"Tothom recorda el seu primer Nokia. Quan dius aquest nom, sempre evoca un record". Qui fa aquesta afirmació és Mark Manson, dissenyador que va entrar a la firma de telecomunicacions als anys 90 en el seu pic de popularitat més alt. Podria semblar una exageració, però el 1998 Nokia era la marca de mòbils més popular del món, amb un 40% de la quota de mercat mundial, segons recorda un article del Guardian.

Si agafes el cotxe a Hèlsinki, enfiles la carretera E12 cap al nord i hi condueixes durant un parell d'hores, passaràs a tocar d'una petita ciutat de 35.000 habitants. El nom de seguida et cridarà l'atenció: Nokia. D'uns anys ençà, el municipi s'ha fet popular a la contrada per ser el bressol del kuuma koira, una mena de frànkfurt embolcallat amb un brioix ensucrat. Ara bé, qui va fer que el món sencer conegués el nom d'aquest poble va ser Frederik Idestam, un discret enginyer de mines que, el 1865, va decidir fundar una fàbrica de cel·lulosa al sud de Finlàndia. El negoci de fer paper li va sortir bé i, al cap de poc temps, va construir una segona fàbrica. Aquest cop, al petit nucli urbà de Nokia, a tocar del riu Nokianvirta. Amb la industrialització, la gran demanda europea de paper i cartró va convertir l'empresa en un autèntic imperi. La companyia va adoptar el nom de Nokia i, al seu voltant, s'hi va anar configurant la ciutat actual.

La GSMA, la patronal internacional d’operadores de telecomunicacions, calcula que al món hi ha 5.000 milions de telèfons mòbils oblidats dins algun calaix. Al mateix temps, cada any es continuen venent al planeta, pel cap baix, 1.200 milions de telèfons intel·ligents, i això que la xifra és la corresponent al 2022, el pitjor en gairebé una dècada. La discrepància entre les dues quantitats grinyola molt. Probablement, una part dels aparells abandonats ja no mereixen ser rescatats per al seu ús, però fins i tot en aquest cas se’ls podria donar un millor destí. El mercat, impulsat per una consciència mediambiental incipient, ofereix cada vegada més opcions per donar una segona vida als telèfons que han deixat de cobrir les nostres necessitats. Entre les més destacades hi ha la reutilització, el reciclatge dels components i l’autoreparació de l’aparell per evitar canviar-lo per un de nou.

Nokia ha aprofitat el Mobile World Congress de Barcelona per recordar que ja fa temps que no fabrica telèfons mòbils. La companyia finlandesa ha presentat un nou logo per deixar de ser relacionada amb els dispositius que a finals dels anys 90 li van donar el lideratge amb el famós "Connecting people", però que més tard també la van enfonsar quan els nous iPhones d’Apple van entrar al mercat. Però si Nokia ja no fabrica telèfons, ¿d’on surten els dispositius mòbils que encara avui trobem sota la seva marca? Els produeix la companyia finlandesa HDM Global, amb qui Nokia té signat un acord de llicència de marca. A partir d’ara, i amb la nova imatge, Nokia busca que se la identifiqui només pel negoci de les xarxes de telecomunicacions (5G, antenes…) i amb els serveis digitals per a empreses. Aquesta no és la primera vegada que la companyia ha de redefinir la seva estratègia al llarg de la seva història.

La xarxa 5G, aquesta gran desconeguda per a la major part de la població, estan adquirint cada vegada més protagonisme en la batalla entre els Estats Units i la Xina per la supremacia mundial. Al mig d'aquest combat hi ha Europa, que no juga la partida geopolítica però que ha de decidir què fa: si opta per obrir la porta de casa seva a la tecnologia de Huawei (l'empresa xinesa que lidera la instal·lació d'infraestructures 5G) o si, per contra, li tanca la porta i opta pels seus rivals (les europees Nokia i Ericsson i la coreana Samsung). Per a desgràcia dels EUA, cap dels principals proveïdors d'aquesta tecnologia és americà.

Whatsapp ha anunciat que deixarà de donar suport als dispositius BlackBerry, Nokia i als sistemes operatius Android 2.1 i 2.2 i Windows Phone 7.1 a finals de 2016. Ho ha fet a través d'un comunicat al blog de la seva web on justifiquen la seva decisió.