<![CDATA[Ara Balears - Tribuna Oberta]]> 10 <![CDATA[El problema de l’habitatge fa caure el sistema educatiu]]> El problema de l’habitatge afecta un dels pilars fonamentals de l’estat del benestar: l’educació pública. Fa anys que veim com l’accés a l’habitatge queda limitat per la pujada de preus i afecta negativament el nostre sistema educatiu.

]]> <![CDATA[No pensis en vot útil]]> Fa un temps que don voltes a un fenomen que he anomenat radicalització passiva: l’efecte pel qual aquelles persones que defensam certs valors que sempre hem considerat sensats i no sentim que hàgim canviat la nostra manera de pensar, ens veim titllats de radicals davant una societat que ha acceptat els discursos d’extrema dreta. Moltes persones ens trobam en aquesta situació: sentim que les nostres idees, abans enteses per un ampli consens social com a moderades, han esdevingut radicals.

]]> <![CDATA[Les teixidores artesanes de Can Morató de Pollença]]> L’any 2022, quan encara la fàbrica de Can Morató estava en runes, en vaig publicar un treball sobre la fundació i especialment sobre les treballadores dins del llibre Dones, treball i moviment obrer. Europa, Espanya, Illes Balears (1868 - 1936), coordinat per David Ginard. I ara, que Can Morató està a punt d’acabar la seva restauració, he cregut adient oferir-ne una síntesi. La fàbrica fou una fita més d’aquella Mallorca industrial definitivament perduda. A Palma ja feia anys que existien algunes fàbriques d’estores com La Alfombrera, oberta el 1882 per la família Vidal i dedicada a les catifes industrials fetes amb telers moguts a vapor. El 1885 s’obria a Santa Catalina la fàbrica Mora, que era artesanal, de tapissos i catifes. Per tant, ja existia una demanda d’estores de consum intern i d’exportació molts d’anys abans que s’obrís la fàbrica de Pollença. La legislació laboral que prohibia el treball infantil a les fàbriques i que protegia la mare obrera no es complia. Aquesta era una xacra que afectava enclavaments tèxtils com Sóller, Esporles, Bunyola i Palma. A La Alfombrera de Palma, i a molts tallers, com es queixava La Vanguardia Balear del 7 d’abril del 1917, hi feien feina moltes nines de menys de deu anys. 

]]> <![CDATA[Seguretat humana com a prioritat]]> L'establishment polític en general, però, especialment, l'occidental, mai no ha semblat tenir gaire interès a aprofundir en un assumpte tan transcendent per a la humanitat com és la construcció de la pau des de la perspectiva de la no-violència. Per contra, ha sigut —i encara és— evident que ha tingut un interès superb per lligar seguretat amb violència. És cert que en l'àmbit de la intel·lectualitat i de l'activisme hi ha hagut notables excepcions —des de, posem pel cas, Hannah Arendt a Mahatma Gandhi— a aquesta hegemonia de la política bel·licista. El pacifisme i l'antimilitarisme se sustenten en bona part en aquesta intel·lectualitat i activisme social per imaginar una convivència regulada per mitjans no violents ni guerrers.

]]> <![CDATA[La crisi climàtica, un debat necessari davant les eleccions del 29-N]]> El passat 14 de setembre vaig tenir l'oportunitat de comparèixer, en representació del GOB, davant la ponència del Parlament de Catalunya encarregada de tramitar la proposició de llei de mesures urgents de protecció de la seguretat climàtica. Més enllà de la compareixença, aquella experiència em va reafirmar en una idea que avui em sembla encara més necessària. Les Illes Balears també necessiten obrir un debat profund sobre què significa la seguretat climàtica i com aquest concepte hauria d'orientar les polítiques públiques dels pròxims anys.

]]> <![CDATA[Participar també és obrir noves formes de participació]]> Hi ha paraules que, de tant repetir-les, corren el risc de perdre la capacitat d’interpel·lar-nos. Participació n’és una. 

]]> <![CDATA[Xerrem clar, el Dia mundial de la salut mental]]>

Des de fa una sèrie d’anys, la psicologia és reconeguda socialment com una professió sanitària més, a més d’un recurs per a la cura i millora de la salut mental de les persones, les famílies, les organitzacions i també a escala comunitària. En aquesta línia, que la política es faci ressò de la importància de la salut mental, i que de manera unitària signassin l’any 2023 el Pacte balear pel benestar emocional i la salut mental, és tot un èxit. Igual que la creació en aquesta legislatura de la Direcció General de Salut Mental.

