En temps de pandèmia la cultura va ser refugi. I en temps foscos com els que s'atansen, totes les veus es tornen a girar cap als artistes perquè serveixin de far, de llum al final del túnel. "Ens trobem en un mar de fons reaccionari al qual hem de plantar cara —deia l'alcalde Jaume Collboni, aquest dimecres en l'entrega dels premis Ciutat de Barcelona— perquè el camí del progrés és el de la cultura, la democràcia i la protecció dels drets que entre tots hem conquerit". Els premiats en les tretze categories culturals són "els que marquen el rumb" de la ciutat, i per això l'alcalde els demanava “fer la revolució contra la reacció”.

No hi ha edat per reivindicar. Als premis Ciutat de Barcelona ho van fer els més joves però també, i de manera contundent, una artista de 97 anys que continua ben activa: l’organista Montserrat Torrent. "No m’esperava gens aquest premi", va dir la música per afegir ben aviat dues coses que la "preocupen molt": "L’Auditori de Barcelona no té orgue i això és inexplicable. I hi ha l’orgue de Sant Felip Neri que no aconseguim acabar. Barcelona és bona si l’orgue sona", assegurava la veterana artista que encara fa gires i publica nous treballs discogràfics. Collboni va dir que li semblava una reivindicació justa i que en prenia nota.

L'Institut Miquel Tarradell, del barri barceloní del Raval, ha guanyat el premi Ciutat de Barcelona d'educació. El jurat, integrat per Laia Colell, Mireia Estrada, Marta Comas, Youssef El Maimouni i Teresa Rubio, ha atorgat el premi per unanimitat "per la consolidació d’un projecte educatiu que conjuga la posada en valor de totes les llengües de la comunitat amb l’aprenentatge i l’ús del català, així com el treball en xarxa amb institucions i projectes culturals de la ciutat". A l'Institut Miquel Tarradell hi ha gairebé 700 alumnes entre ESO, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior i s'hi parlen vint llengües, sobretot urdu, panjabi, tagal i ilocano. Amb el premi, el jurat vol "reconèixer la tasca educativa, cultural i social del professorat i dels agents educatius als instituts, i celebrar la implicació dels i les joves".

Vespre de treva preelectoral al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, escenari aquest dimecres de la cerimònia de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona, en catorze categories culturals, artístiques, científiques i educatives. Entre els premiats ha predominat l’agraïment i la reivindicació assenyada, més divertida en el cas de la companyia de circ Los Galindos perquè Marcel Escolano ha capgirat el premi amb forma de B i l’ha convertit en unes manilles en el moment més disruptiu d’un acte en què el duo Tarta Relena ha escampat la màgia en un parell d’intervencions musicals. A la foto final, tothom somreia mentre rebia un aplaudiment ben merescut. “Sou el millor exemple que la ciència i la cultura són eines molt poderoses per transformar la vida i construir una societat millor”, havia dit l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un parlament de benvinguda en què també ha posat en joc conceptes com “innovar” i “reinventar el futur”.   

El lliurament dels premis Ciutat de Barcelona ha recuperat aquest vespre el format tradicional després de l’aturada pandèmica, i la cerimònia a l'imponent Saló de Cent ha començat amb un discurs enèrgic de l’alcaldessa Ada Colau reivindicant la idiosincràsia de la ciutat en lloc de rendir-se “a franquícies estrangeres que no aporten cap valor afegit”, fent una al·lusió a la disputa de l’Ajuntament amb els promotors del frustrat Hermitage Barcelona. “Hem de salvar cada dia la cultura perquè la cultura salva cada dia”, ha subratllat l’alcaldessa.

Continua el degoteig dels premis Ciutat de Barcelona 2021. Després dels de les categories artístiques anunciats dimarts, ara es coneixen els de les categories literàries. Els premiats han sigut Irene Pujades pels relats d'Els desperfectes (L'Altra Editorial) en literatura catalana; Edgardo Dobry per l’obra El parasimpático (Club Editor), en literatura castellana; el traductor Miquel Cabal per la feina feta amb Crim i càstig de Dostoievski, editat per Alpha, i Joana Masó per l'assaig Tosquelles. Curar les institucions (Arcàdia).

El condol per la mort sobtada de Diana Garrigosa ha marcat el començament de la cerimònia de lliurament dels premis Ciutat de Barcelona. L'alcaldessa, Ada Colau, l'ha definit com "una gran dona d'aquesta ciutat per mèrits propis, forta, lluitadora, valenta i molt estimada". Per a l'alcaldessa, els guardonats representen el model de ciutat "valenta i feminista". "No ens podem permetre el luxe de retallar en cultura i ciència", ha dit també l'alcaldessa, que ha recordat que l'Ajuntament de Barcelona dedica el 5% del pressupost a Cultura i la tasca que han fet per recuperar la cocapitalitat cultural amb Madrid, a més de reivindicar el potencial de la creativitat per "convertir les pors en esperances" en temps d'incerteses.

