Jorge Luis Borges dedica un poema a Descartes titulat ‘Descartes’ que està integrat en el poemari La xifra (1981), i en el qual adopta la veu poètica del mateix filòsof i medita poèticament sobre el somni, la representació simbòlica del dubte cartesià, el dubte metòdic i les conseqüències metafísiques i epistemològiques, perquè afecta tant a l’existència mateixa i a la naturalesa de la realitat, com a la capacitat racional de conèixer el món. En el poema també inclou versos més vitals, on repassa de manera desordenada alguns fets de la seva vida.

René Descartes, el pare de la filosofia moderna, a l’edat de vint-i-tres anys va tenir tres somnis seguits que ell mateix va considerar premonitoris i determinants per a la seva dedicació a la filosofia mentre era a un campament militar a una localitat alemanya que varia segons el comentarista que es prengui de referència; podria ser Ulm, o també Neuburg o Frankfurt. En qualsevol cas, totes les versions coincideixen en el fet que els tres somnis tingueren lloc la nit d’hivern del 10 de novembre de 1619 i que l’endemà varen ser transcrits pel mateix filòsof en el quadern de notes personal, identificat pels estudiosos cartesians com les Olímpiques. Una vegada mort, el 1691 varen ser recollits i publicats pel teòleg i crític literari Adrien Baillet a la biografia La vida de Monsieur Descartes. Posteriorment, Leibniz copia i comenta alguns fragments del quadern de notes de Descartes en els Pensaments privats de Descartes. El quadern original es va perdre definitivament en algun moment del segle XVIII. Ja en el segle XX, trobam una nova referència als somnis de Descartes a la biografia escrita per la filòsofa francesa Geneviève Rodis-Lewis.