<![CDATA[Ara Balears - Tribuna Oberta]]> 10 <![CDATA[Cant d’alabança als donats de Mallorca]]> És just i necessari alabar la figura dels donats de santuaris i esglésies, siguin edificacions petites o grans, medievals o modernes. Aquestes persones entregades al servei de les parròquies de Mallorca, i que amb el seu treball silenciós i constant han protegit el patrimoni de tots, mantenint-lo obert i cuidat cada dia per poder-lo contemplar i gaudir els mallorquins i els visitants del món.

]]> <![CDATA[Torres i talaies: ara més que mai]]> En quin moment vàrem renunciar a tenir en compte la humanitat? Quan vàrem deixar d’empatitzar amb el sofriment dels altres? Quina va ser la darrera vegada que la nostra sensibilitat es va veure alterada per una tragèdia humanitària? Aquest estiu hem vist impassibles com més de cent quaranta éssers humans es deixaven la vida a la frontera de Ceuta mentre nosaltres ens preníem una cervesa fresca i miràvem la posta de sol. Hem assistit, una vegada més i amb la mateixa impassibilitat, a la mort o la desaparició de més de mil sis-cents éssers humans al mig de la Mediterrània, mentre intentaven trobar un futur a les nostres costes.

]]> <![CDATA[La tempesta perfecta sobre les Balears: El doble espoli que ens aboca a l'autoodi]]> Viure a les Illes Balears s’ha convertit, per a la majoria dels seus ciutadans històrics, en un exercici de resistència gairebé impossible. Sota una capa de cel blau i postals idíl·liques per a turistes, batega una realitat dramàtica: l'Arxipèlag pateix una pinça econòmica i social dissenyada des de fora que ens buida per dins. D'una banda, un estat espanyol que ens manté lligats de mans i peus (amb el ‘tu més que jo’ de la corrupció generalitzada); de l'altra, una Unió Europea que ens utilitza com el pati d'esbarjo i residència de luxe de les seves elits (a canvi de fons europeus dirigits a punts estratègics nacionals i europeus).

]]> <![CDATA[Els resultats que no sorprengueren ningú]]>

Aquests dies estan en boca de tothom els desastrosos resultats obtinguts pels alumnes de l’estat espanyol a les proves PISA. És cert que la tendència fa anys que no és positiva, sinó més aviat tot el contrari; això no obstant, hi ha un tema que és especialment alarmant: la comprensió lectora. Fa anys que el sistema educatiu fa equilibris entre canvis legislatius constants, experiments pedagògics, retallades pressupostàries i digitalització forçada sense obtenir els resultats desitjats. Tota aquesta parafernàlia ha eclipsat un tema fonamental: l’escola ja no garanteix que els alumnes sàpiguen llegir i escriure. Es regalen títols i es passen alumnes de curs per maquillar una realitat esgarrifosa, que és que cada any el sistema esputa alumnes amb un títol d’ESO a la mà que no serveix per a res més que perquè el govern de torn pugui eximir-se de la responsabilitat de tenir una elevada taxa de fracàs escolar. Alumnes amb el títol d’ESO incapaços de mantenir una conversa de nivell bàsic en català; alumnes amb el títol d’ESO que no saben situar els continents damunt un mapa; alumnes amb el títol d’ESO que no saben què és un percentatge; alumnes amb el títol d’ESO que no poden enllaçar dues frases en anglès i ara, amb tots vostès, la cirereta del pastís: alumnes amb el títol d’ESO –o de batxillerat– que no entenen el que llegeixen. Malauradament, pareix a ser que el sistema ja no està pensat per formar els infants, sinó per guardar-los mentre els seus pares fan feina.

]]> <![CDATA[I Palma, per a qui és prioritària?]]> Hi ha una paraula que ha fet fortuna en la política mallorquina. Vox en diu “prioridad nacional”. El PP parla de la “gent d’aquí”. Coalició per Mallorca converteix l’antiguitat de residència en filtre per poder obrir un negoci i, igual que els anteriors, culpabilitza les persones migrades de la saturació o, senzillament, les criminalitza. Tot plegat, en un context coronat per la crisi de Ceuta, en què han proliferat els missatges i les accions d’odi.

]]> <![CDATA[Pedro Sánchez imposa i les Balears en pagam el preu]]> Pedro Sánchez va culminar el que fa temps que denunciàvem: un sistema de finançament fet per donar resposta a les necessitats polítiques del president del Govern d’Espanya, no a les necessitats reals de les comunitats autònomes.

]]> <![CDATA[Aena no és el problema]]>

El Parlament balear va aprovar una proposició de llei orgànica per a la creació d’una autoritat aeroportuària de les Illes Balears, també es va manifestar contra les obres anunciades a l’aeroport d’Eivissa, el passat 2 de juny, i s’han fet pronunciaments contra l’ampliació prevista a l’aeroport de Menorca. A parer meu, aquestes manifestacions i posicions es fan des del desconeixement, el prejudici o per intencions més inconfessables.

]]> <![CDATA[Mobilitat aturada, pobles oblidats]]>

Parlar de mobilitat sostenible a Mallorca és parlar de seguretat, de serveis públics i de qualitat de vida. És parlar de tenir alternatives reals al vehicle privat per anar a fer feina, estudiar, anar al metge o simplement desplaçar-se entre pobles. Però, avui, per a molts municipis de la Part Forana, aquesta alternativa és cada vegada més difícil.

