Explica Antoni Llena que, tot i la seva llarga amistat amb Antoni Tàpies, que es remunta al 1966, mai va parlar amb ell de pintura “i encara menys d’espiritualitat”. Sorprèn, perquè tots dos tenen molta obra escrita en què reflexionen sobre el fet artístic des de múltiples vessants. La intervenció de Llena va ser la principal del segon dia de les jornades Art i Espiritualitat que, dirigides per Victoria Cirlot i Manuel Guerrero, exploren aquesta relació en l’obra de Tàpies, Miró i Picasso. Espiritualitat en Picasso?, pregunto. “Bé, jo ho desconec, però tal vegada s’hi pot trobar”, diu Cirlot. Guerrero explica que se centrarà, per exemple, en el tema de les calaveres i la seva obsessió per la mort i, tanmateix, aclareix, en aquestes jornades han interpretat l’espiritualitat des d'una visió “molt ample”. “Sí, en el fons parlem de la vida interior –afegeix Cirlot–. I cal recordar que la creació sempre és un acte espiritual, no només perquè ho digués Kandinski, sinó perquè tot artista ha d’establir aquesta relació amb el seu món interior per fer el seu art”. 

Joan Brossa (1919-1998) i Antoni Tàpies (1923-2012) van protagonitzar una de les relacions artístiques i amistoses més importants del segle XX. "És difícil trobar, al llarg del segle XX, una relació tan intensa, profunda, fecunda i extensa, entre dos creadors, com la que hi va haver entre Brossa i Tàpies", afirma el crític i assagista Manuel Guerrero a la introducció d'Amb cor de foc. Correspondència (1951-1991), el primer recull de totes les cartes entre Brossa i Tàpies, que ha editat ell mateix. D'altra banda, l'editorial Barcino aplega sota el títol de Deu estius a Campins. El meu Antoni Tàpies els articles que Antoni Llena (Barcelona, 1942) va escriure en diferents diaris com a testimoni privilegiat de les obres que cada estiu Tàpies feia al seu estudi de Campins, i altres textos sobre l'artista. "No he llegit mai res del que s'ha publicat de l'obra de Tàpies. Sempre he intentat llegir-la sense intermediaris: emocionalment", diu Llena en un dels articles. Totes dues publicacions coincideixen amb els actes commemoratius del centenari del naixement d'Antoni Tàpies.

L'artista Antoni Llena és un apassionat del Renaixement, i recomana un dels llibres que més li ha agradat sobre aquesta època, El giro. De cómo un manuscrito olvidado contribuyó a crear el mundo moderno, de Stephen Greenblatt (Editorial Crítica), guanyador del premi Pulitzer el 2012. L'obra recull el viatge que l'humanista italià Poggio Bracciolini va emprendre el 1417 per monestirs alemanys per intentar trobar-hi manuscrits antics. "Es buscaven sota les pedres llibres que van canviar el curs de la història", afirma Antoni Llena.

Les columnes del temple romà d’August (situades en un pati del Gòtic, al carrer paradís, 10) van ser trobades a finals del segle XIX durant la construcció del Centre Excursionista de Catalunya i avui són un dels espais del Muhba. Per a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner tenien una càrrega simbòlica molt forta: les va voler presidint una gran àgora, anomenada Plaça de l’Acròpolis, que va idear al cor de Barcelona. L’objectiu d’aquesta obra de caràcter utòpic, que hauria implicat la destrucció de nombrosos edificis de diferents èpoques, era fer valer el passat romà de la ciutat. Les columnes les va comprar un oncle que se les volia emportar a Canet de Mar, i Domènech el va convèncer per tornar-les al lloc on les havien trobat durant la construcció del Cercle Excursionista de Catalunya. 

Antoni Llena fa 80 anys en un moment de plena activitat. Rep sovint el seu galerista, Enrique Faria, que està establert a Nova York, i té entre mans diversos projectes. Continua dibuixant cada matí incansablement, i també busca nova ubicació per a l'escultura que va fer per al desaparegut Corte Inglés de la plaça Francesc Macià. "És molt difícil, perquè era una peça molt pensada per a aquell lloc, i el que costa més és recol·locar-la en un altre lloc i que tingui un sentit nou", diu.

