Al pis de l’editor Sergio Pérez, les joguines del petit Gabo es barregen amb els llibres publicats pel seu pare i els records familiars. El soroll del tren que passa molt a prop es converteix en una cantarella que molt aviat oblidem. La família de Sergio Pérez no és corrent i això es tradueix en petits detalls, com ara els cognoms del petit Gabo, que porta, en primer lloc, el matern. “El 97% de les famílies encara trien com a primer cognom el del pare i nosaltres vam decidir que fos Gabriel Navarro Pérez i no Pérez Navarro”.

Posem que el món té forma de pizza geològica i s'aguanta sobre quatre elefants gegants que se sostenen alhora sobre una enorme i lenta tortuga prehistòrica. Que té un mar circular i una cúpula que és el cel i astres que li orbiten al voltant. No és la Terra, és el Discmón, l'univers que va crear Terry Pratchett en una de les sagues més populars de tots els temps. Però no difereix gaire de la nostra visió aparent de la realitat. En el seu món, la màgia juga un paper quotidià i superflu que la societat intenta sense èxit gestionar (com ens passa amb tantes coses: per exemple, Pratchett fa una al·legoria de l'energia nuclear a El color de la màgia).