La mà dreta de l'expresident Carles Puigdemont i cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, ha estat amnistiat aquest dilluns d'una de les causes que té pendents: la de Nova Caledònia. Ho ha fet públic el Tribunal Superior de Justícia en un comunicat on explica que l'Audiència de Barcelona ha decidit tancar les actuacions contra ell i extingir-ne també la responsabilitat civil.

Fa pocs dies, i en aquestes pàgines, Joaquín Urías donava per morta la llei d’aministia, després de les dues decisions del Tribunal Suprem la setmana passada relatives a la situació de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa, per una banda, i Puigdemont, Comín i Puig, per l’altra. Jo discrepo. Hi ha diversos escenaris oberts que convé que analitzem detingudament. I ara encara més després de la decisió de dilluns del jutge García-Castellón d’arxivar el cas Tsunami i la de dimarts del jutge Aguirre de demanar al Suprem que obri una causa contra Puigdemont i el seu entorn per traïció, malversació i pertinença a organització criminal.

L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, així com el seu advocat, Gonzalo Boye, i el cap de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay, han presentat aquest dimarts una querella pels delictes de prevaricació i malversació contra el magistrat Joaquín Aguirre, el jutge que instrueix el cas Volhov. Tot plegat després que Aguirre mogués fitxa de nou i obrís una peça separada del cas Volhov i hi impliqués Puigdemont, Boye i Alay, a més d'una desena d'ex alts càrrecs de la Generalitat i col·laboradors de l'expresident, entre els quals l'expresident Artur Mas, imputant-los un delicte d'alta traïció, supòsit que no inclou la llei d'amnistia. En l'escrit de 39 pàgines presentat davant la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al qual ha tingut accés l'ARA, els demandants demanen apartar cautelarment el magistrat de la investigació.

El ressorgiment de la suposada trama russa del Procés coincidint amb el tram final de negociacions de la llei d'amnistia ha tingut aquesta setmana conseqüències polítiques fora de les fronteres espanyoles. El Parlament Europeu ha instat a investigar les relacions de la Generalitat amb Rússia, que "preocupen" l'Eurocambra per la possible ingerència del Kremlin a Europa. El cert és que ja hi ha una investigació en curs: la comandada pel jutge Joaquín Aguirre des de Barcelona i que deriva d'una instrucció oberta el 2018 per investigar si es van desviar diners de la Diputació de Barcelona per pagar l'estada de l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo.

El jutge Aguirre ha reactivat aquest dilluns la investigació de la trama russa del Procés i als despatxos de les defenses han saltat totes les alarmes. L’instructor parla de la suposada disposició de Rússia a donar "suport econòmic i militar" a l’independentisme per aconseguir la "secessió" d’Espanya i, de retruc, la desestabilització de la Unió Europea, uns fets que obren la porta a imputar el delicte de traïció als investigats de Volhov. A banda de ser un delicte amb penes molt altes, hi ha un altre fet que fa rellevant aquesta via: la llei d’amnistia que s’aprovarà aquest dimarts al Congrés l’exclou expressament; en conseqüència, si tirés endavant, ni la mà dreta de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, ni altres membres del seu entorn afectats per aquesta causa no se'n podrien beneficiar. I qui sap si en la llista d'investigats hi acabaria apareixent el mateix expresident del Govern.

La mort d'un ciutadà francès per problemes cardíacs durant les protestes de Tsunami Democràtic a l'aeroport de Barcelona continua portant cua. Davant dels intents del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón per situar aquest succés en els fets investigats per terrorisme, l'advocat Gonzalo Boye ha demanat que es deixin estar el difunt i la família. El lletrat, que exerceix la representació de Josep Lluís Alay, lamenta que l'instructor vulgui "transformar una mort fortuïta en un assassinat terrorista" i es pregunta què pensarà França d'una causa que, segons argumenta, criminalitza el dret a protesta exercit pels manifestants davant la sentència del Procés.

En les darreres hores s'ha produït un escull en la investidura de Pedro Sánchez que no és menor: Junts no veu bé el pacte perquè considera que no hi ha garanties que l'amnistia englobi totes les causes del Procés. Ara bé, quines són les causes del Procés? Aquest és el quid de la qüestió i és el que ara mateix impedeix que hi hagi un consens entre socialistes, republicans i juntaires, que volen ampliar el perímetre de l'amnistia. "No deixarem cap soldat tirat. No farem una amnistia per a vips", assegurava aquest divendres el secretari general de JxCat, Jordi Turull, en un missatge enviat a l'executiva del partit. Ara bé, el PSOE posa el fre, ja que creu que segons què es plasmi a la llei d'amnistia no passarà el filtre del Tribunal Constitucional, imprescindible per a ells per tirar endavant l'acord.

El 3 de setembre d'aquest any el New York Times feia un reportatge sobre els presumptes vincles del Procés amb Rússia. Citava com a fonts, entre d'altres, informes de la Guàrdia Civil –de la causa del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona que dirigeix Joaquín Aguirre– i també informes "d'intel·ligència europeus". Doncs bé, segons contesta l'Agència d'Intel·ligència Europea en una resposta parlamentària a Junts, aquest organisme no és darrere de l'informe que cita el diari nord-americà. "El Centre d'Intel·ligència i Situació de la Unió Europea (EU INTCEN) no és l'autor de l'informe d'intel·ligència que menciona l'article del New York Times", diu textualment aquest òrgan, i afegeix que desconeix l'autoria de l'informe en qüestió.

El New York Times publica aquest divendres un extens reportatge sobre presumptes vincles del cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, Josep Maria Alay, i l'advocat de l'expresident, Gonzalo Boye, amb Rússia. Explica una sèrie de viatges a aquest país el 2019 i el 2020 i una sèrie de trobades amb personatges vinculats al Kremlin i als serveis secrets russos. Aquesta informació, de la qual també se'n fa ressò El Periódico, és fruit d'una llarga investigació i beu d'informes "d'intel·ligència europeus" i d'investigacions de la Guàrdia Civil en la causa que hi ha al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, pilotat per Joaquín Aguirre, per la qual l'octubre de l'any passat es van detenir 21 persones, entre les quals Alay.