<![CDATA[Ara Balears - Tribuna Oberta]]> 10 <![CDATA[No són les pasteres. Són les polítiques del PP i de Marga Prohens]]> Les Illes Balears viuen un dels moments més difícils de la seva història recent. Mai havia estat tan complicat accedir a un habitatge. Mai tants de joves havien vist tan lluny la possibilitat d’emancipar-se. Mai tantes famílies havien hagut de destinar una part tan gran del seu sou a pagar un lloguer o una hipoteca. I mai tantes persones havien sentit que, tot i fer feina cada dia, viure dignament a la seva pròpia terra s’està convertint en un privilegi reservat a uns pocs.

]]> <![CDATA[L'eclipsi: gestionar-lo com una emergència per evitar-la]]> El 12 d'agost, milers de persones miraran al cel per observar l'eclipsi total de Sol. I el nostre objectiu és precisament aquest: que tots els ulls quedin posats al cel. Quan tot va bé, la feina dels serveis de seguretat i d'emergència gairebé no es veu. Perquè la nostra feina és justament anticipar-nos a les coses que ningú vol que passin.

]]> <![CDATA[Canviar o morir: Menys Turisme, Més Vida]]> El turisme ens mata. No ho dic jo, ho diuen els economistes. Fins ara això era un tabú. L’acadèmia econòmica, de tendència clarament neoliberal, s’entestava a vendre’ns el turisme com la gallina dels ous d’or, gràcies al qual tots vivim i no morim de fam. Encara hi ha gent que, quan critiques el model turístic, respon: “I tu, de què vius?”. No parlam del turisme en general, sinó del sistema actual de monocultiu turístic i creixement sense límits que patim, el model que ens mata. 

]]> <![CDATA[Mallorca necessita límits]]>

L'any 2000 arribaven a les Illes Balears 10 milions de turistes. L'any 2026 ja n'arribaran 20, de milions. Durant anys, alguns responsables polítics varen intentar fer-nos creure que la saturació turística era només una percepció. Avui, però, ja gairebé ningú dubta que les Illes Balears pateixen un greu problema de massificació.

]]> <![CDATA[La gramàtica dels cossos]]> La tribuna d'avui neix de l'experiència amb val flores –escriptora, docent i activista argentina vinculada a feminismes i dissidències sexuals–, que ens va visitar fa poc, de la mà de l’associació artística i pedagògica mallorquina La Lioparda, amb el taller Leer es un verbo del cuerpo. A partir del meu assaig amb la seva pràctica performativa, m'aprop a dos verbs del cos: ‘llegir’ i ‘escriure’.

]]> <![CDATA[Tres anys governant per a la gent d’aquí]]> Ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears, aquesta setmana ha fet tres anys de la meva investidura i presa de possessió com a presidenta d’aquesta Comunitat Autònoma, d’aquest honor immens que tinc gràcies a la confiança d’una àmplia majoria de ciutadans, que fa tres anys demanaren un canvi en les polítiques i en la manera de fer política en aquestes Illes. Un canvi des de la centralitat, des de la moderació, des del seny i per a la gent d’aquí.

]]> <![CDATA[Polítiques aporofòbiques]]> Quan a finals dels 90 Attac alertava sobre les conseqüències de la financerització de l'economia, encara no podíem intuir fins a on arribaria el poder destructiu del capitalisme digital i financer dels nostres dies.

]]> <![CDATA[Ni abans, ni ara, ni mai: el Trenc NO es toca]]>

Hi ha llocs que són més que un espai natural, són símbols, perquè la seva conservació representa una manera d'entendre el país i el paisatge. El Trenc és un d'aquests llocs. Durant dècades, la societat s'ha mobilitzat per defensar aquest espai davant amenaces urbanístiques, especulatives i econòmiques.

]]> <![CDATA[La salut mental també és una qüestió de territori]]> Quan parlam de salut mental, sovint pensam en psicòlegs, psiquiatres, hospitals i medicació. Tots aquests recursos són imprescindibles i necessaris. Però la realitat és que la salut mental comença molt abans que una persona necessiti una consulta o un tractament.

]]> <![CDATA[Crisi hídrica o crisi de governança?]]> Dissabte passat es va publicar la nova Llei 4/2026 de mesures urgents per accelerar projectes estratègics, on es rebaixen els controls de suficiència hídrica sobre el planejament urbanístic. És un pas més en la reducció de controls i afavorir més el creixement urbanístic iniciat amb els decrets de simplificació administrativa i d’actuacions urgents aprovats durant els últims dos anys. Aquestes normatives s’han aprovat quan patíem una de les sequeres més fortes que recordàvem i en què el desenvolupament urbanístic és el principal responsable de la sobreexplotació dels aqüífers, que arriben al 91% a Eivissa i al 94% a Formentera dels consums d’aigua totals, i fins al 70% a Mallorca i Menorca. L’illa d’Eivissa és un bon exemple d’aquesta tendència. L’any 1996 l’ús principal era l’agrícola (54%) i en menor percentatge, els usos urbans i residencials (45%). Trenta anys després, l’agricultura quasi ha desaparegut i els seus consums ja només suposen un 7% del total. En canvi, l’urbanisme no s’atura.

