El cost dels aliments pot ser un factor crucial en les decisions de la dieta: una senalla de la compra saludable és considerablement més cara que dur una alimentació poc sana. Per aquest motiu, un equip de la Universitat de les Illes Balears i el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa observa en un estudi que l'augment del preu dels aliments afecta la salut. Un major cost de la dieta està relacionat amb un major consum de fruita, verdura, cereals sencers, peix i marisc o carn blanca. A mesura que el cost de la dieta és més baix, el consum d'aquests aliments és substituït per altres com ara les patates, els cereals refinats, la llet, productes lactis, greixos i olis, pastissos i aliments processats.

La mongeta tendra i la tècnica de bullir semblen elements indissociables del menjar sa entre setmana, però no necessàriament és així. La mongeta és un ingredient que per si mateix pot resultar molt i molt sexi. Segons la responsable de salut i hàbits alimentaris de la Fundació Alícia, Alba Adot, és cert que la tècnica de bullir les mongetes és la que impera en totes les cuines. "Si bé també es pot saltejar directament, sí que és interessant fer un escaldat previ per fer-la més tendra de mastegar", detalla. En concret, ella proposa bullir-la mínimament i refredar-la ràpidament per fer-la més tova al mastegar mantenint la textura i el color verd intens. "Aquesta lleguminosa necessita humitat per coure's", avisa. Ara bé, un cop escaldada, "és fàcil pensar en la mongeta per a moltes altres creacions", ja que dona "molt de joc". Per exemple, se'n poden fer preparacions com una amanida fresca prèviament bullida o al vapor, amb tomàquet, ceba tendra i tonyina en conserva. També es pot fer un saltejat en un wok, a l'estil asiàtic, amb altres verdures. Igualment, es pot picar petita, i barrejar-la amb un sofregit de ceba, all i gambes; es pot convertir en un farcit de canelons; es pot servir amb pernil; o bé triturar-la i fer-ne una pasta per sucar, o fer-la més líquida i que sigui una crema freda o calenta ideal per començar un àpat. Adot suggereix també picar-la i barrejar-la amb farina de cigrons, patata i nous i fer-ne una hamburguesa vegetal, o guisar-la amb altres verdures amb pasta de curri. A més a més, assenyala que tot i que la mongeta tendra sempre s'associa amb patata bullida, pot combinar amb moltes altres coses com per exemple fruits secs, tomàquet, vinagretes de fruita, fruites com la taronja, la magrana, el moniato o les nyàmeres. També alls, pebrot vermell o verd, carabassa, tomàquets, bolets, olivada, blat de moro torrat, pipes de carabassa, fruits secs fregits o torrats, així com vinagres i àcids com llimona. Adot afegeix que fins i tot és un ingredient que va bé amb làctics com formatges curats i formatge blau i iogurts àcids. També recomana combinar-la amb espècies i condiments com la farigola, el cardamom, el pebre vermell picant, l'estragó i el porradell, i els embotits com la cansalada curada, la botifarra negra i la sobrassada.

La brioixeria, els ‘nuggets’ i les begudes ensucrades estan dissenyades per ser irresistiblement problemàtiques. Fa un parell de dècades que hi són de forma regular al rebost malgrat el seu perfil nutricional baix i menjar-los de manera regular és un risc per a la salut d’infants i joves. Davant les dades a l’alça d’obesitat, càries i diabetis, el crit de dietistes i nutricionistes és unànime: cal recuperar les verdures i fruites fresques i de temporada i reduir al màxim el consum d’aliments processats.

La globalització ja té un lloc a les taules i, en els últims 50 anys, les dietes que durant segles havien significat diversitat i varietat s’han uniformat, de manera que cada cop les taules i les neveres de mig món tenen uns ingredients més semblants. Un estudi basat en dades de la FAO, l’agència per a l’alimentació de l’ONU, ha analitzat 18 grans grups d’aliments en 18 països i conclou que s’aprecia “una convergència parcial en la dieta global”, segons descriu James Bentham, científic de la universitat britànica de Kent. Entre el 1960 i el 2013 hi ha hagut un augment del consum d’aliments d’origen animal com la carn, els ous i la llet, sobretot als països asiàtics, encapçalats per Taiwan i la Xina. En paral·lel, Europa, els Estats Units i el Canadà han anat reduint la ingestió de carn.

La investigació d’un grup de científics catalans ha provat que no és el mateix menjar taronges a l’estiu que fer-ho a l’hivern. Segons el grup de recerca en nutrigenòmica del departament de bioquímica i biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, ingerir-les fora de temporada podria disparar el risc de patir sobrepès i obesitat en aquelles persones que habitualment tenen una dieta poc saludable. Malgrat la percepció popular ja apuntava en aquesta direcció, per primera vegada un estudi científic ho demostra: no n’hi ha prou de tenir una dieta equilibrada, hàbits com menjar cireres a la tardor o comprar raïm a l’hivern podrien tenir efectes negatius per a la salut.

Diu la doctora Carlas que la seva batalla és a favor dels aliments saludables, fins i tot aquells que arrosseguen alguna etiqueta que els fa impopulars, com ara que “engreixen”. I posa com a exemple els festucs, als quals acaba de dedicar el seu últim llibre, Pistachos (Amat Editorial).