La declaració del fiscal general de l'Estat com a investigat al Tribunal Suprem ha tornat a reactivar les veus crítiques dins el ministeri públic per la seva continuïtat en el càrrec tenint una causa oberta per revelació de secrets. Un terç de la cúpula fiscal ha demanat per carta aquest divendres a Álvaro García Ortiz que dimiteixi. Dos dies després que negués al jutge instructor del cas, Ángel Hurtado, haver filtrat el correu del nòvio d'Isabel Díaz Ayuso, tretze fiscals de sala, la màxima categoria dins la institució, han mostrat la porta de sortida a García Ortiz perquè consideren que l'evolució de la investigació "supera les previsions més pessimistes pel que fa a l'erosió patida pel ministeri fiscal".

El jutge que investiga el fiscal general de l'Estat al Tribunal Suprem el va citar a declarar aquest dimecres com a investigat esgrimint que va tenir un "paper important" en la filtració del correu de la parella d'Isabel Díaz Ayuso. Álvaro García Ortiz ha comparegut durant una hora i mitja –només ha respost a les preguntes de la seva defensa– i ha negat la versió del magistrat, Ángel Hurtado, en una declaració inèdita –és el primer cop en democràcia que un fiscal general declara com a investigat–. Segons fonts jurídiques, el màxim responsable del ministeri públic ha rebutjat "rotundament" que passés a la premsa ni al govern espanyol ni al PSOE el correu en què la parella d'Ayuso reconeixia haver comès frau fiscal. També ha assegurat que no va donar cap mena d'ordre dins la Fiscalia perquè ho fes algú altre i ha negat haver mirat de perjudicar Alberto González Amador, el nòvio de la presidenta madrilenya, que és qui el va denunciar originant aquesta investigació per revelació de secrets.

L'anàlisi del mòbil del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, era una de les proves més esperades per les acusacions en la causa contra ell al Tribunal Suprem. Ara bé, la Guàrdia Civil no hi ha trobat cap indici que l'incrimini en la filtració del correu d'Alberto González Amador, la parella d'Isabel Díaz Ayuso. De fet, l'institut armat ha trobat buit el WhatsApp de García Ortiz. "0 missatges pertanyents a qualsevol mena d'aplicació de missatgeria instantània en el període analitzat, que comprèn entre el 8 i el 14 de març", diu la Unitat Central Operativa (UCO) en un ofici enviat al jutge que l'investiga per revelació de secrets a l'alt tribunal.

A Ferraz aquest dilluns la nova executiva del PSOE es reunia per primera vegada, amb Pedro Sánchez reelegit com a secretari general. Ratificar el president espanyol com a candidat a les pròximes eleccions generals no era, però, l'objectiu del 41è congrés celebrat a Sevilla. El motiu declarat era engegar la maquinària per renovar federacions territorials, i la primera a moure's ha sigut la que Sánchez precisament volia sacsejar: la de Madrid, per començar ja la batalla contra Isabel Díaz Ayuso. L'actual ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, anunciarà dijous la seva candidatura per ser escollit en primàries l'11 de gener, segons ha avançat l'agència EFE. Res no és casualitat: Alberto Núñez Feijóo no ha parlat aquest dilluns i, en canvi, sí que ho ha fet la presidenta de la Comunitat de Madrid, que ha comparat el "règim" de l'estat espanyol amb Corea del Nord.

El Tribunal Suprem tracta de dirimir en un dels fronts judicials que té oberts Pedro Sánchez qui va filtrar a la premsa el correu que incrimina Alberto González Amador, parella d'Isabel Díaz Ayuso, en el cas de frau fiscal pel qual se l'investiga. El principal sospitós és el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, imputat a l'alt tribunal juntament amb la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez. Un primer informe de la Guàrdia Civil que analitza les converses de WhatsApp i correus electrònics de Rodríguez, al qual ha tingut accés l'ARA, estreny el cercle sobre el màxim responsable del ministeri públic sense aconseguir acreditar que fos la persona directament responsable. La Unitat Central Operativa (UCO) conclou que la filtració "ha d'iniciar-se" per força a la fiscalia i demana tenir accés a la informació requisada en el registre del despatx de García Ortiz davant la "participació preeminent" que va tenir "en els fets que, finalment, van derivar en la filtració investigada".

