M’agrada Joan Cortés perquè és un artista que no necessita parlar fort per fer-se escoltar. En un temps en què sovint sembla que l’art competeix per captar l’atenció a qualsevol preu, ell continua treballant des de la discreció, des d’una honestedat que no és una estratègia ni una posa, és una manera de ser. Qui el coneix sap que l’home i l’artista comparteixen atributs com la serenor, la coherència, la netedat i la fidelitat a allò que creu.

La història del comerç de l’art a Mallorca no es pot entendre sense la irrupció, a finals del segle XIX, d’una societat que va convertir la pintura en objecte de desig i en un negoci amb capacitat de moure capitals importants. Parlam del Foment de la Pintura i Escultura, una entitat social activa a Ciutat entre el 1876 i el 1904, però de la qual fins ara gairebé no s’ha parlat. El restaurador d’obres d’art José María Pardo Falcón reconstrueix ara aquella aventura col·lectiva en el llibre-assaig La sociedad del Fomento de la Pintura y Escultura. Palma 1876-1904, editat per Ensiola i prologat per la catedràtica Catalina Cantarellas. El volum es presentarà el 7 de maig a la llibreria Quars, en una conversa entre l’autor i la mateixa Cantarellas.

Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma i el Consell de Mallorca han presentat els projectes que formaran part de la Biennal B 2026, una edició que amplia l’abast territorial amb activitats a Palma i Marratxí després d’una primera proposta repartida per diferents punts de l’Arxipèlag.

Algú a l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany va tenir una idea: i si pintam de coloraines el carrer principal del West End? La idea era combatre amb art el turisme de borratxera –el West és una zona coneguda sobretot pels seus bars–, o, en paraules del batle portmanyí, Marcos Serra: “Un projecte de reconstrucció integral de tota aquesta zona, per fer el salt de qualitat turística que sempre hem buscat”. I així es va fer. L’artista encarregat va ser Okuda San Miguel, pintor càntabre de fama internacional, autor versàtil –responsable entre altres de la polèmica transformació del far d’Ajo, de la falla de l’Ajuntament de València de l’any 2018 i de l’interior de l’Església Internacional del Cànnabis, a Denver. El 21 de maig del 2025 l’obra d’Okuda a Sant Antoni es va presentar en societat: el terra del carrer de Santa Agnès completament pintat amb acolorides formes geomètriques, més una plaça on s’aixeca el principal emblema d’Okuda, l’anomenada Estrella del Kaos. En total, 371.000 euros, amb una aportació de 220.000 euros de fons europeus.

“Les oliveres que la teva Pilar pinta són certes, / Són paganes, cristianes i modernes oliveres / que guarden els secrets desitjos dels morts / amb gestos, voluntats i posats de vius”. Això és el que va escriure el poeta Rubén Darío adreçant-se a Joan Sureda, l’home de la pintora Pilar Montaner. Recordam la vida i l’obra d’aquesta artista excepcional, avançada al seu temps, quan es compleixen 150 anys del seu naixement, dia 13 d’abril del 1876.

La sala de plens de l’Ajuntament ha acollit aquest dijous l’acte institucional de lliurament dels premis Ciutat de Palma 2025, que reconeixen obres d’arts visuals, narrativa, poesia, còmic, música, arts escèniques, audiovisuals, periodisme, gastronomia, investigació i arquitectura. La cerimònia substitueix la gala prevista per al 20 de gener al Teatre Principal, suspesa arran de l’accident ferroviari d’Adamuz.

Palma recupera la memòria dels cinemes que durant dècades varen marcar la vida cultural i social de la ciutat. El projecte 'Palma, ciutat de cinemes', impulsat pel Consell de Mallorca i desenvolupat íntegrament per l’Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca (ASIM), combina una exposició immersiva i una publicació que reconstrueixen la història de les sales que van convertir el cinema en un ritual col·lectiu.

Enginyer amb una important trajectòria professional, inclosa la presidència de l’Autoritat Portuària de Barcelona i de la Fundació Carulla, Joaquim Coello Brufau (Salamanca, 1946) dibuixa les solucions per a la Menorca que ha vist evolucionar durant 40 anys de residència entre els illencs. A Ciutadella, on té tres cases, obre el nou curs acadèmic del Cercle Artístic. Menorca ha canviat tant com el món. Ha estat envaïda pels turistes, i les infraestructures i els espais naturals han arribat al límit. Cal aixecar-se ben prest per anar a les platges i agafar un bus per veure la posta de sol de punta Nati. Menorca es troba tan al límit que, si continua augmentant el nombre de visitants, es posarà fi al territori.

