Els esportistes d’elit i els esports de masses, així com els esportistes que més cobren i més projecció mediàtica solen tenir, sempre han estat, tradicionalment, homes. Com que es tracta d’una causa de naturalesa principalment cultural, perpetuada des de fa temps, cal empoderar les nenes i les joves a l’hora d’iniciar-se i consolidar-se en aquells esports que els agradin. Però com es pot fer? Alejandra Domínguez, directora de Women’s Sports Institute (WSI), suggereix començar “proporcionant informació veraç”. I és que, sosté, “tendim a donar per fet que les diferències salarials entre esportistes homes i dones obeeixen a algun tipus de discriminació, quan allò que passa amb l’esport, com amb qualsevol negoci o indústria, també està sotmès a les lleis del mercat i, per tant, per accedir-hi hem de sotmetre’ns a les seves regles”. Això no vol dir, aclareix de seguida, “que no es pugui fer res per millorar o que no hi hagi res a fer”. De fet, segons el seu parer, tot allò que quedi al marge de la concepció de la indústria esportiva com a negoci ha de gaudir d’una protecció especial. “Hem de vetllar perquè l’accés a la pràctica esportiva esdevingui una realitat per a qualsevol persona”, subratlla.

Parlem de la dona en l'esport, però no de la dona com a esportista. Relatem les fites aconseguides, els murs ensorrats o els sostres de vidres rebentats. Expliquem la lluita social que hi ha darrere del fet que una noia jugui professionalment a futbol, però no ens parem a pensar com és ser aquesta esportista. La medicina ha oblidat a la dona durant molts anys i ha basat les seves teories i diagnòstics en els cossos de l'home, que històricament ha practicat l'esport d'alt nivell. Ara, amb els canvis i la professionalització de la dona dins d'un àmbit que abans li era negat, apareixen gran quantitat de preguntes sense resposta. Per exemple, ¿com condiciona el cicle menstrual a les esportistes? ¿És un factor clau per entendre un tipus de lesions? ¿Es pot personalitzar un entrenament segons les condicions hormonals de l'esportista?

La professionalització del futbol femení fa poc que ha encetat el seu camí i, de mica en mica, es van abordant els problemes reals i importants per a futbolistes, àrbitres i clubs. Aquest divendres, segons ha pogut saber l'ARA, es farà la primera reunió per començar a redactar el conveni col·lectiu que ha de portar les jugadores a fer un pas endavant i definitiu en les seves condicions com a futbolistes professionals. De fet, la primera reunió entre sindicats i la Lliga F s'havia de produir la setmana passada, però a causa de la crisi amb l'estament arbitral –va anunciar una aturada indefinida per reivindicar unes millors condicions laborals– es va haver d'ajornar i la trobada s'ha reubicat en el calendari per aquest divendres. El conveni en vigor, que es va signar l'agost del 2020, ha caducat aquest juny, així que cal tornar a renegociar els termes tenint en compte el nou estatus de la competició.

“Un patrocinador d’un equip femení no t’amolla 10.000 euros, que és el que es necessita per sortir el primer any. Aleshores, si les jugadores no tenen aquest patrocinador, qui les ajuda? El Govern. Si no fos per això...”, declara la presidenta de l’Agrupació Esportiva Son Sardina, Mari Paz Cerdá, qui reconeix que –tanmateix– les ajudes “mai seran suficients” per compensar la desigualtat actual. Els cinc equips femenins del Son Sardina –dels 24 que té– han esdevingut un referent a les Balears i demostren que la discriminació positiva en ajuts públics a l’esport encara és necessària. Per això, ara el Govern preveu blindar-la per llei.

L'esport femení està avançant amb pas ferm cap a la igualtat. Encara queda molt trajecte, però gràcies a totes les organitzacions i institucions que encapçalen ara mateix el canvi s'està arribant més lluny que mai. Moltes fites omplen de raons aquells que, com Isabel Pérez, secretària general de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), fa anys que lluiten perquè això sigui possible.

Fa un parell de setmanes es va presentar una campanya aquí a casa nostra amb un objectiu molt clar i precís: augmentar la presència de les dones esportistes als mitjans de comunicació, amb la intenció que així augmenti l’afició i l’interès cap als esports protagonitzats per elles. Té, a més, unes aspiracions que són molt factibles: que les noves generacions tinguin referents d’esportistes femenines. I en tindran de qualsevol tipus d’esport, perquè tenim unes esportistes dignes de ser les noves referents per a unes generacions que no hi entenen de gèneres –o això és el que vull pensar.

