Un consell de ministres protocol·lari amb Felip VI i celebrat a la Zarzuela –és el primer que presideix el rei amb el govern de Pedro Sánchez i el segon des que va ser proclamat cap d'estat– posarà sobre la taula, si no hi ha sorpreses, dues propostes polèmiques: les taxes Google i Tobin, i la derogació de l'acomiadament per acumulació de baixes mèdiques.

El PSOE encara no ha començat les negociacions per formar govern o per buscar suports a la investidura de Pedro Sánchez amb un govern en solitari, però l’executiu espanyol, ara en funcions, no podia esperar més per enviar a Brussel·les el seu pla d’estabilitat per al període 2019-2022. El document, que ahir va enviar a la Comissió Europea la ministra d’Economia, Nadia Calviño, revela que Sánchez preveu impulsar durant la nova legislatura nous impostos i diferents mesures que havia previst en els pressupostos que el Congrés va rebutjar.

Una altra marxa enrere. Pedro Sánchez va arribar a la presidència del govern espanyol prometent crear un impost a la banca, però ahir, quan l'hi van preguntar en una entrevista a la Cadena SER, es va limitar a fer referència a la creació d’un impost sobre les transaccions financeres. Són dos conceptes diferents. L’impost a les transaccions financeres és el que es coneix com a taxa Tobin, que grava les compravendes d’actius financers i que ja s’ha provat d’impulsar a la UE. França ja l’aplica. Un tribut a la banca, en canvi, seria una nova figura tributària que gravaria les entitats financeres pel fet de ser-ho.

La implementació de l'anomenada taxa Tobin en els onze països europeus que volen aplicar aquest impost sobre les transaccions financeres tampoc començarà a aplicar-se el gener de 2016 com es va afirmar el maig de l'any passat.