Quan l’escriptora nord-americana Bonnie Jo Campbell va crear Margo Crane, la jove heroïna d'Érase un río (Dirty Works) va imaginar un riu: "Cada vegada que pensava com reaccionaria davant allò que li passava, pensava en el riu, que és constant i pacient, però que sempre canvia". També va pensar en les aventures de Huckleberry Finn: "Té la mateix edat que la Margo, també viu al costat del riu, i tampoc té pares, però la diferència és que la Margo és una noia, i havia de ser realista, a prop hi ha homes i aquests homes abusen d’ella". L’argentina Dolores Reyes va crear la protagonista de Cometierra (Sigilo) després d’escoltar el final d’un text d’un taller d’escriptura: terra de cementiri. "La vaig veure, la nena se’m va materialitzar, prima, amb la pell del color de la canyella, i els cabells negres, asseguda en un cementiri, menjant terra", explica Reyes. Era una imatge tan potent que la volia plasmar en paraules i transmetre-la als altres tal com la veia ella. Després va venir el perquè menjava terra: "Ho feia perquè la terra està en contacte amb els cossos, tancava els ulls i veia el que passava amb aquests cossos, com si la seva memòria o la seva història hagués quedat impregnada a la terra", detalla l’autora argentina. La nena, a qui han matat la mare, té visions sobre els assassinats menjant la terra on els han colgat. Com la Margo, està molt sola, encara no ha arribat a l’edat adulta i és vulnerable. Tanmateix, les dues noies resisteixen: aquests adults depredadors que pul·lulen al seu costat no aconsegueixen engolir-les.

Molt conscient que la novel·la negra és un artefacte que ha d'avançar sol, Hervé Le Corre (Bordeus, 1955) s'endinsa en la Història en majúscules en la seva última novel·la, Sota les flames (Bromera / Penguin Random House). Es tracta d'un capítol força oblidat fins i tot a França, la Comuna de París, una revolta de 72 dies que es va produir del 18 de març al 28 de maig del 1871. Hervé es concentra en els deu últims dies del conflicte. Enmig de la insurrecció obrera, una sèrie de dones desapareixen, segrestades per un personatge pervers.

L'Avinguda de la Llum era una galeria comercial subterrània, la primera a Europa, que discorria per sota de la plaça Catalunya de Barcelona. Va ser inaugurada el 1940 amb molta pompa i, si en un principi hi abundaven aparadors amb vidrieres i firmes cares, a poc a poc el paisatge va anar canviant i van començar a proliferar els bars, els estancs i les xurreries. Desapareguda als anys 90, aquest espai amagat de la ciutat va inspirar una cançó de Loquillo i una novel·la de María Zaragoza, una de les convidades de la quinzena edició del festival literari BCNegra, que es farà del 30 de gener al 9 de febrer. L'Avinguda de la Llum també és una de les parades d'una xarxa de metro literària que connectarà autors i temàtiques del festival, que enguany vol entrar als espais invisibles de la ciutat. "Com a leitmotiv hem triat la ciutat amagada, no secreta ni misteriosa, sinó allò que no veiem, potser perquè no volem veure-ho o no volem que es trobi", explica el comissari de BCNegra, Carlos Zanón.