Alemanya es tenyeix de verd. Els ecologistes no paren de créixer a les enquestes, a les urnes regionals i en lideratge al govern de Berlín. Alguns analistes apunten que aquesta formació va camí de convertir-se en el tercer gran partit del país. Ja no optarien a ser un soci menor de socialdemòcrates (SPD) o cristianodemòcrates (CDU), sinó que aspirarien a la cancelleria de la mà d’un dels dos polítics més valorats en l’actualitat, la ministra d’Exteriors, Annalena Baerbock, i el vicecanceller i ministre d’Economia i Protecció del Clima, Robert Habeck.

Sense concretar si serà pactat amb Londres o si tiraran pel dret, el Partit Verd Escocès (Scottish Greens) i el Partit Nacionalista Escocès (SNP) van incloure el segon referèndum d'independència en l'acord de govern que van signar la setmana passada. L'aliança entre l'independentisme escocès i els Verds és com un miratge a Catalunya, perquè els dos espais han mantingut des de l'inici del Procés diferències que s'han demostrat insalvables per arribar a pactes estratègics i també de govern.

La candidata ecologista alemanya, Annalena Baerbock (40), presenta aquest dijous la seva biografia. És el que li falta per començar la caça de vots per mirar de convertir-se en cancellera a partir del 26 de setembre. Ha tancat el cap de setmana amb el suport de gairebé tots els 820 delegats que han participat en el congrés virtual del partit en què calia ratificar-la com a candidata i votar el programa electoral.

Annalena Baerbock serà la candidata a cancellera dels Verds a les eleccions federals que se celebraran a Alemanya el 26 de setembre. El partit ecologista ha anunciat aquest dilluns la seva nominació, en un gest inèdit fins ara: és la primera vegada que la formació escull formalment un candidat a encapçalar el govern, i ho ha fet després que les enquestes els donin opcions reals d'arribar a la cancelleria.

La fórmula que fa setze anys que funciona per governar a Alemanya és la de votar en funció del candidat (i no del partit) i que sigui una persona amb idees de centre, sense gaires canvis. S'ha confirmat aquest cap de setmana a les regions de Baden-Württemberg i Renània-Palatinat, on els mateixos candidats que hi governen des del 2011 i el 2013, respectivament, s'hi han assegurat la continuïtat. La popularitat i el tarannà de Winfried Kretschmann (els Verds), a Stuttgart, i de Malu Dreyer (SPD), a Mainz, són a nivell regional similars als de la cancellera Angela Merkel (CDU) a la república federal.

Al Parlament Europeu també es fa evident l'esquerda entre ERC i JxCat. Carles Puigdemont i Toni Comín no han aconseguit formar part del mateix grup parlamentari que la formació republicana malgrat setmanes de converses amb la direcció dels Verds/ALE. Els dos eurodiputats exiliats van enviar ahir una carta als líders dels Verds, Ska Keller i Philippe Lamberts, en què retiraven la petició d'entrada al grup. Malgrat estar dividits, la majoria dels Verds i la seva direcció argumentaven discrepàncies polítiques que arribaven fins i tot en la gestió del conflicte català: "El nostre grup sempre ha defensat una estratègia de diàleg i buscar solucions i la nostra impressió sobre Puigdemont és que la seva posició és una mica diferent de simplement perseguir el diàleg", ha dit Keller a la sortida d'una reunió de grup intensa en què aquesta discussió s'ha allargat més d'una hora. Quedar-se sense grup parlamentari complica les coses de cara a la visibilitat a l'Eurocambra.

Continuen els problemes perquè Carles Puigdemont i Toni Comín formin part del grup parlamentari dels V-ALE, en què hi ha ERC i també En Comú Podem. Aquest dilluns s'ha tornat a reunir el Comitè de Conciliació entre els líders dels Verds i els dos representants de l'Aliança Lliure Europea (ALE) per intentar negociar-ne l'entrada, però la segona trobada ha acabat sense acord. Per això, el conjunt del grup ha decidit agendar-ho com a punt de debat a primera hora de dimecres, una discussió que previsiblement acabarà en votació dels seus 74 membres.

Acord contra natura per a un experiment de govern a Àustria després de sis setmanes de negociacions. El partit guanyador de les eleccions del setembre, el conservador Partit Popular austríac (ÖVP) del canceller Sebastian Kurz, ha pactat amb els Verds de Werner Kogler, que per primer cop entren al govern austríac. El pacte es basa en la prioritat de cadascuna de les formacions: la política antiimmigració i la lluita contra el canvi climàtic. Els conservadors austríacs fan així un gir dràstic, després d'haver-se aliat amb la ultradreta, una coalició que va saltar pels aires per un escàndol de corrupció que va forçar a convocar les eleccions.

La sentència del Procés i les protestes durant tota la setmana a Catalunya tampoc es debatran, per ara, a l'Eurocambra. El grup dels Verds/ALE (on hi ha ERC) havia demanat introduir aquest punt en el debat d'aquesta setmana al ple d'Estrasburg, però només ha trobat el suport explícit de l'Esquerra Unitària (on hi ha Podem). Els tres principals grups de l'Eurocambra, populars, socialistes i liberals, hi han votat en contra. La proposta s'ha tombat de manera contundent, per 299 vots contraris, 118 a favor i 21 abstencions.

L’empresonament i l’exili dels líders independentistes es van convertir en un problema intern de l’Eurocambra el dia en què les autoritats espanyoles van enviar al Parlament Europeu una llista amb tres eurodiputats menys dels que els pertocaven. Així ho assegura la presidenta dels Verds, Ska Keller, que en declaracions a l’ARA explica que ha enviat una petició formal al nou president de l’Europarlament, David Sassoli, demanant una trobada per abordar aquesta qüestió tenint en compte que Oriol Junqueras va ser escollit eurodiputat pel seu grup, el dels Verds i l’Aliança Lliure Europea (ALE), que va obtenir 75 escons.

"Res de tot això depèn del Parlament Europeu". Aquesta ha estat la reiterativa resposta d'una de les portaveus del Parlament Europeu, Marjory Van Den Broeke, preguntada aquest divendres per la "situació legal" de Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras, que no podran prendre possessió del càrrec d'eurodiputats la setmana que ve al primer ple de la nova legislatura a Estrasburg perquè la Junta Electoral Central ha declarat els seus llocs 'vacants'. El Parlament Europeu ho ha reiterat en diverses ocasions, fins i tot a través d'una carta del mateix president, Antonio Tajani, dirigida als dos integrants de la llista de Lliures per Europa. Davant aquesta situació d'incertesa, el grup V-ALE, al qual està integrada ERC, deixarà el seient d'Oriol Junqueras buit la setmana que ve i hi posarà un cartell amb el seu nom per reivindicar que hauria de poder prendre possessió del càrrec.

L'hora d'Els Verds alemanys? Els sondejos així ho apunten. L'últim sondeig publicat aquest dijous apunta que els ecologistes empaten en intenció de vot amb els socialdemòcrates de la cancellera Angela Merkel. Els Verds viuen un moment dolç sobretot a l'haver obtingut la segona posició a les recents eleccions europees, superant els ultres d'Alternativa per a Alemanya (AfD) i els socialdemòcrates de l'SPD.