<![CDATA[Ara Balears - Ferran López]]> 10 <![CDATA[Laporta es resigna a cessar Ferran López com a cap de seguretat del Barça]]>

Novetat important a l'estructura executiva del Barça. Segons ha pogut confirmar l'ARA, la junta que presideix Joan Laporta ha decidit cessar Ferran López com a cap de seguretat. Les dues parts estan tractant la sortida aquests dies. La decisió arriba després d'uns dies de rum-rum al club sobre la tasca del que va ser substitut del major Trapero als Mossos d'Esquadra durant l'aplicació de l'article 155. López va ser nomenat el mes d'abril passat, després de 31 anys de carrera a la policia catalana, per donar un nou impuls a l'àrea. Va substituir Xavier de las Moras, responsable de seguretat durant l'últim tram de mandat de Josep Maria Bartomeu.

]]> <![CDATA[1-O, cronologia del muntatge de les 8.15 h]]>

El comissari Ferran López va revelar ahir el que es pot qualificar com el muntatge o la provocació que es va fer per justificar la ruptura -prèviament planificada- de la coordinació entre les tres forces policials l’1-O, que va aflorar a primera hora d’aquell dia. Una provocació tosca. Que ningú s’imagini un muntatge creatiu com l’incident del golf de Tonquín el 1964 per justificar que els EUA s’impliquessin més en la guerra del Vietnam. Segons De Los Cobos, l’ordre a la policia d’intervenir va venir del secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto.

]]> <![CDATA[López rebat De los Cobos i es projecta com a mà dreta de Trapero]]>

Diego Pérez de los Cobos assegurava dimarts que els Mossos són un òrgan jeràrquic en què les decisions les pren el màxim responsable, "que per això cobra més". Segurament aquest podria ser l’únic argument que expliqui per què Josep Lluís Trapero està acusat a l’Audiència Nacional per rebel·lió i Ferran López, el seu número dos la tardor del 2017, declarava aquest dimecres com a testimoni. A cada resposta anava quedant més clar que, malgrat que el coordinador del dispositiu de l’1-O no l’hi considerés, efectivament López era la mà dreta de Trapero. Des del 20-S fins l’1-O i el 27-O, ha assumit com si fossin pròpies totes les decisions dels Mossos.

]]> <![CDATA[La Fiscalia falseja la resposta de Trapero a l'única pregunta de Marchena en tot el judici]]> El dijous 14 de març del 2019, durant la cinquena setmana del judici del Procés, el president del tribunal, Manuel Marchena, va fer la que seria, retrospectivament, la seva única pregunta en regla de tot el judici. Va ser al final de la declaració del testimoni Josep Lluís Trapero, destituït com a cap dels Mossos d'Esquadra per aplicació de l'article 155 de la Constitució.

]]> <![CDATA[La desconfiança policial ve de lluny]]> No fa falta un judici, ni tan sols un Procés, per entendre que les relacions i la coordinació entre els diferents cossos de seguretat del país, especialment entre Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional, no tan sols mai no han estat fàcils sinó que sovint han estat enfrontades. Tampoc no és una realitat exclusiva de la nostra policia: per posar-ne tan sols un exemple, als EUA hi ha les forces de policia federals i el famós FBI, però també disposen de policia estatal, de policies dels comtats i de la policia municipal. Doncs bé, com hem vist sovint al cinema, ni la seva coordinació ni la confiança que es tenen són sempre les més adequades.

]]> <![CDATA[López reforça la contradicció entre els Mossos i De los Cobos]]> Que l’ex número 2 dels Mossos d’Esquadra Ferran López fos l’interlocutor del cos amb la resta d’actors policials que tenien la missió d’aturar el referèndum i després el govern espanyol el nomenés cap amb el 155, amb Josep Lluís Trapero cessat i investigat per sedició (i ara ja processat per rebel·lió), és una de les grans paradoxes del Procés. Encara més contradictori és el xoc de versions que s’han sentit durant el judici al Tribunal Suprem i que ahir van portar l’advocat de Joaquim Forn, Javier Melero, a demanar un cara a cara entre López i Diego Pérez de los Cobos, al veure que el relat dels Mossos i el del coordinador dels cossos policials resulta incompatible. El tribunal va decidir ahir prendre’s un temps per valorar si aquest debat directe és determinant per dirimir si els Mossos estaven al costat de la suposada rebel·lió i no van col·laborar per aturar l’1-O, o bé si els cossos espanyols van trencar la coordinació.