]]> <![CDATA[Drets socials davant l’odi: el fracàs de l’escut invisible de Galmés]]> La geopolítica global té la capacitat de sacsejar la realitat més quotidiana de les nostres llars. Les conseqüències derivades de la injusta guerra de l'Iran que patim en aquest 2026 no són abstraccions; es tradueixen en una pressió inflacionista asfixiant, en la pujada de preus a la cistella de la compra i en la dificultat per omplir el dipòsit de combustible. Davant d’aquesta vulnerabilitat sobrevinguda, la ciutadania té dret a esperar que les seves institucions actuïn com a xarxa de seguretat. L’exemple més clar va ser el Govern d’Espanya, que va aplicar mesures com la reducció durant 6 mesos, als carburants i a l’energia. Però la realitat del Consell de Mallorca ens demostra que, en lloc d’un escut protector, el que tenim és un mur de propaganda, descàrrega de responsabilitats i concessions ideològiques intolerables.

]]> <![CDATA[Quines veritats ens amaguen sobre la granja de Son Brau?]]>

Una setantena de veïns es manifestaren davant l'Ajuntament de Manacor amb pancartes i crits de ‘Macrogranja no’ just abans del ple ordinari del mes de juliol. Durant la sessió, el ple aprovà una moció presentada de forma conjunta per l'equip de govern (MÉS-Esquerra, PSOE i AIPC) i el PP en contra de les macrogranges a Mallorca.

]]> <![CDATA[Som un poble cabrejat: l’hora de passar a l’acció!]]> Després de la indignació ve l’hora de les propostes. Fa uns dies a aquest mateix mitjà la companya Margalida Ramis, activista ecologista de longeva trajectòria i una persona de referència de Menys Turisme, Més Vida es demanava al seu article d’opinió I ara, què? Més clar, impossible. Una qüestió clau.

]]> <![CDATA[No són les pasteres. Són les polítiques del PP i de Marga Prohens]]> Les Illes Balears viuen un dels moments més difícils de la seva història recent. Mai havia estat tan complicat accedir a un habitatge. Mai tants de joves havien vist tan lluny la possibilitat d’emancipar-se. Mai tantes famílies havien hagut de destinar una part tan gran del seu sou a pagar un lloguer o una hipoteca. I mai tantes persones havien sentit que, tot i fer feina cada dia, viure dignament a la seva pròpia terra s’està convertint en un privilegi reservat a uns pocs.

]]> <![CDATA[L'eclipsi: gestionar-lo com una emergència per evitar-la]]> El 12 d'agost, milers de persones miraran al cel per observar l'eclipsi total de Sol. I el nostre objectiu és precisament aquest: que tots els ulls quedin posats al cel. Quan tot va bé, la feina dels serveis de seguretat i d'emergència gairebé no es veu. Perquè la nostra feina és justament anticipar-nos a les coses que ningú vol que passin.

]]> <![CDATA[Canviar o morir: Menys Turisme, Més Vida]]> El turisme ens mata. No ho dic jo, ho diuen els economistes. Fins ara això era un tabú. L’acadèmia econòmica, de tendència clarament neoliberal, s’entestava a vendre’ns el turisme com la gallina dels ous d’or, gràcies al qual tots vivim i no morim de fam. Encara hi ha gent que, quan critiques el model turístic, respon: “I tu, de què vius?”. No parlam del turisme en general, sinó del sistema actual de monocultiu turístic i creixement sense límits que patim, el model que ens mata. 

]]> <![CDATA[Mallorca necessita límits]]>

L'any 2000 arribaven a les Illes Balears 10 milions de turistes. L'any 2026 ja n'arribaran 20, de milions. Durant anys, alguns responsables polítics varen intentar fer-nos creure que la saturació turística era només una percepció. Avui, però, ja gairebé ningú dubta que les Illes Balears pateixen un greu problema de massificació.

]]> <![CDATA[La gramàtica dels cossos]]> La tribuna d'avui neix de l'experiència amb val flores –escriptora, docent i activista argentina vinculada a feminismes i dissidències sexuals–, que ens va visitar fa poc, de la mà de l’associació artística i pedagògica mallorquina La Lioparda, amb el taller Leer es un verbo del cuerpo. A partir del meu assaig amb la seva pràctica performativa, m'aprop a dos verbs del cos: ‘llegir’ i ‘escriure’.

]]> <![CDATA[Tres anys governant per a la gent d’aquí]]> Ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears, aquesta setmana ha fet tres anys de la meva investidura i presa de possessió com a presidenta d’aquesta Comunitat Autònoma, d’aquest honor immens que tinc gràcies a la confiança d’una àmplia majoria de ciutadans, que fa tres anys demanaren un canvi en les polítiques i en la manera de fer política en aquestes Illes. Un canvi des de la centralitat, des de la moderació, des del seny i per a la gent d’aquí.

]]> <![CDATA[Polítiques aporofòbiques]]> Quan a finals dels 90 Attac alertava sobre les conseqüències de la financerització de l'economia, encara no podíem intuir fins a on arribaria el poder destructiu del capitalisme digital i financer dels nostres dies.

]]> <![CDATA[Ni abans, ni ara, ni mai: el Trenc NO es toca]]>

Hi ha llocs que són més que un espai natural, són símbols, perquè la seva conservació representa una manera d'entendre el país i el paisatge. El Trenc és un d'aquests llocs. Durant dècades, la societat s'ha mobilitzat per defensar aquest espai davant amenaces urbanístiques, especulatives i econòmiques.

]]> <![CDATA[La salut mental també és una qüestió de territori]]> Quan parlam de salut mental, sovint pensam en psicòlegs, psiquiatres, hospitals i medicació. Tots aquests recursos són imprescindibles i necessaris. Però la realitat és que la salut mental comença molt abans que una persona necessiti una consulta o un tractament.

]]>