El parc municipal ja no es dirà parc municipal... o no únicament. L'Ajuntament de Manacor ja té decidit quin nom posarà a l'espai, el qual a finals dels anys 60 va deixar enrere el fet d'haver estat el cementeri municipal (es va traslladar definitivament a l'actual Son Coletes) per ser un lloc d'esbarjo per a tothom, on posteriorment es construirien unes piscines descobertes, un edifici multifuncional l'any 1972 i, finalment, el teatre municipal de Manacor, l'any 1985.

A la perruqueria habitual, prop de l’estació de tren d’alta velocitat de Girona, una tarda d’estiu tòrrid, el perruquer li pregunta a la meva filla a quina escola ha anat. Els sento de lluny, però ell li etziba: “Aquesta escola que dius és aquella que està tan mal col·locada al costat de la rotonda, oi?” I jo, que estava de vacances i en “mode mare”, no puc evitar connectar amb la deformació professional i reconec, internament, que l’ha encertat: l’escola hauria de fer barri, i hauria estat millor col·locar-la en un lloc de màxima urbanitat, amb millor accés a peu i en autobús que en cotxe, i amb bona connexió amb el parc i el riu, que voregen l’altre cantó del carrer. Que a la sortida de l’escola l’alumnat pogués córrer pel parc en lloc de pel mig d’un aparcament: mai no és bona idea ajuntar cossos petits impredictibles amb vehicles que pesen tones. Quan algú pregunta on és l’escola, la indicació és la rotonda, i no el pont, la rambla, el riu o les cases, la qual cosa indica que mentalment tothom entén que és un darrere i no una part estructural del barri. En aquest cas, el perruquer va fer una observació urbanística més perspicaç que la dels redactors del pla, que devien pensar més en el valor i la ubicació dels pisos que en la ubicació i forma de les reserves de sòl per a sistemes perquè els números del pla encaixessin. Però és que fer un tros nou de ciutat és molt difícil. 

La consellera delegada de Riu Hotels, Carme Riu, ha carregat amb duresa contra el batle de Palma, José Hila, per posar el nom de Kellys a un parc de Ciutat. Mitjançant una carta, titulada Carta al Kego Hila, l'hotelera afirma que no entén que s'utilitzi la paraula 'Kelly' per anomenar les cambreres de pis: "Em sembla una falta de respecte i des del meu punt de vista frega l'ofensa", manifesta.

El Parc de Bons Aires comença a ser una realitat amb l'inici de les obres del recinte de l'Hospital Psiquiàtric i l'enderrocament dels murs que donen al carrer. Amb el recinte obert, el barri de Bons Aires connectarà amb el Parc de Sa Riera i amb les barriades del Fortí i Son Cotoner.

L'obertura de l’avinguda Diagonal fins al mar és probablement un dels millors exemples de transformació urbana d’Europa: tan profunda, tan complexa, amb tantes lectures i tantes arestes que tothom hi diu la seva, i tots els colors polítics se n’han atribuït l’èxit internacional. No és un model perfecte, però ha estat un projecte flexible que s’ha construït amb reivindicacions, cessions, alguns petits fracassos i algunes joies com Palo Alto, la Sala Beckett o la Fundació Vila Casas. Els mediterranis som exigents, i no em canso de debatre sobre les llums i ombres del pla amb amics que, malgrat ser crítics, saben assaborir els plats a l’ombra dels plataners centenaris de la rambla del Poblenou.

Temporada de canvis futbolístics a Sant Feliu. Els directius del Santfeliuenc, d'acord amb els tècnics de la primera plantilla, han decidit canviar de camp de futbol de cara a la temporada que està a punt de donar inici. El Parc Esportiu Les Grases resulta massa fred per l'equip, amb una pista d'atletisme pel mig i una grada aïllada. El club blanc-i-blau no es desplaçarà gaire lluny, tot just al costat, al camp de futbol Les Grases, instal·lació destinada únicament al futbol i molt més acollidora.