]]> <![CDATA[Quina Palma volem?]]> Encara que el calendari s'obstini a dir que l'any comença al gener, totes sabem que la veritable pàgina en blanc s’ha obert al setembre, amb l’inici de curs. Nirvis, il·lusió i ganes de fer moltes coses. 

]]> <![CDATA[El pitjor estiu de les nostres vides]]> Estiu del 2026. Qualsevol vespre de les nostres vides. Qualsevol matí, qualsevol migdia. Un denominador: calor. La temperatura europea, sigui de dia o de nit, ja podem dir que aquest estiu ha estat d’una mitjana de 22,5 graus. De mitjana. Des de la meitat dels anys noranta, a Europa la temperatura augmenta uns 0,56 graus. El ritme més ràpid de tots els continents. I el nostre Mediterrani, aquest estiu, a més de 29 graus. Una bomba de rellotgeria en forma de potencials tempestes.

]]> <![CDATA[El negoci rodó dels residus eivissencs]]> Els actuals responsables polítics ens vengueren que importar residus d'Eivissa era un negoci rodó: la taxa de residus baixaria un 10%, tots hi guanyaríem i Tirme ho gestionaria sense cap molèstia per als milers de veïns i veïnes que pateixen la seva proximitat a Son Reus i a les instal·lacions que gestiona Tirme. Ens digueren que no ens havíem de preocupar: que no interferirien en el trànsit, que no incrementarien el renou ni provocarien llargs períodes de males olors. Però, un any després, la realitat és tot el contrari. 

]]> <![CDATA[Cant d’alabança als donats de Mallorca]]> És just i necessari alabar la figura dels donats de santuaris i esglésies, siguin edificacions petites o grans, medievals o modernes. Aquestes persones entregades al servei de les parròquies de Mallorca, i que amb el seu treball silenciós i constant han protegit el patrimoni de tots, mantenint-lo obert i cuidat cada dia per poder-lo contemplar i gaudir els mallorquins i els visitants del món.

]]> <![CDATA[Torres i talaies: ara més que mai]]> En quin moment vàrem renunciar a tenir en compte la humanitat? Quan vàrem deixar d’empatitzar amb el sofriment dels altres? Quina va ser la darrera vegada que la nostra sensibilitat es va veure alterada per una tragèdia humanitària? Aquest estiu hem vist impassibles com més de cent quaranta éssers humans es deixaven la vida a la frontera de Ceuta mentre nosaltres ens preníem una cervesa fresca i miràvem la posta de sol. Hem assistit, una vegada més i amb la mateixa impassibilitat, a la mort o la desaparició de més de mil sis-cents éssers humans al mig de la Mediterrània, mentre intentaven trobar un futur a les nostres costes.

]]> <![CDATA[La tempesta perfecta sobre les Balears: El doble espoli que ens aboca a l'autoodi]]> Viure a les Illes Balears s’ha convertit, per a la majoria dels seus ciutadans històrics, en un exercici de resistència gairebé impossible. Sota una capa de cel blau i postals idíl·liques per a turistes, batega una realitat dramàtica: l'Arxipèlag pateix una pinça econòmica i social dissenyada des de fora que ens buida per dins. D'una banda, un estat espanyol que ens manté lligats de mans i peus (amb el ‘tu més que jo’ de la corrupció generalitzada); de l'altra, una Unió Europea que ens utilitza com el pati d'esbarjo i residència de luxe de les seves elits (a canvi de fons europeus dirigits a punts estratègics nacionals i europeus).

