Aquest any van relaxats perquè només tenen quatre o cinc partits cada cap de setmana. L'any passat sí que els va ser complicat: en tenien set. La família de la Natàlia i en Josep dediquen els dissabtes i els diumenges a portar els seus tres fills a complir amb els compromisos d'hoquei. Tots tres, de nou, tretze i quinze anys, juguen a un equip del Club Patí Sant Celoni i, algun d'ells fins i tot dobla segons la temporada o el cap de setmana per donar suport a altres categories.

Setembre és el mes en el qual moltes famílies acaben de decidir quines extraescolars faran els seus fills durant el curs que comença. I segurament, en moltes llars, ha estat sobre la taula la possibilitat de fer futbol. Aquest és encara l’esport triat per més infants –especialment nens, però cada cop més nenes–. A la ciutat de Barcelona, per exemple, una de cada quatre llicències esportives registrades en el curs 2023/24 pel Consell de l’Esport Escolar de la ciutat (CEEB) correspon a futbol 5, i a futbol 7 es van registrar més d’un miler de llicències més.

Només cal fer una observació sociològica casolana en aquells espais on durant el cap de setmana hi ha criatures fent esport per comprovar que, en la majoria dels casos, si hi ha infants darrere una pilota, les graderies estan plenes de familiars, suposadament animant. El partit o els partits dels dies de festa apareixen a l’agenda de moltes llars com una activitat compartida amb tota la família que acompanya el nen o la nena en la seva pràctica esportiva.

"Recorda que a la petita has de portar-li una tovallola per a quan surti de piscina. Hauràs d'assecar-la ràpid per tenir temps d'arribar a anglès amb la mitjana. Quan ella entri, sortirà el gran, que ha d'anar a tenis. Hauràs de tornar a recollir la mitjana i després, de nou, cap al tenis, i aleshores ja te'ls podràs emportar cap a casa per sopar". El primer que penso en rebre les instruccions de pare que habitualment treballa a les tardes i no s'encarrega de les extraescolars dels fills és "i quan se suposa que tindré temps de fer el sopar?", però tiro d'ironia per calmar la mare, que no hi serà durant uns dies: "Aleshores quan el gran surti de piscina i la petita sigui a anglès, porto la mitjana a tenis? No t'amoïnis, ho tinc tot controlat", resolc. No és veritat.

Hem començat un nou curs i amb ell retornen la rutina, els horaris d’hivern i la planificació de calendaris.

L’any 2006 va obrir un blog. El volia titular New Kid on the blog, però el nom ja estava agafat, així que va optar per El Hematocrítico. Més de 15 anys després aquest és el nom (@hematocrítico) que l’ha fet popular a Twitter, on té més de 154.000 seguidors, amb l'humor com a marca de la casa. El seu nom real és Miguel López i és mestre d’educació infantil i primària a la Corunya. També és guionista i autor de literatura infantil. Acaba de publicar el llibre ¡Escúchalos! (Paidós), un manifest en defensa d’una criança més respectuosa no tan centrada en crear supernens i supernenes per al futur sinó en criar persones tranquil·les, segures i felices. Al llibre parla tant de les extraescolars com de les pantalles, l’avorriment o les famílies del segle XXI.

La pandèmia del covid-19 i el confinament estricte que hem viscut ens han ensenyat que les classes en línia van ser la solució alternativa més adient per salvar el curs 2019-20. I també, en moments complicats de la crisi, han estat un model aplicable a extraescolars com idiomes, càlcul o música i, en menys quantitat, alguna activitat esportiva individual. L’objectiu ha estat clar: reduir els contagis i garantir la seguretat dels infants, les famílies i els educadors, mentre se seguia aportant coneixements.