El tercer any de mandat de Marga Prohens serà de precampanya. Desembre ja ha marcat el to del 2026 amb les eleccions a Extremadura, per un costat, i el congrés de MÉS per Mallorca per l’altre, perquè l’oposició també es prepara per als comicis del 2027. La presidenta ha descartat per ara la possibilitat d’avançar eleccions a les Illes, malgrat les tensions amb els socis de Vox. Però aquest escenari pot canviar en funció dels resultats de les eleccions d’Aragó i Andalusia, que serviran per comprovar quines són les opcions del PP. També dependrà de les necessitats del líder estatal del partit, Alberto Núñez Feijóo, que cerca el moment propici per posar fi al ‘sanchisme’ i compta amb els barons populars com a arma.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha posat en relleu l'"estabilitat" del seu Executiu i ha remarcat que les eleccions anticipades "no es poden convocar per oportunisme polític".

El Govern de Marga Prohens no preveu "en cap cas" un avançament electoral i esgotarà la legislatura amb el programa amb el qual va guanyar les eleccions, amb el suport puntual i extern de Vox, el seu soci natural, segons han assegurat a l'agència EFE fonts de l'Executiu. També asseguren que la situació d'Extremadura, on la presidenta Maria Guardiola sí que ha avançat les eleccions, no es pot comparar amb la de les Illes, on Prohens ha aprovat els pressupostos del 2024 i 2025 amb el suport de l'extrema dreta.

A principis de novembre del 2022 la Fiscalia portuguesa ordenava l'escorcoll de la residència oficial de l'aleshores primer ministre de Portugal, el socialista António Costa, per un presumpte cas de corrupció (alguns van parlar directament de lawfare) que els mesos següents s'acabaria desinflant del tot. Però, per a sorpresa de tothom, en un gir que amb el temps s'ha interpretat com un moviment polític per salvar la seva carrera europea, Costa va decidir dimitir i deixar en paper mullat la majoria absoluta que havia aconseguit a principis d'aquell mateix any. El resultat d'aquesta operació va ser que s'acabés l'aliança socialista ibèrica i Portugal girés a la dreta el 10 de març del 2024.

Crisi de govern a Alemanya. El canceller alemany, Olaf Scholz, va destituir aquest dimecres el seu ministre de Finances, el liberal Christian Lindner, per les diferències irreconciliables en matèria econòmica, i va provocar la ruptura de l'anomenada coalició semàfor, formada per socialdemòcrates, liberals i verds, tres anys després de l'arribada al poder.

El coordinador de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, valora negativament que el president de l'Estat, Pedro Sánchez, hagi convocat aquest dilluns eleccions anticipades: "No és una bona notícia, però hi concorrerem". Quant a possibles candidatures unitàries amb altres partits, no descarta fer front comú amb El Pi, tot i que assegura: "Ja n'hi va haver una entre el PSM i UM i no va tenir bon resultat".

Vox Balears s'ha concentrat aquest dissabte a la plaça de Cort, a Palma, per protestar contra la pujada de preus i ha demanat que es convoquin eleccions anticipades. Segons xifres de la Delegació de govern, hi han participat unes 500 persones.

El calendari anunciat pel president de la Generalitat, Quim Torra, no ha agradat a l'unionisme. Tant Ciutadans com el PSC i el PP prefereixen que Catalunya celebri immediatament eleccions anticipades i no s'esperi a l'aprovació dels pressupostos, un escenari que deixa una possible convocatòria electoral, com a molt aviat, per a mitjans o finals de maig. Cadascun dels partits, però, posa sobre la taula vies diferents per anar a les urnes, ja que els del partit taronja i els populars consideren que a hores d'ara Torra ja no és el president de la Generalitat i, per tant, no tindria la potestat de convocar eleccions.

Impulsat per les enquestes, que li donen un 36% dels vots (a les últimes eleccions va treure un 17%), i cada cop més enfrontat amb els seus socis de govern del Moviment 5 Estrelles (M5E), el líder populista ultradretà de la Lliga, Matteo Salvini, ha presentat una moció de censura contra el cap del seu gabinet, Giuseppe Conte, amb l'objectiu que no hi hagi més remei que anar a noves eleccions a la tardor. Una cita amb les urnes de la qual l'actual vicepresident i ministre de l'Interior pensa sortir reforçat. De fet, Salvini va embalat cap a l'obtenció del càrrec de primer ministre en un govern amb socis de les formacions de dreta. Només amb Berlusconi ja podria sumar. Tant se val que la Fiscalia del seu país estigui investigant el possible finançament de la Lliga per part del Kremlin. Salvini se sent fort. I té pressa.

L'entusiasme al govern espanyol pel 'no' de la CUP a la investidura d'Artur Mas es palpa aquest dilluns tant als passadissos del Congrés com a Génova, i fins i tot al ministeri de l'Interior. Jorge Fernández Díaz ha aprofitat la presentació del balanç de seguretat vial del 2015 per apujar el to en contra del president en funcions de la Generalitat, després que Mas hagi assegurat que "té ganes de plantar cara a Madrid i a les forces d'aquí [Catalunya], que no ho posen gens fàcil".

El setmanari britànic 'The Economist' es pregunta en un article si Catalunya serà "el proper estat independent d'Europa". En el text, que es publicarà aquest divendres en l'edició en paper de la revista, 'The Economist' es fa ressò de la manifestació de l'Onze de Setembre i de la trobada entre Artur Mas i Mariano Rajoy, i assegura que "no està clar que els independentistes no siguin, com diu el rei espanyol, simples perseguidors de quimeres". "Les causes directes dels problemes econòmics de Catalunya són la recessió i l'administració ruïnosa dels anteriors governs regionals. La independència no canviarà això", defensa el rotatiu. Segons 'The Economist', Rajoy ara "té por" d'intervenir les autonomies.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el principal partit de l'oposició, Kadima, han aconseguit un acord per formar un govern de coalició que evitarà la convocatòria d'eleccions anticipades, segons ha confirmat el mateix Netanyahu aquest dimarts al matí, després que la premsa israeliana ho hagi avançat de matinada.