Blanca Bardagil recorda perfectament el dia que va anar a veure Els pirates al Teatre Victòria. Era a finals dels anys noranta i tenia deu anys. Va tornar a casa, a Vic, cantant dins el cotxe. I, acte seguit, va procedir a demanar als pares que li compressin els VHS de Mar i cel, Flor de nit i tot el que havia fet abans aquella companyia anomenada Dagoll Dagom i que ja ha oblidat quantes vegades va mirar. Ella era aleshores la nena que es convertiria en dramaturga i estrenaria Ànima al TNC el setembre passat, la nena que s'enamoraria del musical i que somiava a fer-ne algun, algun dia. Era el futur.

Em fascina el personatge de Bad Gyal, perquè encarna un tipus d’artista que no té cabuda al catàleg oficial de dones com cal. Encara no.

Portes més de 70 funcions de Mar i cel. ¿Tens temps de sortir a fer una copa?

Si tot va bé, el dia 20 d’octubre aniré a veure Mar i cel. No serà la primera vegada que veuré el musical, com segurament molts dels que m'esteu llegint. En el meu cas, hi vaig anar quan el van estrenar, l’any 1988; hi vaig tornar amb els meus fills quan eren petits, l’any 2004, i ara hi torno amb els companys de la coral on canto.

Aquests dies, amb el celebradíssim retorn al teatre de l’històric Mar i cel, de la companyia Dagoll Dagom, hem sentit dir, a la televisió i a la ràdio, que l’obra demostra que “fer un gran espectacle musical en català és possible”.

Què té Mar i cel per aconseguir vendre 150.000 entrades anticipades? Què té Mar i cel perquè tota una platea i l'amfiteatre del Teatre Victòria entonin l’himne dels pirates mentre la nau, ja buida en acabada la funció, saluda movent la quilla com si coquetegés amb els fans? Què té Mar i cel per haver estat reposat quatre vegades en trenta anys (1988, 2004, 2014 i 2024)? Què té Mar i cel per emocionar fins a la llàgrima? Doncs que Mar i cel no és només un musical de Dagoll Dagom sobre una obra d’Àngel Guimerà (a qui, per cert, el teatre no cita a la fitxa artística), sinó una icona del teatre musical català, com icones del país són el pa amb tomàquet, l’encesa del peveter als Jocs Olímpics, el drac del Parc Güell, la muntanya de Montserrat o un 9 de 8 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Semblava que el dia no havia d'arribar mai. Després de mesos fent bullir l’olla, Dagoll Dagom va estrenar aquest dijous al vespre l'últim muntatge de Mar i cel. Era l'esdeveniment més esperat de l'any, si més no de les arts escèniques del país, i les llargues cues a l'entrada del Teatre Victòria ho van corroborar des de mitja tarda. Tothom hi era: joves i veterans, artistes i empresaris, cares conegudes i càrrecs polítics. Van desfilar pel vestíbul actors com Àgata Roca, Jordi Martínez, Diana Gómez i Elena Gadel (que va interpretar el paper de Blanca el 2003), però també personalitats d'altres àmbits, com la periodista Elisenda Carod, el meteoròleg Tomàs Molina i el mag Antonio Díaz (propietari del Teatre Victòria), per dir-ne només alguns noms. No hi van faltar, tampoc, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Els grans protagonistes de la nit, però, van ser els aplaudiments: un públic molt participatiu va ovacionar totes i cadascuna de les escenes, sobretot les que incorporaven números musicals fàcilment reconeixibles.

"Ho hem donat tot", diu l'actor Jordi Garreta després d'una baralla amb ganivets a bord del gran vaixell mòbil que ha acompanyat Dagoll Dagom en totes les versions que s'han fet del musical Mar i cel. Garreta, que es posa a la pell del pirata Saïd, assajava aquest dimecres al Teatre Victòria de Barcelona la quarta i darrera versió d'un musical que haurà acompanyat més de tres generacions. Fa un mes que assagen per enllestir-ho tot abans d'una estrena, aquest 19 de setembre, que ha generat moltíssima expectació.

Per al director del Festival Grec, Francesc Casadesús, la companyia Dagoll Dagom és “la llavor del musical en català”. A ell mateix i a un reguitzell de personalitats de diferents àmbits consultades per l’ARA el primer contacte amb Dagoll Dagom els va deixar una empremta inesborrable. “En un dels primers cursos de dansa que vaig fer al poble, Agustí Ros, que era el coreògraf d’Antaviana, ens va fer la coreografia de l’Arlequí. Va ser la primera coreografia que vaig aprendre en una classe”, recorda Casadesús, que com a director del Grec ha programat La gran nit de Dagoll Dagom, un concert dirigit per Daniel Anglès que reunirà més d'un centenar d'actors i músics de l'11 al 13 de juliol. Més endavant, Casadesús va anar a veure Nit de Sant Joan al pavelló de Sant Hipòlit de Voltregà. “A Dagoll Dagom han mamat territori, han fet teatre a tot arreu”, explica. 

