Gairebé al mateix temps, fa només uns dies, ens varen arribar dues notícies. Una: l’Estat denegava la cessió temporal dels tres caps de bou prehistòrics trobats fa més d’un segle a Costitx, per ser exposats al Museu de Mallorca. “El Ministeri de Cultura se’n riu, dels mallorquins”, manifestava el president del Consell, Llorenç Galmés. Dos: la trobada a la serra de Tramuntana d’un petit cap de bou –justament!–, que aquest sí que quedarà a l’illa. Recordam la troballa dels bous i com i per què anaren a parar a Madrid, al Museu Arqueològic Nacional (MAN).

“O democràcia o màfia”, l'eslògan que el PP fa servir ara d'ariet per derrocar el sanchismo, és una frase que torna a assemblar-se de manera sorprenent al citadíssim acudit de la revista Hermano Lobo, obra del dibuixant Ramón, en què un orador cridava a la multitud: “O nosotros o el caos!” La gent li responia: “El caos, el caos!” I ell: “Da igual, también somos nosotros”. El PP parlant de qui sigui com a màfia fa un efecte que pot ser humorístic o irritant, segons com rebem el missatge.

El PSOE vol convertir Isabel Díaz Ayuso en la bruixa dolenta del conte, i ella n’està encantada perquè les bruixes dels socialistes són fades en l’Espanya del PP. L’enèsim paperot de la presidenta madrilenya a la cimera autonòmica de Barcelona –comportant-se com una maleducada i fent-se l’ofesa quan alguns dels presidents van fer servir el català i l’euskera– no és res més que un truc publicitari que als pocs dirigents assenyats del PP els incomoda, però no del tot, perquè també se’n beneficien. Mentre Ayuso baixa al fang, Feijóo i els barons poden aparentar bones maneres. Però si la cimera ha quedat en no-res no és només a causa d’Ayuso; ella és l’ariet d’una estratègia política col·lectiva.

Després de bastants anys de feina d'assessors, think tanks i spin doctors, la política madrilenya (és a dir, espanyola) ha aconseguit assemblar-se als programes més llefiscosos de la teleporqueria més tirada. Crits, atacs de nervis, amenaces, llàgrimes falses, riures impostats, personatges extravagants, discursets que literalment no tenen sentit i un llenguatge que, per la seva grolleria i la seva pobresa, faria avergonyir els delinqüents dels xibius més patibularis s'han convertit en el plat de cada dia. Com a ciutadans –i com a contribuents– es fa impossible dedicar-hi ni que siguin uns minuts d'atenció sense sentir una desagradable mescla d'estupefacció, vergonya aliena i enuig. Si fa més o menys un any Pedro Sánchez afirmava que volia “aturar la màquina del fang”, no es pot dir altra cosa més que no se n'ha sortit gens. Al contrari, el mateix PSOE –que sempre es mou a remolc del PP, i de Vox– està també agafat de ple per la maquinària. Aquest divendres està previst que el president espanyol hi baixi, al fang, en un fòrum que se suposa que hauria de ser una trobada institucional i de coordinació entre el govern central i els governs autonòmics però al qual els barons del PP ja han anunciat que acudiran a fer política hooligan, per intentar un no a tot contra Sánchez amb el finançament de Catalunya i la catalanofòbia com a arguments principals.

L'Associació Agrària de Joves Agricultors de les Balears (Asaja) estima que la collita de farratges i cereals arribarà a les 137.924 tones, una xifra que suposa un augment del 17% respecte d'un any normal, en el qual se situa entorn de les 118.000. El president de l'entitat, Joan Company, ha atribuït l'increment de la producció a les plogudes d'enguany que, a parer seu "han anat bé" especialment en farratges, on s'ha registrat un creixement del 17%, mentre que els cereals han experimentat un increment del 13%.

Marchena, Llarena i els seus còmplices ja han avançat que, digui el que digui el Tribunal Constitucional sobre la llei d’amnistia, ells faran com qui sent ploure, cosa que deixa en una situació d’indefensió provisional centenars d’imputats a causa del Procés (entre els quals no hi ha cap policia dels que van estomacar els votants: aquests van ser amnistiats els primers). També queden a l’espera Carles Puigdemont i Oriol Junqueras; l’un no pot trepitjar casa seva i l’altre està inhabilitat. No ha servit de gairebé res ni la llei d’amnistia arrencada amb fòrceps per Junts, ni les reformes prèvies dels delictes de sedició i de malversació pactades per ERC. El president del Parlament, Josep Rull, ha parlat de prevaricació; Junqueras, irònicament, ha acusat Marchena de “rebel·lió”; i l’exmagistrat Martín Pallín ha constatat que tenim jutges “insubmisos”, contradicció que només sembla possible a Espanya.

