El Barça és una gota xinesa per al Reial Madrid. La gota d'aigua freda en aquest cas no cau al front de les blanques cada cinc segons, però ho fa sempre que tenen davant les blaugranes. Cada vegada que el projecte del futbol femení de Florentino Pérez sembla que comença a enlairar-se en el món terrenal arriba el Barça des d'una altra dimensió i torna a posar les coses al seu lloc. Les madridistes aparentment avancen, sempre que no juguin contra l'equip català. Dos gols de Patri Guijarro, un de Clàudia Pina i una obra d'art d'Alexia van dibuixar un 0-4 a l'Alfredo Di Stéfano que es va quedar curt, i ja van quinze triomfs culers de quinze possibles des de l'aparició de les madridistes.

Tarda de sorpreses a l'Estadi Johan Cruyff, encapçalades pel missatge de comiat d'Asisat Oshoala, ja als Estats Units, que ha abandonat l'entitat catalana cinc anys després; l'oferiment de la Supercopa al públic avui present, i el trentè aniversari d'Alexia Putellas. Pel que fa al partit en si, després de l'empat a Lisboa, en què les jugadores van demostrar que són humanes, només valia sumar els tres punts contra l'Sporting de Huelva. I així va ser.

Claudia Pina, la joia del planter blaugrana, ha prolongat el seu contracte amb l'entitat fins al 2026. Va signar dimecres, un dia després que ho fes Cata Coll, també fins al 2026. "Soc culer de sempre, se'm nota. Tinc un sentiment molt gran i espero seguir aquí molts anys més", va dir la de Montcada i Reixac després d'estampar la firma en la renovació al costat de Joan Laporta i del directiu encarregat del futbol femení, Xavier Puig.

Al Barça no se'l pot donar mai per mort. Les blaugranes, que han fet un partit de més a menys, s'han trobat un Reial Madrid combatiu i resistent (3-1) però no han abaixat els braços després d'una segona part per oblidar. Després d'una pròrroga patida, les culers han escrit el seu nom al bitllet per a la final. El conjunt de Jonatan Giráldez respira per fi tranquil, però amb molta feina per fer.

Passaven uns minuts de dos quarts de dues quan va rebre un missatge. Un d'aquells whatsapps que et canvien la vida, el que sempre has somiat que rebries algun dia. El primer equip tenia baixes d'última hora (Van der Gragt va afegir-se als KO de Jenni Hermoso, Mariona, Hamraoui, Graham Hansen i Falcón) i Lluís Cortés necessitava un efectiu extra per completar la convocatòria. Ella va somriure, va trepitjar fort per comprovar que les molèsties al turmell s'havien resolt de cop i va entrar a La Masia, on l'esperaven per dinar. L'edifici va impregnar-se, de cop, de tota la simbologia blaugrana: el debut amb el primer equip era a tocar. Les 24 hores més especials de Bruna Vilamala s'han completat aquest dissabte, quan al minut 90 –a tocar de les dues del migdia–, i amb el 31 a l'esquena, ha picat de mans amb Lieke Martens i ha trepitjat la gespa de l'estadi Johan Cruyff. Eren els primers segons amb el primer equip per a l'atacant de Borgonyà, que només té 17 anys i que el curs passat va haver de superar una lesió greu al genoll que fins i tot li va fer perdre's el Mundial Sub-17 amb la selecció espanyola.