]]> <![CDATA[Ferran López deixa en evidència l'acusació]]>

El testimoni del qui era el número dos de Josep Lluís Trapero al capdavant dels Mossos durant els fets de l'octubre del 2017, Ferran López, contenia en si mateix una paradoxa. I és que López va ser nomenat cap dels Mossos pel govern del PP quan va aplicar el 155 i va destituir Trapero. Per tant, el seu testimoni és el d'algú que comptava amb la confiança del ministre de l'Interior del PP, Juan Ignacio Zoido. I què va passar? Doncs que López va subscriure fil per randa la declaració que en el seu dia va oferir el mateix Trapero en el sentit que els Mossos no van donar cap suport al referèndum, i fins i tot en va donar més detalls, ja que era ell en persona qui, a partir de cert moment, feia d'interlocutor directament amb el coronel Diego Pérez de los Cobos.

]]> <![CDATA[Ferran López en l’hora més dura]]> Quan Rajoy va convertir el comissari Ferran López en cap dels Mossos d'Esquadra, el cos va respirar alleugerit, perquè ell era la mà dreta de Trapero, duia l’uniforme blau des del 1990 i tenia el caràcter flegmàtic i conciliador que requeria el 155. Però a ell li va caure el món a sobre. No va voler ocupar el despatx del major i es va resistir a dur escorta i a fer servir el cotxe oficial fins que es va rendir a la necessitat. Va dedicar moltes hores a refer la confiança que part de la justícia a Catalunya havia perdut en els Mossos, incloses les relacions públiques en actes com aquell en què va ser retratat conversant amb Llarena. Una part del sobiranisme no l'hi va perdonar, tot plegat, i quan va entrar el conseller Buch es va sentir assenyalat. López ho ha viscut amb profunda amargura, però s’ha autoimposat el silenci.

]]> <![CDATA[L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El drama de Ferran López i les mimoses del president’]]> El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat a tràmit la querella de la Fiscalia contra el president Quim Torra per desobeir “deliberadament, conscientment i de manera reiterada” les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC), al mantenir els llaços grocs als edificis que són titularitat del Govern.

]]> <![CDATA[Què és un policia]]> Comencem pel més bàsic. Un policia és algú disposat a anar amb pistola pel carrer i amb una profunda adhesió a la llei i a tota mena de regles: des de la Constitució –la que hi hagi, la de l'estat on li hagi tocat viure– fins a les ordres d'uniformitat que li diuen com ha de portar la gorra. És algú que es quadra davant de polítics que potser detesta, que no pot fer vaga i que se sent imbuït de prou autoritat per obligar els seus conciutadans a complir normes amb les quals aquests conciutadans, pel motiu que sigui, potser no estan d'acord. Els membres d'un cos policial s'enfronten a atracadors, assassins i violadors i poden trobar-se enmig de conflictes greus on poden prendre mal o fer-lo ells. Saben que el seu objectiu ha de ser obeir –la llei i/o el seu superior jeràrquic– i obligar altres a obeir.

]]> <![CDATA[El Monbus Igualada presenta Ferran López com a nou entrenador]]> Aquest dimecres el Monbus Igualada ha presentat Ferran López com a nou entrenador, que substituirà Cesc Monclús a partir de la propera temporada. López procedeix del Noia Freixenet, on tot i patir fins a la darrera jornada d'aquesta temporada per mantenir-se a l'OK Lliga, hi deixa un llegat de vuit temporades en què va conquerir una Copa del Rei, una Copa de la CERS i una Copa Continental. Sobre Monclús el president de l'Igualada, Manel Burón, ha volgut destacar que “estima com molt pocs aquest club”, afegint que “ningú diu que no sigui un entrenador vàlid però a vegades hi ha canvis necessaris per poder seguir endavant”.

]]>