"Les dones de la meva generació ens vam criar amb por, autoodi i un gran sentiment de culpa", recorda Rosario Villajos. Nascuda a Còrdova el 1978, a La educación física explica la història d'una noia de 16 anys que, tot i no compartir vivències amb l'autora, hauria pogut ser ella. "Si et tocaven el cul era culpa teva perquè portaves faldilles –continua–. Et deien que els nois tenien la libido més alta, que no es podien refrenar... En aquella època m'avergonyien les noies que cridaven als concerts d'Alejandro Sanz. Ara he canviat d'opinió: era la seva manera de mostrar el desig sexual. També en tenien, però no per això anaven fotent mà indiscriminadament".

Al principi de La educación física, la novel·la amb què Rosario Villajos ha guanyat el premi Biblioteca Breve, una noia de 16 anys decideix tornar a casa fent autoestop una nit d'agost. Som a principis de la dècada dels 90, a Andalusia. La noia es diu Catalina i té una relació complicada amb el seu propi cos i sent rancúnia cap a un món que vol convertir-la en culpable només pel fet de ser dona. "Aquest llibre és un crit –ha dit l'autora–. Una història com aquesta no hauria interessat fa una dècada, perquè és una novel·la sobre dones i per a dones. Per fer-nos desaparèixer no cal que ens matin".

Noche y océano, guanyadora del Premi Biblioteca Breve, dotat amb 30.000 euros, comença amb el robatori del crani de Murnau, el director de Nosferatu. La protagonista del llibre, Beatriz Silva, creu que el lladre és el seu veí, J.B Quirós, de qui està enamorada. Raquel Taranilla (Barcelona, 1981), però, explica moltes coses en aquesta novel·la que s'ha imposat als altres 935 manuscrits presentats i que es publicarà el 10 de març. "El llibre és la resposta a un llibre d'Enrique Vila-Matas, Aire de Dylan, que em va fer emprenyar moltíssim, va ser com una patada a la cara, perquè el retrat que fa de la meva generació és dolorós i injust", diu l'escriptora.

Elena Poniatowska va néixer a París el 1932, filla de l'hereu de la corona polonesa, Jean Joseph Evremond Sperry Poniatowski (descendent directe del rei Estanislau II de Polònia) i de la mexicana María de los Dolores Amor Escandón. Va viure a la capital francesa fins als 9 anys, fins que la Segona Guerra Mundial va obligar la seva mare a marxar cap al sud de França juntament amb les seves dues filles, per després establir-se a Mèxic mentre el seu pare lluitava amb l'Exèrcit francès i participava en el desembarcament de Normandia. Poniatowska va començar a treballar al diari Excélsior l'any 1953, i un any després va donar a conèixer la seva primera obra de ficció, Lilus Kikus. A partir de llavors, va combinar la creació periodística i la literària. Alguns dels seus llibres més coneguts són Hasta no verte Jesús mío (1969), La herida de Paulina: crónica del embarazo de una niña violada (2000) i La piel del cielo (2001).