Aquest matí s'han fet públics els Premis Ciutat de Barcelona 2019, que cada any destaquen el bo i millor de la creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a Barcelona per creadors o col·lectius que hi treballen, o per institucions i organitzacions barcelonines que les promouen o les produeixen. El Premi Agustí Duran i Sanpere d’història de Barcelona l'ha rebut Ximena Illanes Zubieta pel llibre En manos de otros. Infancia y abandono en la Barcelona del siglo XV (Ediciones Universidad Católica de Chile, Santiago de Xile, 2019), "per tractar-se d’una obra que aborda la història d’una institució de fundació medieval encara viva actualment, l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i de la seva acció concreta de protecció de la infància".

“Avui no és un bon dia per recollir premis”, deia un dels guardonats amb el Premi Ciutat de Barcelona, el doctor Eduard Batlle, que assegurava que havia estat enganxat tot el dia al judici. “És una vergonya. Tant de bo estiguessin amb nosaltres”, deia aquest investigador que ha avançat en el control de les metàstasi de càncer de còlon. La imatge de l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras i de l’exregidor i exconseller Quim Forn declarant era inevitable que fos present en l’entrega dels guardons que reconeixen les millors obres i projectes en cultura, ciència i educació, entregats ahir a la tarda al Saló de Cent del consistori.

El desbordant talent del pianista Marco Mezquida va acompanyar ahir l’entrada al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona dels guardonats amb els Premis Ciutat de Barcelona 2017. “Som una ciutat de cultura i de ciència”, va assegurar després l’alcaldessa Ada Colau en un breu discurs en què va recordar que “el 2017 ha sigut un any difícil per a Barcelona”. “Difícil, intens, amb moments de molt de dolor”, va dir en referència als atemptats del 17-A. “I de molta incertesa per la complexa i difícil situació política que encara ens travessa”, va afegir abans de recordar “les càrregues i la violència contra persones indefenses” i de tenir unes paraules per a les “persones injustament empresonades” i de defensar el model d’escola catalana i el català “com a llengua de cohesió i vehicular”, responent així a la possibilitat que el 155 torpedini la immersió lingüística.

Trajectòries singulars, homes i dones persistents i projectes innovadors. La diversitat és una de les singularitats dels premis Ciutat de Barcelona, que cada any atorga el consistori barceloní. Aquest any, entre els guardonats hi ha la premiada cineasta Carla Simón. El jurat, per unanimitat, l'ha escollit pel seu llargmetratge 'Estiu 1993', per la "seva excel·lència tècnica i artística' i, en particular, pel treball amb les actrius. El jurat ha valorat la manera "com traça el retrat íntim d'una dècada marcada per la sida".

Era inevitable que l’accidentada gala de l’any passat –quan Alberto Fernández Díaz va marxar ofès per la poeta Dolors Miquel– sobrevolés l’entrega dels premis Ciutat de Barcelona d’enguany. L’alcaldessa Ada Colau semblava referir-s’hi quan defensava la "capacitat de crítica i autocrítica permanent [de la cultura], la irreverència respecte els poders i els símbols establerts, començant per aquest ajuntament quan calgui" i afirmava que la cultura “no pot acceptar cap tipus de censura”. Potser parlava del poema 'Mare nostra' o qui sap si de la instal·lació al Fossar de les Moreres. O de Franco decapitat. Per practicar amb l’exemple, Colau va destacar la independència d’uns guardons que “atorga la ciutat, no el govern ni l’Ajuntament”, i va alabar la diversitat, el mestissatge i la llibertat de la creació, que no pot ser “capturada institucionalment ni tampoc abandonada i lliurada com a mercaderia”.

Personalitats singulars amb llargues trajectòries inqüestionables i projectes col·lectius més joves i innovadors. Els premis Ciutat de Barcelona 2016 han posat a l’aparador diferents cares de la cultura de Barcelona. La independència dels respectius jurats, formats per experts de vint àmbits, fa que siguin uns guardons poc uniformes en les valoracions, però, en canvi, denoten un coneixement profund de cada sector, amplitud de mires i un olfacte molt suggerent. Per exemple, els quatre premiats en l’àmbit de les arts escèniques: el duo musical de Maria Arnal i Marcel Bagés, que encara no té cap àlbum publicat però destaquen per “la dimensió social i ètica” de la revitalització del patrimoni oral; la companyia de teatre Agrupación Señor Serrano, amb gran requesta internacional però menys circuit a casa nostra; l’energia desbordant de Loscorderos.sc a 'Afasians', categoritzats com a dansa, i el reconeixement a un pal de paller del circ com Leandro Mendoza.