El Zoo de Barcelona ja compta amb un animal més. Es diu Thembi i és una cria de girafa. Va néixer el passat 10 de febrer i és filla de la Nuru, que té 10 anys i que va arribar a les instal·lacions de la capital catalana el 2011 procedent del Zoo d'Emmem. La cria, acompanyada de la seva mare, romandrà uns dies als dormitoris de la instal·lació de les girafes abans d'ajuntar-se amb la resta del grup. D'aquesta manera, l'equip de cuidadors podran atendre amb més cura les necessitats de totes dues. L'actual instal·lació de les girafes va permetre que els visitants poguessin gaudir del part del cadell, sense que cap de les dues se sentissin molestes ni amenaçades, segons ha informat l'Ajuntament de Barcelona en un comunicat. La cria és de les subespècie Rothschild.

El plenari de l'Ajuntament de Barcelona va acordar divendres tirar endavant una transformació radical del zoo de la ciutat. D'una banda, i per unanimitat, es va aprovar el pla estratègic del nou model de Zoo de Barcelona, que preveu una inversió de 64,6 milions d'euros fins al 2031 per millorar les instal·lacions dels animals, l'espai públic i els equipaments de logística. A més, es reorienten els seus objectius per fer de la recerca i la divulgació de la sostenibilitat els eixos clau de l'equipament, que de manera prioritària es dedicarà a la conservació de la fauna salvatge local per convertir-se en l'espai de referència dels naturalistes en aquest àmbit. D'altra banda, i aquí sense unanimitat, també es va aprovar un canvi de l'ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d'animals, que ara incorpora un apartat en què es regula el tipus d'animals que hi pot haver al Zoo.

'Festa o protesta'. És l'eslògan que fa córrer, des de fa setmanes, la plataforma Zoo XXI a través de les xarxes socials i en relació a la votació definitiva sobre el futur del zoo que tindrà lloc aquest divendres, en el que és l'últim ple del mandat. Lluny de ser un ple escombra sense temes transcendents, el de demà tindrà sobre la taula dos temes calents: el redisseny del zoo i la decisió sobre on construir el nou CAP del Raval Nord. En el cas del futur del zoo, la suma de suports ja deixa clar que el ple acabarà amb festa –i no amb protesta– per als impulsors de la iniciativa ciutadana per modificar l'ordenança d'animals que, fruit de la negociació d'aquests últimes setmanes, ha suavitzat algun dels trets inicials. L'últim text, per exemple, insisteix que només es podran reproduir en captivitat les espècies que tinguin un pla per ser reintroduïdes a la natura, però apunta que això es pot preveure a curt, mitjà o llarg termini. També accepta que en molts casos els animals que actualment hi ha al zoo no es podran derivar a santuaris o refugis i que, per tant, es mantindran al zoo en les millors condicions possibles fins que es morin, i que hi pugui haver intercanvis d'animals entre parcs sempre que sigui dins d'aquests plans que considerin, en algun moment, el retorn a la natura.

Quins animals ha de tenir el Zoo? I quins han de poder reproduir-se en captivitat? ¿És viable sense grans primats, felins o elefants? ¿És ètic mantenir-los? El Zoo de Barcelona no viu un moment fàcil. Després d’anys d’indefinició -amb projectes polèmics anunciats i no materialitzats, com el de les instal·lacions per a fauna marina al Fòrum-, d’obres eternes i de caiguda lliure del nombre de visitants -han baixat un 30% en les últimes cinc temporades i han crescut les pèrdues econòmiques del recinte-, el parc viurà el dia clau en l’últim ple del mandat, el del 3 de maig. La sessió tindrà sobre la taula un doble punt calent: es discutiran dos projectes que s’han tramitat en paral·lel i que estan pensats per modernitzar el Zoo i enfocar-lo, sobretot, a la conservació d’espècies autòctones i d’animals en perill d’extinció i a posar l’accent en la reintroducció en l’hàbitat natural. Això suposarà, sigui com sigui, una reducció dràstica del nombre d’espècies. Però el canvi es discuteix amb dues propostes -el pla estratègic del Zoo i la iniciativa ciutadana Zoo XXI- que tenen, de partida, enfocaments allunyats pel que fa als animals que s’han de continuar reproduint en captivitat amb l’afegit que una de les dues, la iniciativa ciutadana, suposa una modificació d’una ordenança municipal i, per tant, és una norma de rang superior al nou model, que s’hi hauria d’adaptar.

El futur del Zoo de Barcelona està a debat, amb dues propostes sobre la taula, una de la direcció del centre i l'altra de la societat civil –la plataforma Zoo XXI–, que van en la mateixa línia però que no són del tot coincidents. Els dos projectes tenen, en tot cas, més semblances que diferències. La filosofia de fons és comuna: el Zoo ha d'abandonar l'obsolet model comercial i encaminar-se més cap a la preservació d'espècies amenaçades i cap a la recerca científica, en detriment de l'exhibició acrítica d'animals més o menys exòtics. La sensibilitat a favor del benestar animal (sense la qual en realitat tampoc no es pot entendre el benestar humà ni la sostenibilitat del planeta) fa avui inviable un zoo com l'actual, que d'altra banda està sent abandonat pel públic. En els últims cinc anys ha perdut un 30% de visitants. A més d'un model antiquat, sens dubte també l'ha perjudicat la falta de renovació de les instal·lacions i la indefinició del seu projecte.

El Zoo de Barcelona ha sacrificat aquesta setmana dues cries de nilgau –un antílop asiàtic– que van néixer dilluns, una de les quals per falta d'espai i de mitjans, segons ha confirmat aquest dijous a l'ARA el cap de conservació del zoo, Josep Maria Alonso.

Un home de 45 anys ha quedat ferit "molt greu" aquest diumenge després de "llançar-se" al recinte dels lleons del Zoo de Barcelona i ser atacat pels animals durant mitja hora, segons han informat a l'ARA fonts de l'Ajuntament de Barcelona. "Segons testimonis presencials, una persona vestida amb roba militar s'ha llançat al recinte dels lleons, que l'han començat a atacar", expliquen des del consistori, i afegeixen: "Els lleons l'han arribat a arrossegar fins a un túnel de servei".

Un home vestit amb roba militar s'ha tirat aquest diumenge al matí al recinte dels lleons del Zoo de Barcelona. No hi ha caigut, s'hi ha tirat, com han confirmat diversos testimonis i un dels bombers que l'han pogut rescatar quan ja feia mitja hora que els lleons l'atacaven. Ara és a l'Hospital de la Vall d'Hebron ferit molt greu, però no es tem per la seva vida. Segons ha pogut saber l'ARA, l'individu, de 45 anys, es diu Justo i és el mateix que fa dues setmanes es va penjar de la façana de la Pedrera amb pancartes en què comparava l'avortament amb el nazisme, i que l'Onze de Setembre va cremar una estelada durant l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova. En totes dues ocasions, també anava vestit amb roba militar.