La inèdita imputació del fiscal general de l'Estat també provoca imatges insòlites. En aquest cas, la de la Guàrdia Civil entrant a la seu de la Fiscalia per escorcollar el despatx de la seva màxima autoritat. Segons ha avançat El Mundo i ha confirmat Europa Press, el Tribunal Suprem ha ordenat l'escorcoll del lloc de treball d'Álvaro García Ortiz i la intervenció dels seus dispositius electrònics i de documentació que tinguin relació directa amb els fets que s'investiguen. L'entrada al despatx de García Ortiz ja s'ha produït, segons fonts jurídiques citades per l'agència de notícies. El Suprem l'investiga per revelació de secrets en el cas de la parella d'Isabel Díaz Ayuso i l'instructor de la causa, Ángel Luis Hurtado, ha acordat el secret de les actuacions durant un mes.

La decisió del Tribunal Suprem d'acceptar la querella presentada contra el fiscal general de l'Estat pot ser jurídicament correcta, però resulta escandalosa políticament. Són dues afirmacions aparentment contradictòries però que encaixen per poc que s'entri en els detalls.

A diferència dels polítics, que concedeixen entrevistes habitualment, no és tan habitual que ho faci el fiscal general de l'Estat. Álvaro García Ortiz va acudir als micròfons de la Cadena SER fa tres mesos i aquest dimarts al vespre va anar a RTVE, senyal que alguna cosa passa. Aleshores estava al centre de la polèmica per l'informe que la Fiscalia del Tribunal Suprem havia d'emetre sobre si l'alt tribunal havia d'investigar Carles Puigdemont per terrorisme, i ara ha patit un doble revés: d'una banda, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha admès a tràmit la querella de la parella d'Ayuso per presumpta revelació de secrets del ministeri públic; i de l'altra, el Suprem ha anul·lat el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal de memòria democràtica i drets humans. Tot plegat, el dia abans que el Senat, aquest dimecres, l'hagi reprovat gràcies a la majoria absoluta del PP.

Álvaro García Ortiz ha promès el càrrec com a fiscal general de l'Estat aquest dimarts al palau de l'Almudaina, en presència del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el rei Felip VI. "Promet complir fidelment les obligacions del càrrec de fiscal general de l'Estat amb lleialtat al rei i fer guardar la Constitució", ha afirmat García aquest matí al palau de l'Almudaina.

Va assumir el càrrec fa dos anys i mig, en un nomenament que ja va ser polèmic, i ha estat en el punt de mira durant bona part del seu mandat. Fins aquest dimarts. Dolores Delgado ha anunciat que no continuarà com a fiscal general de l'Estat. La renúncia, segons ha avançat El Confidencial i ha confirmat la Moncloa, és per motius de salut, i la substituirà el seu número dos fins ara al ministeri públic, Álvaro García Ortiz. Delgado va ser ministra de Justícia entre el juny del 2018 i el gener del 2020 i ha ocupat el càrrec de fiscal general de l'Estat des del febrer d'aquest mateix any. El pas de ministra a fiscal ha sigut una llosa durant tot el seu mandat, per les reticències que va mostrar-hi en el seu moment el soci minoritari del govern de coalició, Unides Podem, i perquè la triple dreta ho ha criticat durament durant tot aquest temps, impugnant el seu nomenament fins i tot al Tribunal Suprem –que ho va acabar desestimant– i, posteriorment, al Tribunal Constitucional.

Lluny de ser una llosa, el passat com a ministra de Justícia és per a Dolores Delgado una "fortalesa" i un "enriquiment professional" de cara a exercir el càrrec de fiscal general de l'Estat. Delgado s'ha presentat a la compareixença al Congrés, que completa els tràmits per assolir la seva nova responsabilitat, donant la volta al principal retret que la dreta llança contra el seu nomenament. I, com era d'esperar, els portaveus de la dreta i l'extrema dreta han fet explícita la seva indignació contra el nomenament fet per Pedro Sánchez, que posa més carn a la graella de la batalla entre blocs que es viu al poder judicial.

Encara que el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat (FGE), la gran aposta del president del govern, Pedro Sánchez, haurà de passar pel filtre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i de la comissió de justícia del Congrés dels Diputats, existeixen antecedents que l’obligarien a abstenir-se en la major part de les causes rellevants que passen per les mans del FGE.

