Els jutjats d'Estocolm celebren des d'aquest dimarts un judici històric, en què dos exdirectius d'una empresa petroliera sueca són acusats de ser còmplices de crims de guerra comesos entre el 1999 i el 2003 al Sudan. En aquell moment, la companyia, que llavors es deia Lundin Oil –ara Orrön Energy–, tenia llicència per explorar i explotar una gran reserva de cru en una zona que ara correspon al Sudan del Sud. En plena guerra civil, l'empresa va demanar al govern sudanès que garantís la seguretat d'aquesta àrea, coneguda com a Bloc 5A, per poder-hi fer la seva activitat. I aquesta suposada protecció va conduir a l'assassinat de 12.000 persones i a l'existència d'almenys 160.000 desplaçats, segons les xifres d'organitzacions humanitàries.

És allà per inaugurar una carretera. L’ocasió és solemne, i hi ha una banda que fa l’acompanyament musical. Els polítics es posen la mà al pit i els militars, ferms i amb uniforme, fan una salutació. És en aquell moment quan l’orina comença a regalimar-li pantaló avall. El color gris del camal es va enfosquint a causa de la humitat. Per sort, el protagonista porta mascareta i no se li veu la cara. Per si hi havia algun dubte de què estava passant, el líquid comença a tacar el terra. Un dels militars s'ho mira, estranyat, des de la seva dreta. Ja no se’n pot amagar. Per acabar de confirmar les sospites, l'incontinent dona un cop d'ull a terra. La càmera deixa d’enfocar-lo, però ja és massa tard.

Fa deu anys, el Sudan del Sud va declarar la seva independència. El camí havia sigut dur: després de mig segle de conflictes intermitents amb el Sudan, la comunitat internacional va reconèixer el resultat d’un referèndum en què el 98% dels votants van escollir la secessió. Una dècada després, el país segueix amb molts reptes pendents: després d’una guerra civil, la seva població –12 milions d’habitants– s’enfronta a l’amenaça de la crisi climàtica. Mentre a la COP26 de Glasgow s’adverteix dels perills associats a l’augment de la temperatura, al Sudan del Sud aquesta realitat ja fa temps que forma part del dia a dia. Fa poques setmanes, per exemple, va patir les inundacions més greus en quaranta anys, que van agreujar la situació dels que ja havien patit les inundacions de l’any anterior.

"¿Com podem aconseguir silenciar les armes mentre l'Àfrica s'enfronta al terrorisme, als combats entre comunitats i a la violència electoral?". La pregunta ha ressonat a la 33a assemblea ordinària de la Unió Africana, que s'ha acabat aquest dilluns i en què els líders de 35 països membres han hagut d'assumir el fracàs de posar fi a les crisis i conflictes que dessagnen el continent, un dels objectius que es van posar fa set anys. En la cimera, el president sud-africà, Cyril Ramaphosa, ha pres el relleu de l'egipci, Abdel Fattah Al-Sissi, en la presidència rotatòria de l'organisme supranacional.

El president del Sudan del Sud, Salva Kiir, ha declarat l'estat d'emergència a tres regions centrals del país a causa de l'escalada d'enfrontaments ètnics pel saqueig de bestiar. El decret presidencial, emès aquest dimarts per la televisió estatal, estipula l'estat d'emergència a les regions de Gok, Lagos de l'Est i Lagos de l'Oest. A més, el portaveu del govern regional, Shadrack Bol Maachok, assegura que l'exèrcit procedirà al desarmament dels grups bel·ligerants per intentar controlar el conflicte.

El 9 de juliol del 2011 naixia el Sudan del Sud, l'últim país africà a ser reconegut per la comunitat internacional, poc amiga de donar carta de naturalesa política als independentistes. Els sud-sudanesos es convertien així en ciutadans de ple dret de l'estat 54 d'un continent que només han redibuixat tres fronteres des de la descolonització: als sud-sudanesos els van precedir Eritrea i Namíbia, independitzats als 90 amb referèndums després d'anys de guerres civils. Cap altre sembla que pugui aconseguir un nou passaport en els pròxims anys. Ni tan sols els saharauis, tot i el paraigua de les incomptables resolucions de l'ONU i el compromís marroquí d'una consulta legal. De moment, el Marroc actua com l'administrador de la regió i en comercialitza el peix, el fosfat o la sorra del desert, tot i que ho té prohibit pel Tribunal d'Estrasburg. "Els trets identitaris ens donen la raó i accentuen la lluita", subratlla Mah Yahdih, delegat adjunt del Front Polisario a Catalunya, que titlla de "nefastes" tant la colonització com la descolonitació espanyola.

L'Unicef ha fer una crida recentment per ajudar a lluitar contra la fam que afecta el Sudan del Sud. Una petició a la qual la Fundació del Barça ha respost amb la donació de 200.000 euros. Després de tres anys de conflicte violent, la situació al país africà és crítica, i més quan la sequera dels últims mesos ha agreujat l'estat de més d'un milió de nens i nenes que tenen desnutrició aguda, 270.000 dels quals es troben en situació d'extrema gravetat. Una circumstància que augmenta nou vegades més la seva probabilitat de morir respecte de la d'altres infants.

Més de 100.000 persones s’estan morint de gana al Sudan del Sud. La sequera persistent i les guerres obertes estan deixant el país africà en una situació límit, que ha portat l’ONU i el govern a declarar l’estat d’emergència en regions del nord del país. Al juliol, si no s’actua per posar-hi remei, la fam afectarà la meitat dels sud-sudanesos, uns 5,5 milions. L’ONU ha fet una crida urgent per aconseguir uns 70 milions de dòlarscrida urgent70 milions de dòlars per fer actuacions immediates i alleujar una crisi que arrenca fa 5 anys. Més d’1 milió de nens pateixen malnutrició crònica, segons Unicef.

Un avió de càrrega va caure ahir a la capital del Sudan del Sud, Yuba, i va causar la mort d'almenys 40 persones. Però Nyalou Thong, una nena d'un any, va sobreviure a l'accident. No se sap ni com ni per què va poder salvar-se. Avui se n'ha fet pública la imatge.

La Unió Africana (UA) ha fet públic aquest dimecres un informe en què detalla els crims comesos durant la guerra civil del Sudan del Sud. El document recull casos de canibalisme forçat, mutilacions i assassinats massius i indiscriminats, des del 15 de desembre del 2013, moment en què van esclatar les hostilitats armades a la ciutat de Juba, dos anys després de la independència del país.

Cansades de suportar la violència i la mort de la guerra, un grup de dones han decidit posar fi a la situació. Per construir la pau al país, declararan la seva particular guerra dins de casa. Utilitzaran les seves armes sexuals per obligar els homes a posar fi al conflicte armat, negant-se a mantenir relacions amb ells mentre duri la guerra.

Els militars insurgents del Sudan del Sud han aconseguit dominar la ciutat de bor, capital de l'estat de Jonglei, escenari des de dimecres entre l'exèrcit i els dissidents, segons han reconegut aquest dimecres les autoritats del Sudan del Sud a la televisió local.

El president del Sudan del Sud,

Gairebé el 99% dels sudanesos del sud haurien votat a favor d'independitzar-se del nord en el referèndum, d'acord amb les primeres dades oficials, després que s'hagin recomptat entre el 80 i el 100% dels vots, segons la zona.