L'associació de Mujeres en las Artes Visuales (MAV) ha expressat la seva preocupació per l'adjudicació directa de l'encàrrec de l'escultura Dona Tribut, a Petra, una obra que pretén retre homenatge a la dona, a un únic artista home, sense convocatòria pública ni possibilitat de participació per a dones artistes.

La primera obra que veuen els visitants de l’exposició Cindy Sherman. The Women, que acull la galeria Hauser & Wirth Menorca –des d’aquest dilluns, 23 de juny, fins al pròxim mes d’octubre–, podria ser una actualització del cèlebre quadre Caminant sobre el mar de boira, de Caspar David Friedrich. En un sol instant, amb una sola obra de la fotògrafa Cindy Sherman (Nova Jersey, 1954) és possible viatjar de les passions i inquietuds de principis de segle XIX a la seva lectura en clau contemporània. L’art ja no ens parla de cercar-li un sentit a l’existència ni ens guia cap a l’imperi de les emocions. Ara ens força a reflexionar sobre la identitat i les seves representacions.

La compra i instal·lació d’una escultura de l’artista Andrés Margaz a la plaça de la Constitució de Petra ha aixecat polèmica en el municipi fins al punt que el batle del poble va haver de donar informació i fer aclariments en el ple de l’Ajuntament.

Lucia Mestre (Barcelona, 1982) va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona i a la Sorbona de París. Apassionada i especialista en pintura antiga, des de fa uns anys ha trobat a Son Carrió (Sant Llorenç) el seu lloc al món, des d’on organitza continus 'viatges’ a través de les obres d’art, en tallers, conferències i visites a museus per ajuntaments, escoles i institucions. Unes classes pràctiques i lúdiques.

Es Baluard Museu i el Consell de Mallorca han presentat Biennal B, un projecte que unirà 20 entitats museístiques de 13 municipis de l'illa amb l'objectiu de valorar la riquesa cultural de Mallorca a través de l'art. La institució insular ha explicat que es tracta d'un projecte que posa en marxa iniciatives creatives interdisciplinàries que fomenten la col·laboració entre artistes contemporanis i professionals de l'artesania compromesos amb el desenvolupament sostenible, els oficis, les tradicions i el paisatge. A través de les entitats participants, s'establirà un eix que unirà Es Baluard amb cada espai. D'aquesta manera, per primera vegada en la seva història, el museu treballarà de manera deslocalitzada i cooperativa, amb entitats públiques i privades, fet que incentivarà la col·laboració entre institucions de l'illa, agents, artistes i artesans balears, així com professionals de l'àmbit científic.

L’escena ja ha esdevingut habitual. La mateixa setmana en què el Govern ha anunciat la posada en marxa del Districte de les Arts, que està previst que concentri els ensenyaments de disciplines com la música, l’art dramàtic o el disseny, una altra convocatòria vinculada al món de la cultura ha comptat amb una considerable representació institucional. Va ser a la roda de premsa de la nova edició de l’Art Palma Brunch, esdeveniment que tindrà lloc el 22 de març i que es va presentar als mitjans el passat dimecres, 12 de març. En aquesta presentació es va poder constatar, una vegada més, la bona sintonia que existeix actualment entre els representants d’institucions com l’Ajuntament de Palma, el Govern i els responsables de galeries i centres expositius de Ciutat.

“Quan vaig començar, veníem sobretot o quasi exclusivament a col·leccionistes locals, i durant molt de temps va ser així. Ara potser no arriben ni al 10% de les vendes que feim”. Són paraules del galerista Xavier Fiol, qui juntament amb Pep Pinya, fundador de la galeria Pelaires, impulsaren la pionera Nit de l’Art de Palma –que se celebrarà el ja pròxim 21 de setembre. Fiol va obrir la galeria que du el seu nom l’any 1989, i el seu no és ni molt menys un cas aïllat: la majoria de les galeries de Ciutat han vist reduïda gairebé a la mínima expressió la presència de col·leccionistes mallorquins entre els seus compradors. Mentrestant, els pocs illencs que encara es dediquen al col·leccionisme compren, sobretot, fora de les Balears.