Antoni Llena ha obert espais de poesia als carrers de Barcelona amb els grans monuments David i Goliat i Homenatge als castellers. També és capaç de fer-ho en el paisatge rural i amb una altra peça que està als antípodes dels seus treballs barcelonins: en lloc de ser una fita enmig dels camps, el Món que acaba d’instal·lar a La Vinya dels Artistes del Celler Mas Blanch i Jové, a la Pobla de Cérvoles (Garrigues), és una cinta d'acer amb un poema de Robert Walser i està col·locat com un sòcol de 24 metres de llarg a la part posterior d’una vella cabana de finals del segle XIX. El lloc és molt recollit i fa pensar en un petit cementiri rural, tot i que era una cort, i l'obra quedarà confosa amb la natura a mesura que creixin les argelagues i els ginebrons que l’envolten. “Em van demanar que triés un lloc a les vinyes, el que motivava més per actuar-hi, i quan vaig entrar aquí dins vaig trobar el que m’agradava –explica Llena–. Quan em van proposar fer una peça vaig venir a veure les que hi havia i sempre tenia la por que els artistes, amb l’afany de protagonisme que tenim, de voler significar-nos, podíem fer malbé l’harmonia d’aquest paisatge tan bonic en el qual conviuen un negoci industrial i el territori”. 

Aquest matí David i Goliat s'han tornat a aixecar a la Vila Olímpica. L'escultura d'Antoni Llena, que havia caigut pel temporal Gloria el gener del 2020, s'ha tornat a col·locar al seu lloc. Dues grues de grans dimensions han recol·locat la part superior de la gran escultura, situada al parc de les Cascades de Barcelona, davant de l'hotel Arts, des del 1992. L'enorme làmina d'acer, que recorda una cara, ha estat aixecada a uns 20 metres de terra per ser encaixada a les potes que la subjecten, que han estat reforçades per suportar millor la força del vent. En declaracions als mitjans, tant l'autor de l'escultura, Antoni Llena, com el responsable de la restauració, Josep Casanovas, han manifestat la seva satisfacció pel resultat, però han coincidit a advertir que, malgrat les intervencions per pal·liar els efectes de l'acció del vent i l'oxidació per la proximitat al mar, no es pot descartar que un altre gran temporal pugui tornar a tirar-la a terra.

Antoni Llena és un home de maneres exquisides i de discurs pausat. Sovint parla de la seva obra amb termes poètics i com a artista sempre ha seguit un camí molt personal, caracteritzat moltes vegades per la fragilitat de les peces. Tot això no vol dir que no sigui un artista radical i contundent, com es pot veure amb una força inusitada a l’exposició que li dedica l’Espai Volart de la Fundació Vila Casas a partir d'aquest divendres, de la qual són els comissaris ell mateix i el director d’art de la institució, Àlex Susanna. Entre les obres exposades s’imposen 500 dibuixos que Llena va fer durant el confinament, de la sèrie que ell anomena SOS: senyals de fum des d’un subsol. En un moment en què el cossos i el contacte corporal estaven sota sospita, Llena es va llançar obstinadament a fer “un gran mural del teatre del món”, ple de cossos nus, al·lusions sexuals i cites a artistes que estima com Brueghel, Antoni Tàpies, Giorgio Morandi, Joan Miró, Max Beckman, Francisco de Goya i Blinky Palermo. “Quan vaig acabar aquesta sèrie de dibuixos estava tan esgotat que vaig tenir un vessament cerebral, vaig acabar a l'UCI”, diu Antoni Llena.

David i Goliat, l'escultura d'Antoni Llena que el temporal Gloria va fer caure fa pràcticament un mes, comença a ser víctima d'atacs vandàlics. De moment només es tracta d'una pintada, però Antoni Llena tem que si l'Ajuntament de Barcelona no actua amb rapidesa pugui perillar el material, que és car. "El que em fa més por és que vinguessin pirates a desballestar-la", afirma Antoni Llena. "Si es comencés a robar metall –afegeix–, la cosa es complicaria perquè no es tracta només del metall sinó de la feina de realitzar l'escultura".

Antoni Llena és un dels artistes que també escriuen: va recollir els seus articles apareguts a la premsa als llibres La gana de l'artista i Per l'ull de l'art, i també col·labora amb l'ARA. No ha explicat mai que escrigui poesia, però es pot dir que sí que ho ha fet en l'exposició de 150 dibuixos de tota la trajectòria de Joan Miró de la qual és comissari a la fundació de l'artista. Els esbossos de Miró semblen versos, i Llena proposa al públic que faci el recorregut amb calma i els llegeixi i els interpreti sense cap altra guia que la pròpia sensibilitat. Més concretament, com diu ell mateix, vol que els espectadors "es perdin" entre les peces i "s'embriaguin".

"Jo crec que amb pròtesi podrà tornar a caminar", diu l'artista Antoni Llena, que està compungit perquè el temporal va fer caure la seva escultura David i Goliat dimarts a la nit, ubicada a la Vila Olímpica de Barcelona. Tot i així, explica els danys que va patir l'obra amb tendresa. "Es temia que la cara sortís volant pels aires o que fallessin els fonaments, però li va passar com als humans i li van fallar els genolls", diu l'artista.