]]> <![CDATA[Els resultats que no sorprengueren ningú]]>

Aquests dies estan en boca de tothom els desastrosos resultats obtinguts pels alumnes de l’estat espanyol a les proves PISA. És cert que la tendència fa anys que no és positiva, sinó més aviat tot el contrari; això no obstant, hi ha un tema que és especialment alarmant: la comprensió lectora. Fa anys que el sistema educatiu fa equilibris entre canvis legislatius constants, experiments pedagògics, retallades pressupostàries i digitalització forçada sense obtenir els resultats desitjats. Tota aquesta parafernàlia ha eclipsat un tema fonamental: l’escola ja no garanteix que els alumnes sàpiguen llegir i escriure. Es regalen títols i es passen alumnes de curs per maquillar una realitat esgarrifosa, que és que cada any el sistema esputa alumnes amb un títol d’ESO a la mà que no serveix per a res més que perquè el govern de torn pugui eximir-se de la responsabilitat de tenir una elevada taxa de fracàs escolar. Alumnes amb el títol d’ESO incapaços de mantenir una conversa de nivell bàsic en català; alumnes amb el títol d’ESO que no saben situar els continents damunt un mapa; alumnes amb el títol d’ESO que no saben què és un percentatge; alumnes amb el títol d’ESO que no poden enllaçar dues frases en anglès i ara, amb tots vostès, la cirereta del pastís: alumnes amb el títol d’ESO –o de batxillerat– que no entenen el que llegeixen. Malauradament, pareix a ser que el sistema ja no està pensat per formar els infants, sinó per guardar-los mentre els seus pares fan feina.

]]> <![CDATA[I Palma, per a qui és prioritària?]]> Hi ha una paraula que ha fet fortuna en la política mallorquina. Vox en diu “prioridad nacional”. El PP parla de la “gent d’aquí”. Coalició per Mallorca converteix l’antiguitat de residència en filtre per poder obrir un negoci i, igual que els anteriors, culpabilitza les persones migrades de la saturació o, senzillament, les criminalitza. Tot plegat, en un context coronat per la crisi de Ceuta, en què han proliferat els missatges i les accions d’odi.

]]> <![CDATA[Pedro Sánchez imposa i les Balears en pagam el preu]]> Pedro Sánchez va culminar el que fa temps que denunciàvem: un sistema de finançament fet per donar resposta a les necessitats polítiques del president del Govern d’Espanya, no a les necessitats reals de les comunitats autònomes.

]]> <![CDATA[Aena no és el problema]]>

El Parlament balear va aprovar una proposició de llei orgànica per a la creació d’una autoritat aeroportuària de les Illes Balears, també es va manifestar contra les obres anunciades a l’aeroport d’Eivissa, el passat 2 de juny, i s’han fet pronunciaments contra l’ampliació prevista a l’aeroport de Menorca. A parer meu, aquestes manifestacions i posicions es fan des del desconeixement, el prejudici o per intencions més inconfessables.

]]> <![CDATA[Mobilitat aturada, pobles oblidats]]>

Parlar de mobilitat sostenible a Mallorca és parlar de seguretat, de serveis públics i de qualitat de vida. És parlar de tenir alternatives reals al vehicle privat per anar a fer feina, estudiar, anar al metge o simplement desplaçar-se entre pobles. Però, avui, per a molts municipis de la Part Forana, aquesta alternativa és cada vegada més difícil.

]]> <![CDATA[Drets socials davant l’odi: el fracàs de l’escut invisible de Galmés]]> La geopolítica global té la capacitat de sacsejar la realitat més quotidiana de les nostres llars. Les conseqüències derivades de la injusta guerra de l'Iran que patim en aquest 2026 no són abstraccions; es tradueixen en una pressió inflacionista asfixiant, en la pujada de preus a la cistella de la compra i en la dificultat per omplir el dipòsit de combustible. Davant d’aquesta vulnerabilitat sobrevinguda, la ciutadania té dret a esperar que les seves institucions actuïn com a xarxa de seguretat. L’exemple més clar va ser el Govern d’Espanya, que va aplicar mesures com la reducció durant 6 mesos, als carburants i a l’energia. Però la realitat del Consell de Mallorca ens demostra que, en lloc d’un escut protector, el que tenim és un mur de propaganda, descàrrega de responsabilitats i concessions ideològiques intolerables.

]]> <![CDATA[Quines veritats ens amaguen sobre la granja de Son Brau?]]>

Una setantena de veïns es manifestaren davant l'Ajuntament de Manacor amb pancartes i crits de ‘Macrogranja no’ just abans del ple ordinari del mes de juliol. Durant la sessió, el ple aprovà una moció presentada de forma conjunta per l'equip de govern (MÉS-Esquerra, PSOE i AIPC) i el PP en contra de les macrogranges a Mallorca.

]]>