Els mitjans de comunicació catalans, en una campanya projectada per la Generalitat de Catalunya, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la secretaria general de l'Esport, s'han compromès a donar més visibilitat a l'esport femení per lluitar per la igualtat. Amb el lema T'ho estàs perdent, un manifest dels mitjans de comunicació impulsa l'esport femení. L'objectiu és trencar estereotips i lluitar per la igualtat en la cobertura de l'esport femení respecte al masculí, que té una posició clarament dominant als mitjans.

L’esport femení viu una època de reivindicació que, entre altres aspectes, passa per aconseguir espai en els mitjans de comunicació. La televisió ha sigut una de les finestres que més se li ha resistit. Tot i que en els últims anys s’està experimentant una tendència a l’alça, un informe recent de Barlovento Comunicación -elaborat a partir de les dades recollides per Kantar Media- mostra que des que es van començar a mesurar les audiències televisives, l’any 1992, l’esport femení només ha protagonitzat el 2% de les emissions esportives a la petita pantalla.

El masclisme, per molt que sembli que en la societat actual es busquen fer passes per avançar cap a la igualtat, continua estant molt present, ja sigui en casos flagrants o de manera més subtil. Entre les eines per combatre’l hi ha el debat, el diàleg i la veu com a eines transmissores de coneixement i d’intercanvi d’experiències. En aquest marc s'englobla el cicle de ponències que organitza el Parlament de Catalunya sota el nom de 'La igualtat efectiva de dones i homes, un repte de país'. En la tercera jornada, celebrada aquest dilluns a l’Auditori del Parlament, sis dones vinculades amb el món de l’esport han donat veu al debat 'Dones i esport: una carrera d’obstacles i superació'.

Com cada any en aquesta època decideixo fer la carta als Reis d’Orient. No la faig mai pública —evidentment—, l'entrego al patge del meu poble, que es diu Raimon, i ell la fa arribar a Ses Majestats. Però com que aquest any tot està sent un pèl diferent, he pensat: "Laura, per si no et poden llegir perquè la teva carta queda perduda en algun racó, fes-la pública".

En l’última columna ja us vaig deixar entreveure que volia parlar de la relació entre els mitjans de comunicació i l’esport femení. En molts casos no n’hi ha gaire, de relació, perquè la informació és més aviat inexistent. De fet, abans de res voldria donar les gràcies als o les periodistes que dediqueu el vostre temps -moltes vegades el vostre temps lliure- a parlar i escriure sobre l’esport femení de manera objectiva i sense buscar una polèmica. Només voleu informar del que està passant. Gràcies.

La comissió d'igualtat del Congrés de Diputats ha aprovat avui una proposició no de llei que insta el govern a fer les modificacions legislatives necessàries perquè es prohibeixin, de manera expressa, les clàusules antiembaràs en els contractes de les esportistes professionals i aficionades.

“Em dic Mar Balcells i soc jugadora del Bàsquet Ateneu Montserrat”. Així comença una carta que denuncia una discriminació que pateix l’esport femení. “Com sabeu, a Segona Catalana femenina només ens arbitra un àrbitre, fet que entenc perfectament. Ara bé, a Segona i Tercera masculines els en xiulen dos. Quan vaig assabentar-me’n, vaig sentir-me molt dolguda, decebuda i humiliada. No vaig entendre aquesta discriminació tan flagrant només pel fet de ser dones”, avança.

Davant la celebració el 8 de març del Dia Internacional de les Dones, sis associacions de jugadores han signat una declaració en què denuncien la discriminació i la precarietat laboral en l'esport professional femení espanyol. Les associacions sostenen que "hi ha discriminació laboral i regles de joc diferents, i que es trenca el principi d'igualtat en l'àmbit laboral de les esportistes respecte als seus col·legues masculins".

La natació continua sent l'esport amb més presència en la llista d'esportistes d'alt nivell d'aquest any 2017, publicada aquesta setmana pel Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), tot i que retrocedeix de manera significativa respecte l'any 2016 i passa de 105 a 88 esportistes d'alt nivell. Patinatge i vela baixen lleugerament, de 40 a 34 esportistes en els dos casos, i mantenen la segona i la tercera posició, mentre que l'hoquei és l'esport que creix més, de 20 a 30 esportistes d'alt nivell, i escala de la cinquena a la quarta posició del rànquing d'esports.