La moda dels tassons personalitzats als festivals va aparèixer amb la intenció d'eliminar els plàstics d'un sol ús i reduir-ne l'impacte ambiental, però, segons el darrer estudi de la fundació Rezero, s'ha acabat convertint en un nou model de negoci que contribueix a la contaminació i al deteriorament del medi ambient.

Consumiu tant plàstic com vulgueu, que nosaltres després el reciclem i no hi ha cap problema. Aquest és el mantra amb què la indústria del plàstic ens ha bombardejat les darreres dècades, invertint-hi ingents quantitats de diners.

Comencem l'any amb una llista de bons propòsits. Ens prometem apuntar-nos al gimnàs, cuinar més, fer excursions o estalviar per comprar-nos un mòbil nou. El que no solem prometre'ns és que també arreglarem la torradora espatllada o el trau que se'ns ha fet als pantalons. Ens pot semblar que és perdre el temps i els diners, o almenys això és el que hem sentit a dir sempre. Que val més comprar-se una torradora o uns pantalons nous, però en això el saber popular pot estar errat: reparar petits aparells, peces de vestir i altres objectes és una petita gran revolució que ens pot millorar la vida personalment i col·lectivament.

Els treballadors d'inserció social de la Fundació Deixalles han transformat 75 tones de mobles i tèxtils de 80 hotels de Mallorca i Eivissa en deu mesos. En el seu taller, sis persones amb contractes d'inserció els transformen de manera artística, per després vendre-ho als mateixos hotelers o als ciutadans interessats. Així funciona el projecte Fem que Circuli, finançat amb 400.000 euros pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. La secretària d'Estat per a l'Agenda 2030, Lilith Vestrynge, ha visitat aquest divendres la seu de Deixalles a Palma per conèixer els avanços del projecte de reciclatge i economia circular: "S'hauria de replicar a altres comunitats autònomes".

L'Ajuntament de Calvià ha aprovat la nova Ordenança municipal de gestió sostenible de la reutilització de l'aigua al municipi, una norma pionera en l'àmbit autonòmic i estatal que se centra a regular la reutilització de les aigües regenerades municipals i també les aigües reciclades no aptes per al consum humà. Aquest canvi suposarà un salt qualitatiu en la gestió de recursos no convencionals en línia amb el Pla estratègic de les Infraestructures Hidràuliques de la localitat i anirà més enllà de la reutilització de l'aigua en zones enjardinades municipals, com ara espais agrícoles o camps de golf.

L'aigua és vida. I per sort en té moltes, proclama la campanya que ha estrenat aquest divendres el Govern, per animar als ciutadans a reutilitzar l'aigua, sobretot, la que s'utilitza per regar. De fet, les Balears ja reutilitzen un 30% de l'aigua depurada, segons ha indicat en una nota de premsa la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat.

Una cinta transportadora atapeïda de samarretes, pantalons o vestits que algú ha descartat de l'armari. Milers de peces de roba passen cada dia per davant dels ulls de la Sete, una de les treballadores de la planta de tractament de residus tèxtils que té la Fundació Formació i Treball (depenent de Càritas) a Sant Esteve Sesrovires. A les instal·lacions hi arriben les tones de roba i calçat que surten dels contenidors taronges de l'entitat Roba Amiga on, amb sort, van a parar els residus tèxtils quan els seus propietaris en donen per acabada la vida útil. Cada dia passen per les cintes transportadores unes 130.000 peces de roba, l'equivalent a 35.000 quilos. Ella en fa una ràpida inspecció ocular i una primera tria: el cotó, a la pila del cotó; els sintètics a una altra caixa; les peces infantils separades de les d'adults, i els complements, en un altre compartiment.

Cada any el meu marit i jo ens proposem un repte nadalenc: trobar un regal en una botiga de segona mà, alguna cosa encantadora que reflecteixi la nostra estètica o les nostres obsessions individuals. Aquesta tradició ha portat a casa nostra alguns dels nostres objectes preferits. Exemples? Un pòster original de 2001: una odissea de l'espai que tenim penjat a la paret del dormitori. Al darrere diu que va ser fet en una botiga de marcs de l'avinguda Telegraph de Berkeley, Califòrnia, fa molts anys. No és només un objecte de col·lecció, també ens parla d'una pel·lícula que vam veure junts en format ultragran a l'Acadèmia de Música de Brooklyn, abans de tenir fills. El meu marit vivia a la zona de la badia de San Francisco, ens vam conèixer a Nova York i ara vivim en família a Vermont, on ens ha acompanyat el pòster. Tenim la sensació que és part de la nostra història.

84.730 quilos. Aquesta és la quantitat de deixalles que un miler de pescadors catalans han recollit aquest 2020 amb les seves barques. Es tracta d'un 46% més que l'any anterior i s'ha aconseguit gràcies a la feina feta per 212 embarcacions catalanes que quan surten a pescar també recullen totes les deixalles –sobretot de plàstic– que es troben al mar i després les donen perquè siguin reutilitzades per fer roba. Es tracta del projecte Upcycling the Oceans, pilotat per Ecoembes i la Fundació Ecoalf, que va arrencar a Catalunya el 2016 amb el suport de l'Agència de Residus, els Ports de la Generalitat, el departament d'Agricultura i la Federació de Confraries de Pescadors.

El que fa gairebé tothom un cop s'ha acabat una ampolla de vi és llençar-la a les escombraries. Però tan sols amb un petit esforç podem fer que l'ampolla acabi sent reciclada si la dipositem al contenidor que li correspon, el verd del vidre. Quan hi cau, fa un bon terrabastall, que ens podríem estalviar tornant al que ja s'havia acostumat a fer en el passat, i que encara és millor que reciclar. Es tracta de recuperar la reutilització d'ampolles usades, que, una vegada s'han netejat bé, poden aguantar almenys set rentades sense fer-se malbé. El principal benefici és la reducció de la petjada de carboni (un 28% de mitjana), o sigui que aquesta vella pràctica es pot convertir en un nou aliat per mitigar els efectes del canvi climàtic. A més, si es fan les inversions per fomentar-la, s'afavorirà que una ampolla reutilitzada acabi sent fins i tot més barata que una de nova.

Sabíeu que un trepant s’utilitza de mitjana 13 minuts durant la seva vida útil? I, tot i això, moltes famílies en tenen un a casa. “Per si hem de penjar un quadre”, diuen molts. “O arreglar algun desperfecte”, argumenten uns altres. Però probablement l’utilitzaran molt menys del que es pensaven i algun dia acabarà sent un residu més. Però el trepant no és l’únic cas. Les eines elèctriques d’us domèstic s’utilitzen només un 10% del temps pel qual s'han dissenyat i, a més, es calcula que entre un 60% i un 80% dels impactes al planeta provenen del consum de béns domèstics, perquè per fabricar-los cal extreure molts materials de la terra. Són dades de l’entitat Rezero, que juntament amb la cooperativa Nusos ha organitzat la primera Biblioteca de les Coses, un espai de préstec d’objectes situat al Casal Ca l’Isidret del districte de Sant Martí, a Barcelona.