El Suprem escalfa motors de cara al judici per l'1-O. Tots els poders de l'Estat han fet pinya aquest dilluns a la sala de plens de l'alt tribunal en l'obertura d'un any judicial marcat, per cinquè any consecutiu, per la resposta a l'independentisme. El curs comença amb totes les mirades posades en la sala penal del Suprem, per on hauran de desfilar els presos polítics els pròxims mesos. L'últim pas que queda per a l'inici del judici oral és que les parts presentin els escrits d'acusació i, segons ja va avançar 'El País' i van confirmar a Europa Press fonts jurídiques, està previst que la fiscalia mantingui l'acusació per rebel·lió malgrat el relleu de poders a la Moncloa. La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, ha advertit que no farà "excepcions" a la llei i ha reivindicat la seva "absoluta independència" respecte al govern de Pedro Sánchez.

El Tribunal Suprem ha tancat el processament per rebel·lió contra els principals responsables de l'1-O, i la fiscalia es prepara per presentar sense rebaixes els escrits d'acusació. Ahir la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, va descartar demanar de moment penes menors per als presos polítics i per als exiliats. "Ara per ara no hi ha cap canvi", va remarcar, i va elogiar la tasca que els fiscals encarregats del cas han fet els últims mesos. Els líders de la suposada rebel·lió afrontarien, doncs, penes d'entre quinze i vint-i-cinc anys, a més de les que se'ls reclami per malversació. Segarra va negar que s'hagi plantejat la possibilitat d'arribar a un acord amb les defenses, tot i que els contactes amb els advocats són habituals. Ara bé, per si l'ús continu dels adverbis de la fiscal deixava dubtes –va subratllar que aquesta era la posició "de moment" i que "ara per ara" no hi havia canvis"–, fonts de les defenses rebutgen qualsevol tipus de negociació que passi per admetre els delictes de què se'ls acusa.

La actual fiscal jefe de Sevilla, María José Segarra, será la nueva fiscal general del Estado. La ministra de Justicia, la ex fiscal Dolores Delgado, ha recibido el aval del presidente del gobierno español, Pedro Sánchez para proponer a Segarra. La ministra tenía claro nada más llegar a Justicia el nombre de Segarra. Pero no llevó al primer consejo de ministros, el pasado viernes, el cese del fiscal general del Estado saliente, Julián Sänchez Melgar, habida cuenta de la onda expansiva provocada por los nombramientos, en amplios círculos judiciales y del PSOE, de los ministerios de Interior y Justicia, respectivamente. Pedro Sánchez quería una mujer FGE y, finalmente, ha respaldado a la ministra.

María José Segarra serà la nova fiscal general de l'Estat. La ministra de Justícia, l'exfiscal Dolores Delgado, ha rebut l'aval del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per proposar a Segarra. Tal com ja va explicar l'ARA, la ministra ja fa dies que volia proposar Segarra, fins ara fiscal en cap de Sevilla, per al càrrec. Però el govern de Sánchez, després del xoc provocat pels nomenaments en amplis cercles judicials i al PSOE, en els ministeris d'Interior i Justícia, respectivament, s'ho volia pensar dues vegades. Pedro Sánchez volia una dona de fiscal general de l'Estat i, finalment, ha donat suport a la ministra.

La ministra de Justícia, l'exfiscal Dolores Delgado, semblava convençuda de la proposta d'una dona per al lloc de fiscal general de l'Estat: la fiscal en cap de Sevilla María José Segarra. Però el govern de Pedro Sánchez, després del xoc provocat pels nomenaments en amplis cercles judicials i al PSOE, en els ministeris d'Interior i Justícia, respectivament, s'ho vol pensar dues vegades. Fonts judicials asseguren a l'ARA que la ministra ha sol·licitat a l'actual fiscal general de l'Estat en funcions, Julián Sánchez Melgar, que tenia previst deixar el càrrec immediatament, uns dies per resoldre la successió.

Després que ahir el jutge de l'Audiència Nacional va deixar en llibertat l'activista dels CDR Tamara Carrasco, a més de rebaixar l'acusació contra ella a desordres públics, aquest divendres el fiscal general de l'Estat s'hi ha pronunciat. Durant la clausura d'un curs a Santander, el fiscal general, Julián Sánchez Melgar, ha assegurat que les accions dels CDR "entren dins" de la definició del delicte de terrorisme. De fet, ha anunciat que la Fiscalia estudia ara recórrer la decisió del magistrat de l'Audiència Nacional sobre Carrasco. Així, Sánchez Melgar ha reiterat que el magistrat va desoir la petició del fiscal que reclamava l'ingrés a presó de l'activista.