L’any 2013 es va posar fil a l'agulla en l'única investigació que s’ha obert a l’estat espanyol fins ara per crims de la Guerra Civil, després que l’Audiència de Barcelona ordenés al jutjat d’instrucció 28 de la ciutat investigar la querella de l’associació AltraItalia i d'algunes de les víctimes dels 180 bombardejos de la legió italiana que entre 1936 i 1938 van provocar 2.800 morts. Durant sis anys, les contínues peticions d’informació enviades a les autoritats italianes des del jutjat han tingut per resposta el silenci, una negativa o s’han ventilat amb una gestió ràpida, com va passar després que es condecorés, encara viu, el pilot Luigi Gnecchi: Itàlia el va interrogar sense presència dels querellants ni del jutjat barceloní.

Les bombes van anar caient durant més de 24 mesos sobre els pisos i cases de Barcelona sense ni tan sols donar temps d’enretirar la runa. Van ploure bombes des del 13 de febrer del 1937 fins al 25 de gener del 1939. Fins a l’últim moment. De fet, del 21 al 25 de gener del 1939 la capital catalana, derrotada i amb molts pisos i locals buits perquè molts havien marxat a l’exili, va ser diàriament bombardejada. No hi havia cap interès estratègic ni militar, però es continuava aterrint la població. “L’exèrcit franquista estava entrant al Llobregat i encara tiraven bombes”, assegura Mireia Capdevila, que firma amb Laia Arañó el llibre Topografia de la destrucció. Els bombardejos de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939), una obra impulsada per la Fundació Carles Pi i Sunyer i l’Ajuntament de Barcelona. “Aquests bombardejos del gener només es poden entendre com un càstig i una represàlia, perseguien obstaculitzar tots els moviments de retirada i evacuació de civils i militars”, diu Capdevila.

“Continua la terrible hecatombe que castiga Barcelona. Un parell de milers de víctimes i més de cent edificis destruïts en dos dies. Pànic i horror. Anem tots a Vallirana. Les escenes d’èxode i d’arrecerament presenciades als paradors del metro i a les estacions són d’aquelles que no s’obliden mai”, escrivia el 18 de març de 1938 Josep M. López-Picó. El terror dels bombardejos no s’esborra, però no se’n va poder parlar durant dècades. El franquisme volia amagar aquella realitat. “A partir del 27 de gener de 1939 la guerra aèria que havia viscut Barcelona durant aquests tres anys desapareix: cap registre, cap fotografia”, explica la historiadora Mireia Capdevila, que amb Laia Arañó prepara el llibre Barcelona. Topografia de la destrucció,coeditat per la Fundació Carles Pi i Sunyer i l’Ajuntament de Barcelona i que es publicarà a la tardor.