]]> <![CDATA[La crisi/les crisis]]> Les crisis internes dels moviments socials solen generar una fascinació estranya. Des de fora, se’n tendeix a fer lectures simplistes i tendencioses i fins i tot hi ha qui les interpreta –a conveniència– com la prova definitiva de la seva incoherència; des de dins, sovint es viuen com una disputa entre relats i formes incompatibles. Però les organitzacions transformadores rarament entren en crisi per una sola causa. I quan intentam explicar-les a partir de bons i dolents i bàndols oposats, gairebé sempre deixam de comprendre què està passant realment. Cal molta honestedat per voler abordar la qüestió en tota la seva diversitat, complexitat i profunditat.

]]> <![CDATA[Les guerres immorals del nostre temps]]> Form part d’una generació que ha crescut amb la convicció que la guerra era una derrota, una derrota de la política, de la diplomàcia i, sobretot, de la humanitat. Els que ens hem format en la cultura política de finals del segle XX i els inicis del XXI ho hem fet amb la convicció que tota guerra és una injustícia, especialment per a la població civil que la pateix, acceptant, però, que existeixen normes internacionals que, en situacions de gravetat extrema, poden arribar a justificar una intervenció armada, aprovada i reconeguda per la comunitat internacional.

]]> <![CDATA[Unitat i valentia. Per un front d’esquerres a Palma]]> Sovint donar una passa no és una tasca senzilla. Fer-ho, però, és necessari, si volem avançar col·lectivament. Avui, a Palma, a les Illes Balears i al conjunt dels Països Catalans i de l’estat, vivim temps difícils. L’amenaça de l'extrema dreta i d’un PP cada cop més escorat és absoluta. És per això que és un moment d’unitat i de valentia, els termes que amb la meva companya de tàndem Xisca Mir hem volgut prendre com a lema per a les primàries de MÉS per Palma. Unitat i valentia per guanyar.

]]> <![CDATA[En defensa de B. Picornell, antinazi]]> Aquests dies ha transcendit que en Balti Picornell havia estat citat a declarar arran d’una denúncia interposada pel diputat de Vox a Madrid, en Jorge Campos. El motiu: haver-se fet una foto devora una pintada que deia “J. Campos, puto nazi”.

]]> <![CDATA[Estimar Mallorca també és cuidar el GOB]]>

Segur que aquests dies heu sentit a parlar del GOB Mallorca. Aquest escrit pretén explicar per què un grup de 10 dones vàrem dimitir de la junta directiva el 22 de maig passat a l’assemblea extraordinària de l’entitat: una dimissió que no respon a diferències sobre la defensa del territori o les campanyes ambientals, sinó a una situació interna sostinguda de confrontació, desgast personal i manca de respecte que ha acabat fent insostenible la continuïtat del projecte que defensàvem.

]]> <![CDATA['Homo tecnologicus': propietaris de l’eina o esclaus de l’algorisme?]]> A mitjan març, des de la Federació d'Ensenyament de CCOO en col·laboració amb la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i Ecologistes en Acció, vàrem dur a terme el congrés Tecnologia i Educació: una visió Ètic-Crítica amb ponents d’altíssim nivell. Aquest congrés no va ser per simple inèrcia acadèmica, ni una cita més al calendari, sinó el resultat d'una preocupació creixent pel rumb que han pres les noves tecnologies en la darrera dècada. Ja que estem immersos en una revolució digital, comparable a la revolució industrial del segle XIX. Una revolució que està reconfigurant l'ésser humà en el que podríem anomenar un Homo tecnologicus. No obstant això, aquesta evolució sembla no ser neutra, i hem de fer-nos la pregunta: Som nosaltres els qui manegem l'eina, o és ella la que ens modela?

]]> <![CDATA[Èxtasi distòpic]]> ¿Podré arribar a ser un home algun dia, com ho va ser Úrsula K. Le Guin en les seves performances dels noranta, quan, amb el seu sentit de l’humor genuí, deia: “Vaig néixer abans que inventassin les dones, i he viscut les darreres dècades intentant ser un bon home i m’he oblidat de seguir jove, així que vaig envellir. [...] No deix de pensar que un home de debò hauria pogut fer alguna cosa. [...] Però vaig fracassar. No vaig fer res. Vaig fracassar rotundament en l’intent de conservar-me jove”?.

]]> <![CDATA[No a la guerra: o defensam la vida o ens convertim en còmplices]]> Hi ha moments en què el silenci no és prudència sinó complicitat. Moments en què mirar cap a una altra banda no és neutralitat sinó renúncia. I aquest és un d’aquests moments.

]]> <![CDATA[Una generació ignorada]]> En el darrer debat de política general del Consell de Mallorca, el president va dedicar només dues frases a tota una generació. Dues frases per parlar del present i del futur de milers de joves que avui viuen amb angoixa. I no és una exageració. 

]]> <![CDATA[El batle de Santa Margalida no fa cas als veïns de Son Bauló]]> No és la primera vegada que feim arribar al batle el malestar dels veïns de Son Bauló amb relació als apartaments l’Espígol, i que tants maldecaps ens estan donant des de fa molts d’anys. Fins ara, ni els antics batles ni vostè mateix s’ha dignat a fer cap passa per posar remei a aquest desgavell d’apartaments, un nou Son Banya a Can Picafort.

]]>