Cada acte de Pedro Sánchez en l'escena internacional està calculat al mil·límetre i l'equip de la Moncloa que hi ha al darrere ha anat creixent en nombre d'efectius a mesura que s'acosta la gran cita de la presidència espanyola de la UE, que arrenca l'1 de juliol. I el cert és que Sánchez ha aconseguit fer-se un nom i ha aprofitat bé oportunitats com la que li va brindar exercir d'amfitrió de la cimera de l'OTAN el juny de l'any passat. En canvi, cada intervenció del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, sobre política internacional ha acabat en relliscada, cosa que ha aprofitat el PSOE per subratllar la seva "insolvència" en aquest terreny. Vegem en detall quines han estat les badades més destacades del gallec.

"Semblem patètics tigres de paper i, després dels nostres comunicats sense conseqüències, el món sencer s'enriu de nosaltres". Amb aquesta cruesa i contundència valora el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, l'actual política exterior de la Unió Europea, a través d'una carta oberta dirigida al ministre alemany d'Afers Exteriors, Heiko Maas, publicada a la seva pàgina web oficial. La guerra oberta entre el govern germànic i l'hongarès arriba després de l'enèsim bloqueig per part del líder ultraconservador a diversos pronunciaments de la Unió Europea en qüestions de política exterior, com per exemple de suport a Hong Kong.

Pocs dies abans que la Unió Europea hagués de resoldre si concedia o no una segona pròrroga del Brexit al Regne Unit, la diplomàcia espanyola a Brussel·les no volia parlar de quina era la posició de l’Estat en aquesta qüestió. Volia parlar de Gibraltar. La carta de la política exterior no acostuma a tenir un paper especialment important en l’agenda dels partits espanyols, tampoc en campanya electoral. Però els últims mesos la diplomàcia espanyola ha anat enfeinada. D’una banda, perquè amb el Brexit Espanya ha aprofitat l’avinentesa per reclamar el seu trosset de sobirania de Gibraltar. De l’altra, perquè l’autoproclamació de Juan Guaidó com a president de Veneçuela va obligar a mullar-s’hi països de tot el món, que van haver d’alinear-se a un costat o l’altre al pas dels Estats Units de Donald Trump.

El consell de ministres espanyol d'aquest divendres s'ha centrat en la política exterior espanyola. Precedit per una reunió del Consell de Seguretat Nacional, en què s'ha aprovat elaborar un informe per incrementar la presència diplomàtica espanyola a Veneçuela, per la "situació de seguretat" que viu la colònia de 200.000 nacionals espanyols que viuen al país, segons ha explicat la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría.

Declaració d'intencions del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, davant dels representants del cos consular a Barcelona. Primer, donant per fet que "d'aquí pocs mesos" Catalunya serà un estat independent. "Barcelona és la tercera ciutat no capital amb més representants consulars i encara n'hi haurà més quan d'aquí pocs mesos s'incorpori com a estat", ha dit. I segon, avisant els cònsols que "se'ls gira feina" en els propers 18 mesos "i més enllà".

El president d'Estats Units i candidat a la reelecció, Barack Obama, i el seu rival republicà, Mitt Romney, estan empatats amb un 47% en intenció de vot, quan falten només dues setmanes per a les eleccions, el 6 de novembre. Aquest dilluns a la nit tindrà lloc el tercer i últim debat entre els candidats, abans de la celebració dels comicis, i el tema central serà la política exterior. Després de les bromes entre els dos candidats en un sopar benèfic a Nova York, es podrà observar si Obama opta per mostrar-se més passiu com en el primer o bé més actiu i enèrgic com en el segon i si Romney continua sense tastar l'alcohol per preparar-se el debat.

Un món amb Mitt Romney com a president dels Estats Units no seria gaire diferent de l'actual. La seva política exterior té molt en comú amb la de Barack Obama, tot i que advoca per un lideratge més bel·ligerant.

El president dels EUA, Barack Obama, ha arribat avui a Dublín i ha inagurat així una visita de sis dies a Europa, on les seves converses estaran dominades pels esdeveniments a l'Orient Mitjà.