El poeta, assagista i traductor canari Andrés Sánchez Robaina ha mort als 72 anys a Tenerife, des d'on va aixecar una obra poètica i intel·lectual ingent i heterodoxa en connexió amb Barcelona i el món. Va ser catedràtic de la Universitat de la Laguna, professor, editor, assagista i director de revistes literàries com Literradura (Barcelona, 1976) i Syntaxis (Tenerife, 1983-1993).

En la seva darrera reencarnació, Bob Dylan inclou una peça inspirada en els famosos versos de Walt Whitman: “I contain multitudes”. La descripció encaixaria per a Pere Portabella (Figueres 1927), que al llarg de la seva trajectòria ha combinat exitosament –o almenys amb prou ressò— interessos, etapes i vincles ben diversos. Aquesta multiplicitat de vides ha anat en paral·lel amb una clara preocupació per reflexionar i preservar els diferents llegats acumulats. Gràcies a aquesta previsió i a la complicitat amb el crític i cineasta Esteve Riambau, responsable de l’edició i el pròleg, sorgeix un retrat on els textos del mateix biografiat serveixen per il·lustrar els tres grans talls temàtics i cronològics en què s’organitza Impugnar les normes.

Jon Fosse és un autor noruec que escriu en nynorsk. El nynorsk (literalment “nou noruec”) és la llengua habitual del 12% de la població de Noruega, és a dir, de poc més de sis-centes mil persones. La resta de la població parla la llengua majoritària, el bokmål.

“El Valle de los Caídos només podrà ser bonic quan estigui en ruïnes”, deia l’historiador gallec Santos Juliá, mort ahir a Madrid als 79 anys a conseqüència d’un càncer. Doctor en Sociologia i catedràtic emèrit d’història social i del pensament polític a la UNED, Juliá es va dedicar a estudiar a consciència en més d’una dotzena d’assajos l’Espanya del segle XX. Entre els seus títols més destacats hi ha Política en la Segunda República (1995), Un siglo de España: política y sociedad (1999) i Historias de las dos Españas (2004), amb el qual va rebre el Premio Nacional d’història. Posteriorment va dedicar un llibre a l’etapa franquista, coescrit amb Giuliana de Febo ( El franquismo, 2005) i un altre a les víctimes del conflicte que acabaria amb la llarga dictadura (Víctimas de la Guerra Civil, 2005). Juliá hi escrivia: “Cal insistir que la del 1936 no va ser una guerra com les altres sinó una guerra de vencedors i vençuts, d’aniquilació dels derrotats”. I afegia: “Quan va ser l’hora de la revolució, els rebels van saber què calia destruir i a qui calia aniquilar, però molt pocs sabien què s’havia de construir i quins recursos i amb quins objectius calia utilitzar la força desfermada per la Guerra Civil”.

Té 67 anys però encara no se sent “vell”. Compagina la docència amb l’escriptura de novel·les i amb els muntatges teatrals: l’any que ve estrenarà 'Mots de ritual per a Electra', de Josep Palau i Fabre, al TNC, i 'El teatre i la pesta', d’Antonin Artaud, en el marc del festival Grec. En quatre dècades llargues de trajectòria, que arrenquen el 1971 amb 'Un d’aquells estius (els Lluïsos)', Jordi Coca ha guanyat bona part dels premis literaris del panorama català, entre els quals hi ha hagut el Documenta per 'Mal de lluna' (1987), el Sant Jordi per 'Sota la pols' (2000) i el Sant Joan per 'La nit de les papallones' (2009).

L'escriptora Dacia Maraini és presentada sovint com la gran dama de les lletres italianes. Només cal dedicar-li un cop d'ull per comprovar que el tòpic és força acurat: la jaqueta blava, els rínxols daurats i el maquillatge impol·lut -tot i els trenta graus de la temperatura ambient- permeten intuir l'excepcionalitat del personatge, que s'acaba de confirmar quan comença a parlar, amb frases extenses i reposades, sobre alguns dels temes que recorren la seva literatura de ficció i la pròpia biografia, que ha tractat a La nave per Kobe (2001), Il gioco dell'universo (2007) i Bagheria . Tot i ser del 1993, acaba de ser traduït en castellà i publicat a Minúscula, que aquesta tardor donarà a conèixer en català una de les seves novel·les més ambicioses, La llarga vida de Marianna Ucrìa .

La publicació de l'obra completa de Tomàs Garcés (Barcelona, 1901-1993) és una de les sorpreses editorials més agradables de la tardor. Gàlaxia Gutenberg s'ha decidit a posar a l'abast en un sol volum -gràcies a la feina de Valentí Soler Noguera- la poesia, els dietaris i retalls de memòria, l'assaig i el periodisme (inèdit, fins ara, en format llibre) d'un dels escriptors més actius durant la dècada dels 20 i dels 30.

Dedica Brins de literatura universal (Galaxia Gutenberg, 2012) a dos dels seus mestres, José María Valverde i Martí de Riquer. N'hi podríem afegir algun altre?

Llibre negre