El PP ha rebutjat aquest dimarts, a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat d’Espanya, una moció que pretenia posar en marxa un programa extraordinari d'habitatge públic i assequible a les Balears i a les Canàries. L’objectiu era reduir el dèficit estimat de 44.000 habitatges a l’arxipèlag canari i 30.000 a les Balears. La iniciativa –no vinculant– la presentà l’Agrupació Socialista Gomera (ASG) i el senador per Pitiüses, i només va tenir el suport d’ERC, mentre que el PSOE i el PNV s'hi varen abstenir.

Juanjo Ferrer va néixer a Sant Antoni de Portmany, té 55 anys i és advocat. Gràcies a una coalició de tots els partits d’esquerra pitiüsos és l’actual senador per Eivissa i Formentera; potser en serà el darrer, perquè s’ha començat a tramitar d’urgència el senador propi de Formentera, l’única illa espanyola que no disposa d’aquesta representació al Senat. Progressista i independent, Ferrer defensa la unió de les esquerres per fer front a un moment “molt perillós” i critica la picabaralla constant entre el PP i el PSOE.

La senadora del PSIB-PSOE, Milena Herrera, ha criticat al Partit Popular que els molesti que els qualifiquin de racistes però no actuïn en conseqüència, i els ha retret que el cas de les Balears, la presidenta del Govern, Marga Prohens, fes com a "gran anunci" durant el debat de política general l'enduriment d'accés a la renta social garantida, que passa d'un a tres anys de residència com a requisit.

L'exdirector de l'IB-Salut durant la presidència de Francina Armengol, Juli Fuster, ha afirmat aquest dimarts en el Senat que l'oferta de mascaretes de Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas –empresa vinculada a la trama Koldo– va arribar des d'un ministeri, encara que ha matisat que desconeix si era el d'Indústria o el de Transports. "Qui havia de dubtar del govern d'Espanya?", ha demanat l'exresponsable de l'IB-Salut durant la seva compareixença davant la comissió d'investigació de la Cambra Alta sobre les ramificacions del cas Koldo.

Els 264 parlamentaris que formen el Senat sumen un patrimoni immobiliari que puja a 540 habitatges, ja que el 57% dels senadors declaren més d'una casa. La dirigent que n'ostenta més és la mallorquina Maria Salom (PP), amb deu immobles, vuit locals i vint places d'aparcament a Mallorca.

En un estrany protocol, Albert Serra queda pràcticament arraconat en la fotografia d'autoritats i guardonats prèvia a l'acte d'entrega del Premi Tauromàquia 2024, que el PP ha recuperat a través del Senat i de les comunitats autònomes on governen, després que el ministeri de Cultura liderat per Ernest Urtasun l'eliminés. És evident que els conservadors volen fer oposició al govern espanyol a través d'aquesta tradició, polèmica i divisòria com la mateixa política a l'Estat. I han trobat en Serra el seu principal aliat, a qui malgrat restar protagonisme dediquen grans elogis per la pel·lícula Tardes de soledad, que reflecteix de manera genuïna com el torero Andrés Roca Rey afronta les seves corrides. Una pel·lícula que es va endur el premi gros al Festival de Sant Sebastià del 2024 i que s'estrenarà als cinemes el 7 de març.

El fet que el Partit Popular tingui majoria absoluta al Senat no ha convertit ben bé aquesta cambra en un contrapoder del Congrés (on el PSOE fa funambulismes per mantenir a cada votació la majoria que va fer president Pedro Sánchez), sinó en una altra cosa. En el context de màxima polarització en què es troba la política espanyola, el Senat en mans de la majoria absoluta del PP s'ha convertit en una trinxera ideològica, en una barricada des de la qual es practica el filibusterisme parlamentari, es dispara munició de les marques FAES i Vox i s'utilitza la cambra de representació territorial per insistir en els discursos més rabiosament centralistes i nacionalistes. Reconvertit el Senat en luxosa caserna d'hivern institucional, els senadors dretans es dediquen a obstruir fins on poden les lleis i les iniciatives que els arriben del Congrés, ja sigui la d'amnistia, la del només sí és sí, la reforma laboral o, ara, el finançament singular. El Senat s'ha convertit en un instrument més al servei de l'únic objectiu que es proposa la dreta espanyola: acabar amb la legislatura, juntament amb la carrera política de Pedro Sánchez.

