Dimarts passat, durant l'anomenat discurs del rei –la presentació del programa legislatiu del govern britànic per a l'any que, si fa no fa, resta de legislatura–, Carles III va esmentar només una vegada l'expressió "cost de la vida", en relació amb la inflació i tots els problemes que se'n deriven. El premier, per boca del monarca, anunciava: "Els meus ministres donaran suport al Banc d'Anglaterra perquè torni la inflació a l'objectiu [fixat, el 2%], prenent decisions responsables sobre despesa i endeutament. Les decisions ajudaran les finances de les llars, reduiran el deute del sector públic i salvaguardaran la seguretat financera del país".

A rribem a Macallan un matí plàcid. La destil·leria és a prop de Craigellachie, a Escòcia, en un turó sobre el riu Spey. El nostre objectiu és visitar les noves instal·lacions dissenyades per l’equip de Richard Rogers, el despatx Rogers Stirk Harbour + Partners. Un ambiciós projecte que es va inaugurar l’estiu del 2018 i que va costar 140 milions de lliures esterlines (uns 156 milions d’euros).

Avui dia hi ha molts països allunyats de les zones tradicionalment productores de whisky -com Escòcia o Kentucky- que en tenen destil·leries: França, Alemanya, l’Índia i el Japó en tenen, i fins i tot Taiwan i Austràlia. Però ¿això vol dir que podem distingir entre un whisky escocès de les Highlands i single malt de l’Índia, així com ho fem amb un vi de la Borgonya i un pinot noir? Sí i no.

Bob Dylan, de 76 anys, ha decidit entrar en el mercat dels licors i, en un últim gir a la seva carrera, ha llançat la seva pròpia marca de whisky, batejada amb el nom de Heaven's Door pel seu èxit musical 'Knockin' on Heaven's Door'. Dylan i el seu nou equip no elaboraran el whisky, sinó que el compraran a una sèrie de productors i en canviaran un seguit de característiques abans d'embotellar-lo, segons ha indicat el diari 'The New York Times' i ha recollit Efe.

Tom Sharpe, conegut en bona part del món per ser l'autor de 'Wilt', l'obra que el va catapultar a la fama, era conegut a Llafranc, la zona de platja de Palafrugell on vivia, com el britànic del whisky i el cigar. Com a bon anglès, Sharpe era aficionat a aquest licor i també als havans, que li agradava acompanyar d'una xerrada sense que li importés gaire qui era l'interlocutor.