Poques companyies de teatre s'han guanyat el públic amb tanta unanimitat com Dagoll Dagom. Amb títols com Antaviana, Flor de nit i Els pirates, els tres socis de la companyia, Anna Rosa Cisquella, Joan Lluís Bozzo i Miquel Periel, han aconseguit la confiança cega de molts espectadors. Aquest any, després de mig segle al peu del canó, pleguen veles i s'acomiaden definitivament dels escenaris. "Ja tenim una edat –diu Periel–. Dagoll Dagom té 50 anys, però nosaltres en tenim més de 70". A tall de comiat, al setembre estrenaran al Teatre Victòria una quarta versió de Mar i cel, el seu espectacle més emblemàtic. I de l'11 al 13 de juliol, dins el Festival Grec, presentaran La gran nit de Dagoll Dagom, un concert dirigit per Daniel Anglès que reunirà més d'un centenar d'actors i músics. "Fa una mica de vertigen, perquè retrobarem gent de totes les èpoques", diu Periel.

1. Acabar una cosa que s’ha començat fa cinquanta anys té molt mèrit. Acabar-la quan tu vols, sense que ningú t’abaixi la persiana –per pena o per amenaça de ruïna– encara té més valor. Saber tancar una empresa que va com un coet és un acte de saviesa desacostumada. Dagoll Dagom, la companyia de teatre que ens ha fet emocionar, riure i ballar l’ànima durant mig segle, anuncia que plega, just en el moment que el musical L’alegria que passa ha recollit tota mena de premis merescuts i que s’anuncia la quarta i última tongada de Mar i cel, que ja ha venut 75.000 entrades anticipadament. Que encara avui un clàssic d’Àngel Guimerà convertit en opereta de pirates porti tanta gent al teatre és una proesa. És el senyal que no està tot perdut. És la prova que ho han fet molt bé.

Falten cinc mesos perquè s'estreni la nova versió del musical Mar i cel i ja se n'han venut més de 75.000 entrades. Serà la quarta vegada que la companyia Dagoll Dagom portarà als escenaris el seu musical més emblemàtic, que ha acumulat més d'un milió d'espectadors des que es va estrenar el 1987 al Teatre Victòria. I també serà l'última: amb aquesta producció, la companyia celebra cinquanta anys i a la vegada s'acomiada definitivament del públic. "Dir adeu té un punt de tristesa, però ens alegra tenir un públic tan fidel", ha dit aquest divendres Anna Rosa Cisquella, l'únic membre fundador de Dagoll Dagom que continua en actiu, durant una roda de premsa multitudinària al Victòria. Després de mesos d'expectació, finalment s'ha revelat el nom dels actors que protagonitzaran el nou musical. La tarragonina Alèxia Pascual, la tercera finalista de la segona edició d'Eufòria, interpretarà el paper de Blanca. I el terrassenc Jordi Garreta, conegut per sèries com Cuéntame cómo pasó i Moebius, encarnarà el rol de Saïd.

Aquest cap de setmana, Albert Om conversa amb l'actriu Àngels Gonyalons, que fins a finals de mes protagonitza l'Alegria que passa de Dagoll Dagom al teatre Poliorama.

Àngels Gonyalons (Barcelona, 1963) ha tornat al musical i ho ha fet de la mà de Dagoll Dagom, la companyia amb qui el 1988 va parir un dels espectacles més vistos de la història del teatre català, Mar i cel. Trenta-cinc anys després, l'actriu capitaneja el repartiment de L'alegria que passa (al Teatre Poliorama fins al 28 de maig), que serà l'última estrena de Dagoll Dagom. Després d'aquells febrils anys 90 en què Gonyalons era l'estrella de tots els musicals, després de l'èxit a Madrid i de la fugida a Menorca, l'intèrpret encara la seva tercera vida teatral enlluernant de nou els espectadors.

