

]]> <![CDATA[Fer feina i no arribar a final de mes: el fracàs que no podem normalitzar]]>

Ens havien promès que si estudiàvem, treballàvem i fèiem les coses 'bé', ens en sortiríem. Que viuríem amb una certa seguretat. Però aquesta promesa fa temps es va rompre. I avui, a les Illes Balears, ja no parlam només de precarietat: parlam d’un empobriment generalitzat.

]]> <![CDATA[1 de Maig: La transformació del model econòmic no ha de donar l’esquena a la classe obrera]]>

Comença la temporada turística i amb ella arriba el Primer de Maig, un dia de reivindicació i lluita de la classe treballadora. Un moment en el qual les nostres illes comencen a estar plenes de turistes; hi ha molta feina, però, així i tot, hem d’aixecar la veu per dir que tenim un model econòmic que ens asfixia i ens expulsa. 

]]> <![CDATA[Restauració de la natura, començam?]]> Ja fa quasi dos anys que la Unió Europea va aprovar el Reglament de Restauració de la Natura després de mesos de bloquejos per part d'alguns països contraris a aquesta nova normativa. Finalment, el 17 juny de l’any 2024 es va aprovar definitivament al límit. Hongria va canviar el seu vot a l’últim moment i es va aconseguir només gràcies al vot positiu de la ministra d’Àustria, que fins i tot va votar en contra de la posició oficial del seu propi govern. Aquest pas ha estat decisiu per fer un salt endavant en les polítiques mediambientals dels països membres de la UE. Davant una situació en què les polítiques de conservació de la natura ja no basten per aturar la degradació ambiental dels nostres ecosistemes, aquesta normativa té com a objectiu restaurar almenys el 20% de les zones terrestres i marines de la UE d’aquí a 2030 i tots els ecosistemes que ho necessiten abans de 2050. I ho fa amb un rang normatiu més fort que les directives europees, com les d’aigua, hàbitats i aus. Això significa que el reglament no només marca objectius com les directives, sinó que tots els països n’han d’aplicar obligatòriament tot el contingut.

]]> <![CDATA[Protegim avui, asseguram demà]]> Des del Govern de les Illes Balears volem començar amb una afirmació clara: rebutjam el conflicte a l’Orient Mitjà i desitjam, amb tota fermesa, una resolució ràpida que posi fi a una situació que genera patiment i inestabilitat arreu del món.

]]> <![CDATA[Quan la DGT culpa qui camina]]> La Direcció General de Trànsit ha llançat una campanya publicitària sota el lema ‘Miras el móvil para no perderte nada y terminas perdiéndolo todo’. El vídeo mostra un atropellament en un pas de vianants i construeix un relat inequívoc: la culpa és del vianant que va distret mirant el mòbil. Des de Sineu en Bici i a Peu volem explicar per què aquesta campanya no és només errònia, sinó que apunta exactament en la direcció contrària a la que necessitam si volem carrers més segurs per a les persones.

]]> <![CDATA[El llop muda les dents, però no els pensaments]]> Deia Ludwig Wittgenstein que “els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món”. Una llengua és molt més que una eina de comunicació, és una expressió cultural, un símbol, una identitat. Quan una llengua mor, desapareix per sempre una manera d’entendre el món i un patrimoni cultural de valor incalculable. 

]]> <![CDATA[Mallorca, sortir del laberint (El canvi imprescindible del model productiu)]]>

Els mitjans de comunicació acompleixen una funció social de primer ordre i, a més a més, d’un alt valor democràtic pel fet que contribueixen a la formació de l’opinió pública. A partir d’aquesta premissa, per sentit de la responsabilitat i moguts pels sentiments d’estima, respecte i servei a la terra i als ciutadans de Mallorca, un grup de col·laboradors dels tres diaris en paper editats a l’illa (ARA Balears, ‘Diario de Mallorca’ i ‘Última Hora’) ens hem concertat per publicar aquest article. La finalitat és reclamar a tots els partits polítics, a les instàncies que tenen la capacitat de modificar l’estat de coses vigent –singularment, les institucions d’autogovern i els ajuntaments–, com també, en general, al conjunt dels poders econòmics i socials, susceptibles de condicionar i influir en la presa de decisions, un canvi radical, progressiu i temperat, però ferm, del model econòmic actual.

]]> <![CDATA[La memòria no es pot derogar]]> El passat dia 10, el Parlament de les Illes Balears va consumar la derogació de la llei de memòria democràtica amb els vots del Partit Popular i de Vox. És, sens dubte, un dels dies més tristos de la nostra història recent, perquè aquesta decisió no neix del consens ni del rigor històric, sinó de la submissió del Govern a les exigències de l’extrema dreta.

]]>