Quan algun estranger, de visita a Barcelona, li preguntava a Pasqual Maragall quants habitants tenia la nostra ciutat, ell, amb un somriure murri, responia: "A quina hora?” Amb aquesta pregunta, l’enyorat alcalde assenyalava el flux permanent d'anades i vingudes propi d'una gran capital. El mateix Maragall, però, donava una altra resposta, aquesta de molta més profunditat. La vàrem escoltar per primera vegada en el discurs de presa de possessió l’any 1982 i amb el temps es va convertir en una de les seves dèries: “La Barcelona d'avui es va fer amb una certa brutalitat creadora. La Barcelona metropolitana es farà amb respecte”.

Volia publicar aquesta columna fa dues setmanes quan, arran dels efectes de la llevantada, alguns parts perifèriques del país van tenir una presència en els mitjans molt més gran de l'habitual. Tanmateix, qüestions sobre el pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2020 van guanyar immediatesa. A més, per aquella sensació que allò que aprofita l’atenció mediàtica puntual per aconseguir difusió té un impacte lligat a la urgència informativa del moment, i s’esvaeix al mateix ritme que ho fa l’atenció informativa. Per això, aquesta columna tindrà menys atenció que fa dues setmanes, però farà més efecte en els qui avui hi posin atenció.