Ens havien promès que si estudiàvem, treballàvem i fèiem les coses 'bé', ens en sortiríem. Que viuríem amb una certa seguretat. Però aquesta promesa fa temps es va rompre. I avui, a les Illes Balears, ja no parlam només de precarietat: parlam d’un empobriment generalitzat.

Comença la temporada turística i amb ella arriba el Primer de Maig, un dia de reivindicació i lluita de la classe treballadora. Un moment en el qual les nostres illes comencen a estar plenes de turistes; hi ha molta feina, però, així i tot, hem d’aixecar la veu per dir que tenim un model econòmic que ens asfixia i ens expulsa. 

Els mitjans de comunicació acompleixen una funció social de primer ordre i, a més a més, d’un alt valor democràtic pel fet que contribueixen a la formació de l’opinió pública. A partir d’aquesta premissa, per sentit de la responsabilitat i moguts pels sentiments d’estima, respecte i servei a la terra i als ciutadans de Mallorca, un grup de col·laboradors dels tres diaris en paper editats a l’illa (ARA Balears, ‘Diario de Mallorca’ i ‘Última Hora’) ens hem concertat per publicar aquest article. La finalitat és reclamar a tots els partits polítics, a les instàncies que tenen la capacitat de modificar l’estat de coses vigent –singularment, les institucions d’autogovern i els ajuntaments–, com també, en general, al conjunt dels poders econòmics i socials, susceptibles de condicionar i influir en la presa de decisions, un canvi radical, progressiu i temperat, però ferm, del model econòmic actual.

Hi ha moments del dia definitoris d’un poble o d’una ciutat. Els matins, quan milers d’infants i adolescents omplen els carrers per arribar a l’escola o a l’institut, són el retrat més sincer del nostre model urbà i educatiu. Perquè l’escola no és només un edifici: és comunitat, barri i igualtat d’oportunitats. Ara, la Conselleria d’Educació, en mans del PP i sostinguda per Vox, vol desmuntar aquesta peça fonamental de la nostra societat amb una lleugeresa i una manca d’argumentació esfereïdores. La proposta de zona escolar única no és un simple criteri administratiu, sinó una amenaça directa a l’equitat real del sistema.