Helene Flood (Oslo, 1982) va estudiar psicologia i va especialitzar-se en la violència, la revictimització i la culpa posttraumàtica. Aquest bagatge li és molt útil a l'hora d'endinsar-se en els crims que succeeixen en l'entorn més proper, i en com les mentides i els enganys de la memòria poden tenir conseqüències terribles. A la novel·la L'herència, que arriba després de La psicòloga (2019) i La comunitat (2021), la protagonista és una mare que es comença a plantejar si realment algú va matar el seu marit i si ella mateixa pot estar en perill. Amb traducció al català de Laura Segarra, el llibre ha estat editat per Columna.

Arnaldur Indridason (Reykjavík, 1961) és, des de fa anys, un dels referents de la novel·la negra nòrdica contemporània: traduït a més de quaranta idiomes, ha venut més de vint milions d'exemplars dels seus llibres i és pare de l'inspector Erlendur Sveinsson. L'escriptor islandès ha passat per Barcelona per participar al BCNegra i presentar el seu últim llibre, El rey y el relojero (RBA), on abandona el seu cèlebre detectiu per traslladar-se fins al segle XVIII. Indridason imagina un encontre insòlit entre el monarca danès, Cristià VII (1749-1808), i un rellotger que prové d'una Islàndia on els infants es moren de fam, les epidèmies assoten la població, i s'han de cavar metres de neu per poder sortir de les cabanes de torba.

L'escriptor Mohammed Moulessehoul (Kenadsa, Sàhara algerià, 1955) va recórrer a un pseudònim per publicar mentre combatia a Algèria: Yasmina Khadra. Amb aquest nom, que mai ha abandonat, ha escrit obres com Las golondrinas de Kabul (Alianza), Les sirenes de Bagdad (Edicions 62/Alianza) o La Trilogía de Argel (Alianza). Khadra, acompanyat de la seva dona, ha recollit aquest dijous el Premi Pepe Carvalho de BCNegra. L'escriptor, que viu entre França, Algèria i Alacant, va estar quasi quatre dècades a l'exèrcit. En moltes de les seves novel·les posa el focus en el terrorisme i també en les conseqüències del colonialisme.

Jo Nesbo (Oslo, 1960) té la gran sort de tenir la llibertat d'escriure el que vol. Amb més de 50 milions d'exemplars venuts, no ha de demostrar res a ningú ni ha de preocupar-se d'arribar a final de mes. El que l'impulsa és la curiositat de saber on el pot dur la seva pròpia imaginació. L'escriptor noruec ha estat aquesta setmana a Barcelona per recollir el Premi Pepe Carvalho i participar en la BCNegra. Tot sense oblidar la seva ineludible cita amb l'escalada. Entre altres coses, el jurat ha valorat l'ambició literària i la seva solvència: "Els seus lectors acaben sent addictes de tot el que publica l'autor noruec", segons el jurat. "Hi ha molts escriptors que voldrien ser Jo Nesbo, però només n'hi ha un", va destacar el director del festival de novel·la negra, Carlos Zanón. Al creador de Harry Hole cada vegada el preocupen més els dilemes morals: "En molts aspectes la novel·la negra ha pres el relleu de la literatura religiosa tradicional, però la moderna té més a veure amb els individus", va assegurar en la roda de premsa. Acaba de publicar La casa de la nit (Proa/ReservoirBooks) amb traducció al català de Laura Segarra.

Gilles de Rais va ser un noble francès que al segle XV va lluitar al costat de Joana d'Arc i, més tard, es va convertir en un assassí en sèrie: va matar desenes d'infants. Amb el temps, va fer cèlebre una frase suposadament seva: "Jo vaig fer el que els altres homes somien. Jo soc el vostre malson". La BCNegra d'aquest any, que tindrà lloc del 6 al 12 de febrer, parlarà precisament d'aquests monstres, els que tenim més a prop, fins i tot dins nostre, i de les dobles vides. "És el leitmotiv que hem escollit per vertebrar el festival, perquè les dobles vides les trobes amb moltes narracions. La tenen espies, gàngsters, veïns amables i educats que quan tanquen la porta de casa maltracten la seva família, psicòpates, adúlters...", detalla l'escriptor i comissari de la BCNegra Carlos Zanón.

Franck Bouysse (Briva la Galharda, 1965) viu en una casa enmig del bosc que ell mateix es va reconstruir. Es lleva cada dia entre les 4 i les 5 del matí per escriure i plega quan es pon el sol. Treballa en un antic taller envoltat de llibres. Diu que els necessita a prop, sentir la seva olor. Va ser professor de biologia fins que el 2004 va canviar el seu destí i es va posar a escriure per ser llegit. En català s’acaben de publicar dues novel·les seves: El diable no viu a l’infern (Crims.cat), traduït per Maria Llopis, i Nascut de cap dona (Edicions del Periscopi), traduït per Anna Casassas, on Bouysse narra la vida d’una nena, venuda pel seu pare, que resisteix en un casalot aïllat una violència extrema. Els que la maltracten la volen per a un propòsit pervers.

Un barri barceloní de tradició obrera, el Poblenou, i un cabaret amb ànima transgressora, El Molino, seran els escenaris de la 17a edició del BCNegra, un festival que reivindica més que mai el contacte humà enfront de les noves tecnologies. Malgrat que oferirà sessions virtuals paral·leles, té una programació íntegrament presencial. “El lema és Aquí, demà, una manera de quedar sense necessitat d’enviar whatsapps –diu Carlos Zanón, comissari del BCNegra–. La tecnologia és violenta i fascinant però també ràpida i incomprensible, no ens permet explicar bé què està passant i ens roba el futur perquè no ens deixa prou temps per imaginar-lo”. En contrapartida a aquesta tecnologia que ens arrossega a la voràgine, hi ha la literatura. 