L'advocat i expolític ucraïnès Andrí Portnov, de 52 anys, ha mort tirotejat aquest dimecres a les portes del col·legi americà de Pozuelo de Alarcón, on havia anat a portar els seus fills. La identitat de Portnov, que va ser assessor del president d'Ucraïna Víktor Ianukóvitx, ha estat confirmada per fonts del ministeri de l'Interior espanyol. Les primeres informacions apuntaven que el crim podria estar relacionat amb una venjança.

Ja ho va dir Lamine Yamal després de guanyar la Copa del Rei, i el Reial Madrid no li va voler fer cas. Aquest any els blancs poden marcar tots els gols que vulguin al Barça, que els tocarà agenollar-se. Ja es poden situar 0-2 a favor just començar el partit, que els tocarà topar contra un mur de realitat: no poden amb aquest Barça, que es pot proclamar dijous campió de Lliga al camp de l'Espanyol després de desfer-se per quart cop consecutiu de l'equip de Carlo Ancelotti en un clàssic elèctric en el qual va passar de tot. Va ser el millor inici de comiat de l'Estadi Olímpic, amb una pluja de gols en què per moments va fer la sensació que al Barça ja li havia anat bé encaixar dos gols de seguida. En lloc de fer reaparèixer els fantasmes de l'Inter, els dos gols matiners de Mbappé van ferir l'orgull de l'equip i van fer despertar una fera que es cruspiria un Madrid amb orgull, però molt petit si parlem de futbol. Sort en va tenir l'equip Ancelotti de les decisions arbitrals, o encara hauria pogut prendre més mal, com amb unes mans de Tchouaméni no xiulades al final del partit.

Sis partits de sanció. Així, Antonio Rüdiger no podrà jugar cap més partit de Lliga aquesta temporada després de llançar un objecte a l'àrbitre durant la final de la Copa del Rei del dissabte passat. De totes maneres, Rüdiger ja estava descartat perquè precisament aquest dilluns ha estat operat d'un trencament parcial en el menisc extern de la cama esquerra.

Podeu pessigar-vos, que no us despertareu pas. No és un somni. El Barça va regalar als seus aficionats la final més èpica al derrotar el Reial Madrid en una pròrroga que fa més gran la figura de Hansi Flick, garanteix a Kounde ser etern amb el seu gol salvador i deixa ferit un Madrid perdut en guerres contra enemics imaginaris, com feia el Quixot. Costarà oblidar aquesta 32a Copa d’un equip que sempre va voler jugar a futbol, tot i que li va tocar patir de valent en una segona part en què va arribar a semblar que Ancelotti se sortiria amb la seva. No va ser així. En pocs mesos, aquest Barça ja ha guanyat dos títols en dues finals contra el Madrid, primer golejant i ara amb un guió no apte per a cardíacs, amb èpica. Com més es gaudeix i com més mal fa al rival.

El Madrid pot viure un calvari aparent des del punt de vista dels espectadors mentre els seus jugadors experimenten la situació amb la mateixa tranquil·litat que dos jubilats es prenen un cafè amb llet un matí laborable. Això va passar a l'Emirates Stadium fins al minut 57. A partir d'aleshores, l'Arsenal va tirar per terra el cafè amb llet del Madrid a la seva competició preferida i li va treure la taula i les cadires. Dues genialitats de Declan Rice i un gol de Mikel Merino van donar un avantatge de 3-0 a l'Arsenal de cara a la tornada dels quarts de final de la Champions League que es disputarà dimecres vinent al Santiago Bernabéu.

Fins a la seva jubilació recent, Fernando García López ha treballat per al Centre Nacional d’Epidemiologia i ha exercit de portaveu de l’Associació Madrilenya de Salut Pública. Va participar en un dels estudis més reveladors de les conseqüències de la pandèmia a Europa, liderat per la Universitat de Southampton, i reflexiona en aquesta entrevista sobre dues realitats constatades: que a Europa i Espanya es van banalitzar els riscos de la pandèmia i que una mala gestió se salda amb una xifra de defuncions inacceptable.

