“Aquest és el punt final d’un expedient iniciat el 2021 per recuperar un equipament que ha estat sempre ocupat de manera il·legal”. Amb aquesta frase del tinent d'alcaldia i Seguretat, Albert Batlle, l'Ajuntament de Barcelona donava dimarts per tancades les activitats autogestionades a l'Antiga Massana. L'edifici, al bell mig del Raval, estava ocupat i autogestionat des del 2020 per col·lectius que reivindicaven la tasca social que hi desenvolupaven, però el govern municipal de Jaume Collboni es va mostrar ahir inflexible durant el desnonament, que va acabar amb detinguts i desenes de ferits lleus per les càrregues policials. "Vam advertir que no hi hauria diàleg mentre continués l'ocupació", va subratllar Batlle, que va remarcar que calia "recuperar" un espai que feia massa anys que estava "usurpat" i és una "peça clau" per al projecte de transformació del Raval que té previst l'Ajuntament.

Estimat alcalde Collboni, us escric des de la ultratomba. Ja ho veieu, em costa deixar de dir la meva. M’estimo massa Barcelona. Aquest dissabte 20 de desembre hauria fet 99 anys. Estic, doncs, a les portes d’un centenari que no cal que celebreu. Sobretot no ho feu per obligació. Em sembla molt bé que m’hàgiu oblidat ràpidament, toca donar pas als joves, a la renovació, a polítiques radicals i trencadores. I per això us escric: perquè ho trobo a faltar, tot això. Veig que la vostra idea força, profundament conservadora, és un adotzenat i populista Pla Endreça per respondre a les pors de la gent. Home! Això és com allò dels soldats, que el valor se’ls suposa.

1. Felip VI ha celebrat els deu anys de la seva coronació com a rei d’Espanya. Per commemorar l’efemèride, he pensat escriure una llista de les coses útils que el rei ha fet per a la ciutadania en aquesta dècada. Hi he rumiat una bona estona. No me n’ha sortit cap. 

Hi ha brètols que deixen una llauna de cervesa en una barana de les escales del metro, o a les escales mateix. O a la banqueta de la parada de l'autobús. I això que tenen una paperera a tres passes. Des de fa uns mesos, cullo la llauna, la bossa o l’ampolla i la poso en una paperera. És una necessitat espontània de fer el paisatge més agradable de passar-hi. Els resultats de tan poc són espectaculars.

El fantasma de Manuel Valls havia planat les tres setmanes que han passat des de les eleccions del 28-M i finalment es va fer present ahir en el ple de constitució de l’Ajuntament de Barcelona. La maniobra d’última hora dels comuns –acceptant quedar fora del govern per facilitar que els vots del PP permetessin un govern de Collboni– va tornar a impedir l’arribada al govern de la capital catalana d’un alcalde independentista, en aquest cas Xavier Trias, sacrificat en l’altar de les eleccions del 23-J. Una operació d’estat –una altra– a la capital catalana.

El “Que us bombin a tots” de Xavier Trias és la versió segle XXI de l’“Estic fins als collons de tots nosaltres” que va pronunciar el primer ministre liberal Estanislau Figueres al segle XIX al Congrés abans d’agafar un tren cap a París i no tornar mai més.

Vergonya aliena. Quin nyap! Colau vota Collboni, es queda a l’oposició i dona la clau de la investidura al PP... en defensa d’un pacte d’esquerres! Jugada mestra. Esperpèntic. No hi ha qui ho entengui. "Que us bombin!", ha acabat desfogant-se un Trias enfadat amb raó. "Un espectacle indigne", ha dit Maragall. El seny dialogant dels dos vells líders del catalanisme conservador i del catalanisme republicà una vegada més ha quedat aparcat per la confluència de la fam de poder socialista, l’obsessió antiindependentista del PP i l’esquerranisme dogmàtic dels comuns. Un trio a la contra que ha servit per evitar el govern Junts-ERC però que no suma per governar. Barcelona, a la deriva. Una vegada més, els perdedors no han sabut perdre.

"És fonamental la calma per tornar a fer coses, per tornar als grans projectes. Als temes!" José Luis Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol del 2004 al 2011, ha emulat el filòsof José Ortega y Gasset, que va arengar el poble argentí el 1939 amb un "a las cosas!" ple d'urgència democràtica. En canvi, en aquesta ocasió Zapatero es dirigia a Catalunya, amb un doble programa: primer com a convidat a un acte del PSC de Barcelona a favor de la cocapitalitat de la ciutat i després com a pregoner de les festes de Santa Eulàlia, convidat pel Gremi de Restauradors.