El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha bombardejat l'Iran, cosa que podria conduir a una altra guerra a l'Orient Mitjà, i el repte per a Donald Trump serà mantenir-se al marge d'aquest embolic.

Israel prem l'accelerador a Gaza i inicia una operació per buidar el nord del territori palestí. Superat el primer any de guerra, i quan totes les mirades estan posades en el front del Líban i la confrontació entre Tel-Aviv i l'Iran, les forces israelianes han iniciat una nova fase de l'ofensiva a la meitat nord de la Franja, amb ordres d'evacuació massiva, bombardejos incessants i incursió terrestre.

La Guerra Civil espanyola, iniciada ara fa vuitanta-sis anys, conserva episodis poc explicats. Un d’ells és el dels capellans que foren víctimes de les incursions aèries en l’etapa final del conflicte armat contra la República, quan l’ocupació franquista de Girona, el 4 de febrer del 1939, va ser precedida pel càstig des de l’aire per tal d’empènyer les tropes derrotades cap a la frontera. Un bombardeig el 27 de gener, un altre d’important el 28, dos més el 29 i nou el primer de febrer hi deixaren el senyal de la mort i la destrucció.

La invasió russa d'Ucraïna arriba al seu desè dia amb resultats molt diferents dels que esperava el Kremlin. De moment, les forces armades russes encara estan lluny d'assolir els principals objectius polítics i militars i, a més, estan pagant un elevat preu en baixes, tant materials com personals. Cap a on evolucionarà el conflicte a nivell militar és difícil de predir i dependrà de què passi sobre el terreny, però també de com avanci la diplomàcia i de l'impacte econòmic de les sancions imposades per Occident a Rússia.

El 31 de maig del 1938 cinc avions Savoia S-79 de l’Aviazione Legionaria de Benito Mussolini bombardegen Granollers. L’objectiu, en teoria, és la central elèctrica que dona cobertura a la línia de ferrocarrils Barcelona-Puigcerdà, però les bombes acaben caient al centre de la població a les nou i cinc del matí. L’atac no dura més d’un minut, però la zona de la Porxada bull d’activitat en aquell moment, entre el mercat i les cues per a l’avituallament. El resultat: un mínim de 230 morts i 161 ferits, la majoria dones i nens.

L’any 2013 es va posar fil a l'agulla en l'única investigació que s’ha obert a l’estat espanyol fins ara per crims de la Guerra Civil, després que l’Audiència de Barcelona ordenés al jutjat d’instrucció 28 de la ciutat investigar la querella de l’associació AltraItalia i d'algunes de les víctimes dels 180 bombardejos de la legió italiana que entre 1936 i 1938 van provocar 2.800 morts. Durant sis anys, les contínues peticions d’informació enviades a les autoritats italianes des del jutjat han tingut per resposta el silenci, una negativa o s’han ventilat amb una gestió ràpida, com va passar després que es condecorés, encara viu, el pilot Luigi Gnecchi: Itàlia el va interrogar sense presència dels querellants ni del jutjat barceloní.

"El bombardeig de Barcelona per part de l'aviació feixista italiana va ser un cop molt dur per a la nostra ciutat -recordava aquest dilluns Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde-. Tal com recordava el comandant N.P. Roberts, observador britànic que era a Barcelona llavors, va ser 'un acte de terrorisme massiu des de l'aire'", ha remarcat Pisarello. El 16 de març de 1938 va sonar la primera alarma a les 22.08 h i set minuts després van començar a caure bombes des d'avions Savoia-Marchetti SM81 i SM79 Sparviero. El bombardeig va durar 40 h i 55 minuts, i els gairebé 45.000 kg de projectils llançats van causar 551 víctimes mortals i 1.151 ferits, i van destruir 76 edificis totalment i 96 parcialment, i en va afectar 273 més.

Les guerres també es fan a través de les imatges: mentre que les fotografies del bàndol republicà porten el cognom de reporters com Centelles, Capa i Taro, en el franquista la fotografia va formar part de la mateixa infraestructura militar. La Llibreria Antiquària Farré de Barcelona ha tret a subhasta al portal de col·leccionisme Todocolección un recull inèdit amb 121 imatges dels estralls de l’aviació italiana al territori. El preu de sortida és de 3.000 euros i la venda s’acabarà demà a dos quarts d’onze de la nit. Ahir a la tarda encara no hi havia cap licitació.