El PP continua utilitzant com més li convé la majoria absoluta al Senat. Aquest dilluns ha provat l'últim recurs que li quedava sota la màniga per retardar l'aprovació d'una reforma legal que afavoreix als presos d'ETA perquè se'ls convalidarien a l'Estat les penes complertes a França. L'argúcia de la formació que lidera Alberto Núñez Feijóo ha consistit en fer veure que la cambra alta ha vetat la iniciativa que s'havia aprovat al Congrés pel fet que el ple l'ha rebutjat, tot i que al Senat hi ha una manera diferent de tombar les lleis: es presenten vetos i esmenes durant el tràmit en comissió i, posteriorment, es voten. En aquest cas no se n'havia presentat cap, de manera que es donava per fet que al ple tiraria endavant. Com que es va conèixer la setmana passada l'efecte que tindria, el PP ha hagut d'improvisar a correcuita una via per intentar-ho tombar.

El senador autonòmic del PSIB, José Hila, defensarà al Senat una iniciativa per demanar al govern espanyol que mantingui el suport i el finançament al projecte del tramvia de Palma. Segons ha recollit Europa Press, es tracta d'una moció que ha sol·licitat el portaveu de la formació a Cort, Xisco Ducrós, per acabar amb la saturació a les carreteres i carrers de Ciutat. "Palma és una ciutat saturada, una ciutat que expulsa el resident, una ciutat incòmoda que viu en un embús constant", ha afirmat.

Un cop superada la cita electoral a Catalunya, la llei d'amnistia torna a escena i s'encamina cap a l'aprovació definitiva. El Senat ha donat llum verda aquest dimarts al veto del PP a la norma, que ha estat dos mesos retinguda a la cambra alta. Ho fa a només dos dies del venciment del termini per retornar-la al Congrés, un període que els populars van allargar amb una controvertida reforma del reglament culminada gràcies a la majoria absoluta que hi ostenten i que tenia com a únic objectiu posar bastons a les rodes a l'amnistia. La norma tornarà a la cambra baixa aquesta setmana i la majoria plurinacional revocarà el veto dels d'Alberto Núñez Feijóo per tirar-la endavant. Fonts de la Presidència del Congrés preveuen que sigui en un ple el dijous 30 de maig. A partir de la seva entrada en vigor, l'aplicació quedarà en mans dels jutges.

A quatre dies que arrenqui oficialment la campanya electoral, Salvador Illa s'ha enfrontat a l'escrutini del Congrés per la gestió dels contractes de material sanitari durant la pandèmia. El líder del PSC, que tenia molt més a perdre que a guanyar amb la compareixença a la comissió d'investigació, ha intentat sortir el menys desgastat possible d'una citació que l'independentisme ha aprofitat per qüestionar-lo, amb la mirada posada en el 12-M. Illa ha defensat que el ministeri de Sanitat va actuar "de manera prudent, responsable, diligent i eficaç" per garantir el subministrament en un moment en què "ningú estava preparat per a la dimensió que va tenir" la covid-19. Si bé ha admès haver-se reunit amb Koldo García, l'extitular de Sanitat ha negat haver contractat l'empresa de la trama investigada a l'Audiència Nacional. "Ens vam veure una vegada, el vaig remetre als tècnics, el van veure, van seguir el procediment i el resultat és que no es va comprar res", ha assegurat.

El PP malda per torpedinar la llei d'amnistia, però de moment no se'n surt i està immers en el seu propi laberint. D'una banda, el Congrés ha rebutjat aquest dimarts el requeriment que havien plantejat els populars a través del Senat perquè retirés la norma; i de l'altra, la cambra alta ha donat el tret de sortida a les compareixences d'experts en la comissió que tramita l'amnistia. I és que tot plegat no frena la llei i el PP dubta ara de quin ha de ser el següent pas: ho admetien avui mateix fonts de la presidència del Senat. No saben si mantenir el combat contra el Congrés ni tampoc si elevaran ja el conflicte institucional al Tribunal Constitucional.

Les paraules d’Isabel Díaz Ayuso al Senat no poden ser més certes: “El que sigui de Catalunya és cosa de tothom", perquè "no és una nació sobirana".

"El PP s'ha atrinxerat al Senat i actua com si la institució fos seva". Així descriuen fonts del PSOE l'actuació dels populars a la cambra alta, on tenen una majoria absoluta que els permet fer-hi el que vulguin però que resulta estèril pel fet que al Congrés la majoria plurinacional suma més escons que la dreta i la ultradreta. Fins ara, posar entrebancs a la llei d'amnistia ha sigut el seu principal objectiu des d'aquesta institució, per molt que no puguin aturar-la, i, a mesura que han anat passant els mesos, el PP ha anat ideant noves estratègies en aquesta ofensiva contra la norma. Aquest dilluns tindrà lloc un nou episodi de gesticulació contra la mesura de gràcia.