Dagoll Dagom abaixa la persiana amb una creació musical dirigida per Marc Rosich que al nostre entendre és del millor que la companyia ha ofert els últims anys. I ho és per la bona feina del director a l’hora de construir una dramatúrgia a partir de l’obra de Santiago Rusiñol que dona títol a la proposta. També per l’encert en el càsting dels intèrprets, la música i la direcció musical d’Andreu Gallén –que barreja estils, des de la música electrònica a l’acústica– i les enèrgiques i vibrants coreografies d’Ariadna Peya. Només cal ser gran per recordar la dificultat que la companyia va tenir als inicis per reclutar actors cantants i viceversa. Doncs els d’ara no sols actuen i canten, sinó que també ballen (i com ballen!) i tenen formació musical per tocar el piano o la guitarra. Acompanya el jove elenc una Àngels Gonyalons en plena forma que interpreta dos papers (el de l’alcalde i el del clown) amb autoritat i presència. Per a ella és una de les cançons amb més atractiu (Ocells de fang) i és ella qui s’endú els aplaudiments espontanis sigui cantant, ballant o fent teatre. 

Dagoll Dagom plega veles després de gairebé 50 anys encapçalant la producció de teatre musical en català. Per acomiadar-se, la companyia ha decidit "no instal·lar-se en la comoditat" sinó apostar "per un projecte d'alt risc, amb un nou llenguatge que no s'ha fet mai a Catalunya", afirma la productora i únic membre fundador en actiu de la companyia, Anna Rosa Cisquella. Avesada a traslladar a l'escenari clàssics catalans d'autors com Mercè Rodoreda i Àngel Guimerà, Dagoll Dagom dirà adeu amb un autor que tenia pendent, Santiago Rusiñol, de qui han adaptat L'alegria que passa des d'una mirada contemporània. L'espectacle està codirigit per Marc Rosich (text i escena), Andreu Gallén (música) i Ariadna Peya (coreografia) i s'estrena dilluns vinent al Teatre Poliorama.

L'últim espectacle de creació de Dagoll Dagom serà un musical contemporani inspirat en una obra de Santiago Rusiñol i s'estrenarà el març del 2023 al Teatre Poliorama de Barcelona. L'alegria que passa gira al voltant d'una companyia de teatre que arriba a un poble gris i reflexiona sobre què significa ser artista. Amb direcció escènica de Marc Rosich, musical d'Andreu Gallén i coreogràfica d'Ariadna Peya, el muntatge comptarà amb nou intèrprets a l'escenari, entre els quals hi haurà Àngels Gonyalons. L'actriu torna així a formar part de la companyia amb la qual va debutar el 1982 amb La botiga dels horrors i amb la qual el 1988 va protagonitzar Mar i cel. "Em retrobo amb la companyia trenta-cinc anys després, però amb la mateixa il·lusió de seguir-hi aprenent fins a l'últim dia. Això de ser dona i gran i poder treballar gairebé és un miracle", assegura Gonyalons.

Damàris Gelabert i Dagoll Dagom volen dir adeu definitivament al coronavirus i, per això, han creat un espectacle musical que se n'acomiada cantant i ballant. Bye bye monstre relata la història de la Berta, una nena que està confinada a casa amb la seva família: el pare, infermer; la mare, informàtica, i el seu germà Nil. L'espectacle, adreçat a infants d'entre 5 i 10 anys, explica mitjançant les cançons com una nit el monstre entra a casa i ho deixa tot fet un desastre. Els protagonistes se les hauran d'empescar perquè, quan torni a aparèixer, el puguin caçar i fer marxar del tot de les seves vides. Escrit per Marc Artigau, Anna Rosa Cisquella i David Pintó, Bye bye monstre s'estrenarà al novembre al Teatre Poliorama. L'espectacle parteix dels contes guanyadors del Concurs de Relats Curts de TMB, que ha reescrit Marc Artigau.

La posada en escena dels contes de T'estimo si he begut està envoltada de debuts. D'una banda, l'espectacle sorgeix de l'aliança entre les companyies Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre, que per primera vegada comparteixen un projecte teatral. De l'altra, el muntatge suposarà l'estrena de bona part dels seus actors en el món del musical. I, a més, serà el primer cop que els relats d'Empar Moliner es converteixen en una obra de teatre. Tot plegat es podrà veure a partir del 21 de març al Teatre Poliorama.

“Estem com un pom de clavellines”, celebrava ahir el director de Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo. “Fa goig acomiadar-nos del Teatre Victòria en unes condicions força passables”, afegia. I és cert que la vida ha sigut indulgent amb els integrants de 3xtr3s, l’empresa que aglutina les companyies el Tricicle i Dagoll Dagom i la productora Anexa. Els membres originals del projecte deien ahir l’adeu definitiu a un dels teatres més grans (1.200 localitats) i ben equipats de Barcelona, el Teatre Victòria, després de 33 anys al capdavant de la seva gestió. A partir de l’1 de juliol serà la productora del Mago Pop la que ocuparà les oficines de la sala i aquests tres històrics del teatre català se n’aniran a les del Teatre Poliorama, que continuaran gestionant.