"Tu saps aquell refrany que diu: «De prometre a complir hi ha molt a dir»? Doncs aquí, el molt a dir fa temps que dura". Això és el primer que contesta un veí del barri madrileny de Fuencarral, al nord de Madrid, quan se li pregunta per l’operació Chamartín, avui rebatejada sota el nom de Madrid Nuevo Norte. S'expressa així perquè fa ni més ni menys que 32 anys que sent a parlar d'aquest macroprojecte urbanístic que busca reconvertir fins a 2,3 milions de metres quadrats, alguns dels quals formen part d'aquest barri, en un nou districte on un centre de negocis i financer a l'estil de la City londinenca sigui l'eix vertebrador. De fet, s'hi projecta un skyline amb la torre més alta d'Espanya i Europa.

Reial Madrid i Girona es veuran les cares aquest diumenge al Bernabéu (16.15 h) en un partit que correspondrà a la jornada 25 de Lliga. El Madrid buscarà puntuar per lluitar pel lideratge. El Girona, per la seva banda, vol apropar-se a posicions europees.

Definit el camí del Barça a les eliminatòries de la Champions 24-25. L'equip de Hansi Flick es veurà les cares amb el Benfica portuguès a la ronda de vuitens de final, amb la tornada a l'Estadi Olímpic Lluís Companys el dia 11 de març a les 18.45 h. L'anada serà el 5 a les 21 hores. Els lisboetes van ser contrincants dels blaugranes fa unes setmanes a la fase lliga de la màxima competició continental. El partit va acabar 4-5 a Da Luz favorable als barcelonins. L'altra gran notícia del sorteig que s'ha celebrat aquest divendres a Nyon és que hi haurà derbi madrileny als vuitens de final. Reial Madrid i Atlètic de Madrid es desgastaran mútuament en la lluita continental, fet que pot provocar efectes positius per al Barça a la Lliga.

L'home que ha patit cremades greus en l'incendi d'un pis a Santa Eulària, a Eivissa, serà traslladat a la Unitat de Cremats de l'Hospital La Paz de Madrid, segons ha informat l'Àrea de Salut de les Pitiüses. El pacient es troba a l'UCI de l'Hospital Can Misses en estat crític.

El programa econòmic que ha presentat Salvador Illa sembla massa ambiciós per a un govern que acaba de prorrogar els pressupostos per falta de suports, però, així i tot, esperaré a veure què en diuen en Mas-Colell, en Miquel Puig i altra gent que en saben més. Sí que em veig en cor de dir que, políticament, el pla reflecteix una narrativa gastada, la de la “locomotora d’Espanya”, un eslògan decimonònic, despolititzador, que ignora la naturalesa veritable del contenciós català, tot i que el president ho compensa amb la pastanaga laportista de “superar Madrid”. Sembla que Illa vulgui explotar la rivalitat amb la megacapital per donar peixet als nostres baixos instints nacionalistes, que el PSC no comparteix però utilitza quan li interessa. Al cap i a la fi, obsedir-nos amb Madrid equival a integrar-nos en el marc mental espanyol –la lliga estatal– i oblidar-nos de la Champions. I com que, a més, Madrid és el feu d’Ayuso, el PSOE està content; per a ells, aquesta estratègia és un win-win.

Una dona de 29 anys ha estat assassinada per l'home amb qui convivia, tot i que tenia una ordre d'allunyament sobre ella. El crim ha tingut lloc en un habitatge del barri madrileny d'Usera, i ja ha estat condemnat pel ministeri d'Igualtat que dirigeix Ana Redondo García. Amb aquesta nova víctima, ja són 47 les dones assassinades a l'Estat aquest any i 1.292 des del 2003 en què es van començar a registrar aquests crims. A més, la dona tenia una filla menor d'edat. Aquest 2024 els crims masclistes han deixat òrfenes 36 criatures, una xifra que augmenta fins a les 469 si es té en compte el registre iniciat fa una dècada.

Arantxa Mejías diu haver rebut un regal de Nadal per avançat després que el 5 de desembre el Tribunal Suprem confirmés que els llogaters d’uns pisos de protecció oficial que la Comunitat de Madrid va vendre a un fons voltor els poden comprar al mateix preu. "És una gran fita després de molts anys de lluita, i per això estem contents", expressa Mejías en una conversa amb l’ARA. Ella és una de les afectades que ha liderat la batalla judicial, tot i que el seu cas encara està pendent de resoldre’s. La sentència del Suprem, però, és un baló d’oxigen: "Suposa un precedent per a moltes famílies", assegura la veïna, que xifra en un centenar les llars que es podrien beneficiar de la decisió.