L'Ajuntament de València acull en l'entrada principal una exposició fotogràfica que recorda els bombardejos de maig del 1937, que varen afectar de manera important l'edifici consistorial.

Els combats de les últimes 24 hores a la rodalia de la capital siriana, Damasc, han deixat 47 morts fins ara, segons ha publicat l'Observatori Sirià de Drets Humans. Hi ha hagut diversos atacs, entre els quals, deu bombardejos aeris i alguns trets d'artilleria. I les víctimes s'han produït en tots dos bàndols: almenys 26 són membres de les forces governamentals, lleials al president sirià Baixar al-Assad, mentre que 21 serien de la part opositora.

Poques hores després que la Cambra dels Comuns votés per àmplia majoria autoritzar la intervenció del Regne Unit a SíriaCambra dels Comunsintervenció del Regne Unit a Síria, quatre caces de la Reial Força Aèria (RAF) britànica han atacat sis objectius al jaciment petrolífer Al Omar, situat a l'est del país. El ministre de Defensa britànic, Michael Fallon, ha qualificat d'èxit el resultat de la missió, destinada a "colpejar" la principal font de finançament de l'organització terrorista, el petroli.

François Hollande no podia ser més clar: "França està en guerra". En un discurs solemne davant l'Assemblea i el Senat, el president francès ha assegurat aquest dilluns que el seu país intensificarà els bombardejos contra l'Estat Islàmic (EI) i impulsarà reformes constitucionals i legislatives per combatre el terrorisme amb més força.

Mentre l’atenció internacional es concentra en la crisi de refugiats a Europa, la situació de la població civil de Síria s’ha agreujat de manera dramàtica en les últimes setmanes, des que Rússia ha entrat obertament en guerra amb la seva campanya de bombardejos. L’escalada de violència -que protagonitzen des de fa un mes els caces russos donant cobertura aèria a l’exèrcit lleial al president Baixar al-Assad en diversos fronts- té un impacte devastador sobre una població que ja ha patit quatre anys i mig de guerra, i també sobre infraestructures vitals com escoles i hospitals. Les ONG que treballen sobre el terreny alerten que ha començat un nou èxode: segons les dades de l’ONU unes 150.000 persones han hagut de deixar casa seva davant l’ofensiva des de l’aire i l’artilleria.

La treva humanitària acordada entre l'Aràbia Saudita i els rebels hutíes al Iemen va entrar en vigor avui a les 23.00 hora local (20.00 GMT), enmig d'una tensa calma i alguns moviments de tropes rebels en diversos punts del país.

La coalició liderada per l'Aràbia Saudita ha efectuat avui noves incursions aèries contra posicions militars del moviment iemenita dels houthis a la capital Sanà, a la província septentrional de Saada i prop de la petroliera Mareb.

L'aviació del règim sirià ha intensificat aquest dissabte els bombardejos i al llarg del dia ha llançat almenys 153 atacs, que han causat desenes de morts i ferits civils, en la vigília del quart aniversari de l'inici del conflicte al país. L'Observatori Sirià de Drets Humans ha informat que hi ha hagut 81 bombardejos amb avions de guerra i 72 més amb helicòpters, que han llançat barrils d'explosius. L'ONG ha afegit que els atacs aeris han sigut a les províncies de Daraa i Quneitra, al sud; Homs i Hama, al centre; i Alep i Idlib, al nord.

El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, ha fet un pas audaç en el procés de pau amb les FARC en anunciar la suspensió temporal de bombardejos a campaments d'aquesta guerrilla, al mateix temps que ha ordenat intensificar les operacions militars en contra de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN).

Tropes ucraïneses han recuperat gairebé tot el territori de l'aeroport de Donetsk, a l'est del país, en una "operació massiva" durant la nit, ha asssegurat el portaveu militar Andriy Lysenko diumenge.

Els atacs es produeixen hores després que els Estats Units i una trentena de països acordessin a París formar un front comú "utilitzant tots els mitjans, inclosos els militars" contra l'Estat Islàmic.