“Tinc una certa mala consciència perquè no hauria investigat Alfons Quintà si no hagués sigut un assassí –confessa Jordi Amat, autor d'El fill del xofer (Grup 62 / Tusquets)–. Però quan mires el bassal de sang, veus que aquella sang es filtra al terra, i arriba a la claveguera”. I per això, per enfangar-se dins "la nostra” claveguera va decidir explicar com un personatge corrupte i repulsiu va assolir les màximes cotes de poder, en el que és una radiografia del passat recent de la nostra societat, com ho és la Sicília sense morts (Club Editor) de Guillem Frontera, en què retrata la corrupció d’alta volada a Mallorca però des de la ficció. Tots dos han compartit conversa aquest dissabte guiats pel periodista Jordi Évole dins el festival BCNegra. Tots dos van seguir les rates fins al seu cau i van descobrir que aquell paradís que semblava convencional amagava delinqüents amb aparença de mites. “Quan la literatura de successos aconsegueix anar més enllà del que ens commou, et permet veure el que era invisible”, afirma Amat. 

Juan Madrid (1947) ha fet servir la paraula compañera quan s'ha adreçat a la premsa en la roda de premsa que ha fet aquest dijous a Barcelona com a guanyador del XV Premi Pepe Carvalho del festival BCNegra. Madrid, amb una llarga carrera de periodista i novel·lista –ha escrit més de 50 novel·les–, ha recordat el seu amic Manuel Vázquez Montalbán: "Ell i jo teníem un llenguatge especial, teníem vides paral·leles, els nostres pares eren republicans i havien estat a la presó". Madrid no ha renunciat als ideals polítics –la lluita antifranquista apareix també en algunes de les seves obres–, ni a la voluntat d'explicar allò que molts potser no voldrien que s'expliqués o no volen saber: "Aquest país no ha estat mai ni un, ni gran ni lliure. S'ha d'explicar la veritat perquè en la veritat hi ha bellesa".

El jurat del 7è premi Crims de Tinta, format per Paco Camarasa, Toni Iturbe, Jordi Rourera, Cristina Manresa i Carlos Zanón ha decidit premiar 'Tota la veritat', de Núria Cadenes. N'ha destacat l'originalitat formal de la novel·la, amb una poderosa polifonia de més de quinze veus narradores que plasmen, fragmentadament i amb vocació de trencaclosques, les diverses trames que s'entrecreuen al voltant d'un assassinat en un poble petit de l'interior. També posa destaca la marcada personalitat i la força verbal del text i, especialment, l'èxit en la creació del clima de violència que impregna la vida al poble: una violència soterrada o patent, quotidiana, sempre efectiva, que esdevé una presència constant i indefugible.

Seguir el ritme editorial de l'italià Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 1925) és una aventura arriscada. Ara per ara, passa per una setantena de títols editats, però la majoria han aparegut durant les últimes dues dècades. L'any passat va publicar sis llibres. El 2012, cinc. Un any abans havia tornat a la mitja dotzena. Aquest és el ritme de l'escriptor, tot i que al setembre farà 89 anys.

'Muerte blanca', l'última novel·la d'Unni Lindell (Oslo, 1957), tracta tres qüestions: "Els efectes de la droga, l'alta política i els problemes de les petites famílies; per tant, va del pla més general al més concret d'una societat". I aquesta és la gran diferència, afegeix, entre la literatura que escriuen homes i dones: "Els homes se centren en les seves novel·les en els grans robatoris, les dames de la novel·la negra preferim retratar la quotidianitat, històries de família". "Una mala mare és pitjor que un lladre a gran escala", resumeix l'escriptora.

Maj Sjöwall (Estocolm,1935) rebrà aquest vespre al Saló de Cent el VIII premi Pepe Carvalho, en reconeixement a la seva trajectòria com a escriptora de novel·la negra. Sjöwall va reinventar el gènere al seu país amb deu obres escrites amb el seu marit, Per Wahlöö, entre 1965 i 1975. Els llibres van començar a ser recuperats per Columna i RBA, i acaba d'arribar a les llibreries –només en castellà– l'últim lliurament de la sèrie, 'Los terroristas'.

"Alguns dels millors escriptors nord-americans vénen del sud, com Margaret Mitchell, James Dickey o Flannery O'Connor, que deia que al sud la gent sempre té secrets molt foscos, però es compleix amb un protocol no escrit que ningú pregunta a l'altre", diu Karin Slaughter, que ha venut 20 milions d'exemplars de les seves novel·les. La geografia, segons l'opinió de Slaughter, és determinant en la novel·la negra i per això ella intenta fer amb Atlanta el que Michael Connolly fa en les seves novel·les amb Los Angeles.

Sólo el silencio és la primera obra traduïda al castellà de l'autor britànic R. J. Ellory. La presentació d'aquesta anàlisi de les conseqüències d'una sèrie d'assassinats sobre la societat en què ocorren i la repercussió sobre les famílies i els amics de les víctimes ha tingut lloc en el marc de la BCNegra 2011.

Aquesta tarda, la primera taula rodona de la BCNegra s'ha volgut fixar en un dels subgèneres negres menys cultivats a casa nostra, les novel·les sobre els serveis secrets d'intel·ligència. José Luis Caballero, autor de El espía imperfecto ha recordat, fent referència a la feina dels agents del CNI en la investigació d'ETA, que "el fenomen d'ETA, el terrorisme més antic d'Europa juntament amb l'IRA, no ha tingut un reflex en la literatura". "En qualsevol altre país" –ha afegit– aquest fet hauria donat lloc fins i tot a una espècie de subgènere literari, però estranyament aquí no ha passat".