El president Pere Aragonès portarà novament la defensa de l'amnistia al Senat. El cap del Govern assistirà dilluns a la comissió convocada pel PP per debatre l'informe sobre l'impacte autonòmic de la norma i ho farà amb el convenciment que la llei per a l'oblit judicial del Procés s'ha de defensar "a tot arreu", segons ha explicat en una entrevista aquest matí a SER Catalunya. En la seva argumentació, però, encara hi ha afegit un altre motiu: "Com a independentista, republicà i d'esquerres, trolejar el PP sempre ve de gust".

La presidenta del Congrés, Francina Armengol, no té inconvenient a acudir a la comissió del Senat per investigar el cas Koldo, però consultarà els serveis jurídics al respecte quan es formalitzi la petició perquè declari. El PP, que té majoria absoluta a la Cambra Alta, ha avançat que Armengol serà una de les persones que citaran, ja que era presidenta de les Balears durant la pandèmia, quan l'Executiu illenc va contractar l'empresa vinculada a la trama. A més, també és previsible que els populars la citin a la comissió del Congrés, que no només investigarà el cas Koldo, sinó també els presumptes fraus en contractes de mascaretes de totes les administracions públiques.

El Partit Popular ha fet valer la seva majoria al Senat i ha aprovat una proposició de llei (PL) per modificar la Llei de costes i 'salvar' edificacions litorals que es troben en domini públic, sota l'argument del seu valor patrimonial i fins i tot paisatgístic. A la sessió d'aquest dimarts, el Grup Popular ha defensat la iniciativa per considerar –segons l'exposició de motius– que s'ha establert la partió que exigeix la llei, i que separa el domini públic de l'Estat de les propietats privades, però generant situacions d'injustícia. "Les modificacions a les partions han deixat dins del domini públic maritimoterrestre immobles urbans destinats a residències unifamiliars o petits comerços consolidats des de dècades prèvies". Per aquest motiu, consideren que s'ha de modificar la Llei de costes que es va aprovar el 1988, per garantir que aquestes construccions no s'hagin d'enderrocar quan acabi la concessió temporal que els dona l'Estat.

"Parlant-ne molt els facilitem la feina". El jutge Enrique López, exconseller del govern d’Isabel Díaz Ayuso i col·lega ara de Manuel García-Castellón a l’Audiència Nacional, feia aquesta advertència dijous durant una xerrada sobre la llei d’amnistia a Boadilla del Monte (Madrid). Fa dies que juristes contraris a l’oblit judicial del Procés lamenten que, fent públiques les estratègies que els jutges haurien d’emprendre per esquivar l’aplicació de l’amnistia, han donat pistes al PSOE, Esquerra i Junts per fer retocs a la norma durant el seu tràmit al Congrés. En el mateix col·loqui, l’exjutge del Tribunal de Drets Humans Javier Borrego insistia en no ensenyar les cartes, però l’exjutge del Tribunal de Justícia de la Unió Europea Rafael García Valdecasas replicava que no, que a aquestes altures val la pena fer pedagogia de com els jutges poden impugnar la norma a Luxemburg. L’amnistia entra en un terreny decisiu: l’aprovació d’aquest dimarts al Congrés obre un període en què, en paral·lel, la llei seguirà el seu curs a les Corts espanyoles mentre alguns jutges es preparen per aturar-la. La partida fa setmanes que ha començat amb García-Castellón, que aquesta setmana ha posat la cinquena marxa per mantenir les imputacions de terrorisme contra Carles Puigdemont, Marta Rovira i la resta d’investigats per Tsunami Democràtic.

Govern contra Senat, govern espanyol contra governs autonòmics, poder executiu contra poder judicial... Els enfrontaments entre autoritats no són cap novetat dels nostres temps: a les Balears han estat una constant a través dels segles. I encara va ser més complicat quan no era gens clara la competència que corresponia a cadascú –la separació de poders és relativament recent–, i també en entrar en la competició qualque actor més, como l’Església catòlica, que ja no és el poder que va ser.

El PP ha registrat una moció al Senat (i pròximament ho farà al Congrés) per exigir el retorn del conveni de carreteres als consells insulars i que se n'inclogui una partida en els Pressuposts Generals de l'Estat. Així ho ha avançat aquest divendres en roda de premsa el president del PP de Mallorca i del Consell, Llorenç Galmés, qui ha lamentat, en el cas de Mallorca, la "injustícia" que es va viure la legislatura passada, quan "van robar 230 milions d'euros als mallorquins".