N’hi ha que el recorden com el monitor que durant les colònies de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC) de l’any 1996, que es fer a la Colònia de Sant Pere, corria pel passadís tot cridant “tenc la missió de salvar la llengua catalana”. Trenta anys després, el mallorquí Carles Rebassa (Palma, 1977) va dir més o manco el mateix en un context molt diferent. Va ser en recollir el premi Sant Jordi per la novel·la Prometeu de les mil maneres, que sortirà a la venda el pròxim 24 de març. “Hem de tenir una legislació que faci que el català sigui imprescindible per viure als Països Catalans”, va dir.

El mallorquí Carles Rebassa va aprofitar el discurs d’acceptació del premi Sant Jordi de novel·la per posar el focus a Palma, la ciutat on transcorre la seva novel·la Prometeu de mil maneres. L’escriptor va parlar amb un to d’afecte i preocupació d’una ciutat que, segons ell, està vivint una transformació profunda. “És el retrat d’una ciutat que jo estim molt perquè és la meva ciutat”, va dir, però alhora la veu “colonitzada, destruïda, desastrada i enfonsada”.

Roc Casagran (Sabadell, 1980) fa més de mitja vida que publica llibres. Va debutar com a poeta amb Els carrers de les fàbriques (Viena, 2002), gràcies al premi Martí Dot de Sant Feliu, i 22 anys després –durant els quals ha publicat una quinzena de títols més– ha rebut el premi Sant Jordi gràcies a Somiàvem una illa, que aquesta setmana publiquen Univers i Òmnium. La novel·la és el relat en primera persona d'una documentalista, la Carla, que s'adreça a la seva parella, l'Òscar, en un moment vital delicat: el dol per la mort de la mare. Aquest és el punt de partida d'una història que entrellaça la intimitat de tres generacions d'una mateixa família i que explora històries i anècdotes de diverses illes connectades temàticament o metafòricament amb la matèria narrativa del llibre.

La periodista Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) ha guanyat el 63è Premi Sant Jordi amb la novel·la Les nostres mares, un presumpte homenatge a la generació de dones nascudes als anys 50, enmig de la dictadura franquista. Dones que, segons l’autora, en la gran majoria de casos van haver de renunciar a la seva realització personal però que van lluitar perquè les seves filles sí que poguessin triar el seu camí. 

Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) és la primera dona des del 2003 que guanya el premi Sant Jordi. L'escriptora d'Argelagues (Proa, 2016) i Ca la Wenling (Proa, 2020) ha aconseguit el reconeixement mitjançant una novel·la poderosa sobre les dones nascudes als anys 50, que van créixer en ple franquisme i en una societat marcada per la repressió del gènere femení. Les nostres mares (Proa, 2022) és un mosaic literari de protagonistes fortes que, malgrat les normes socials i els privilegis dels homes, busquen la manera de rebel·lar-se i agafar les regnes del seu destí.

David Cirici (Barcelona, 1954) va tancar un parèntesi editorial de gairebé una dècada guanyant el premi Prudenci Bertrana 2011 amb I el món gira (Columna). Fins llavors havia compaginat la creació literària amb la publicitat, que reconeix que era “una feina divertidíssima”, però que també li exigia moltes hores. “A les nou del matí estaves rodant i a les deu de la nit ja pensaves l’espot següent, tot i que nosaltres en dèiem pel·lícules”, explica assegut en un dels sofàs de l’Hotel Hesperia, escenari habitual per als autors que publiquen a Grup 62. Cinc anys després del Bertrana, Cirici -col·laborador de l’ARA- ha aconseguit els 60.000 euros de l’últim Sant Jordi amb la novel·la El setè àngel (Proa), que fa col·lisionar el món estable d’una família de classe mitjana-alta amb una realitat complexa, dura i actual, la dels milers de refugiats que naveguen pel Mediterrani amb l’objectiu d’entrar a Europa. Els dos protagonistes són l’Ernest i el Marc, pare i fill. La vida del primer comença a trontollar quan el nen de set anys cau a l’aigua mentre naveguen entre Patmos i Icària.

“Penso que com a escriptor he estat massa pendent dels arguments i poc dels sentiments, i creia que era hora de canviar”, comenta David Cirici. 'El setè àngel', que Proa publicarà al febrer, és la novel·la del canvi i acaba de ser recompensada amb el 57è premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros i convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana. “En aquest llibre renuncio al món intel·lectual de les novel·les anteriors”, afegeix. Aquesta vegada presenta la seva història “més personal”, que es desmarca de les dues novel·les anteriors de Cirici per a adults, en què el món de l’art era fonamental: abans d’'El lladre del Guernica' (Proa, 2015)va publicar 'I el món gira' (Columna, 2011), que també va rebre un premi gros, el Prudenci Bertrana.

La pel·lícula 'Loreak', parlada en eusquera, ha estat distingida avui com a millor pel·lícula espanyola en els Premis RNE de Cinematografia, després del veredicte d'un jurat format per vint-i-un periodistes i crítics dels mitjans de comunicació de Catalunya. El film de Jose Mari Goenaga i Jon Garaño parla sobre la incomunicació i la falta d'il·lusió en la vida a través de la història de tres dones amb vides diferents a les quals els uneix haver perdut algú estimat.

Barcelona, estiu del 1936. A partir d'un doble crim -un germà marista i un nen-, Alzamora fragmenta l'acció de 'Crim de sang' (premi Sant Jordi 2011) en diverses línies argumentals: la investigació del comissari Gregori Muñoz; l'estratègia que els germans maristes s'empesquen per poder arribar sans i estalvis a França –i evitar que els anarquistes els matin; i el convent de les caputxines de Sarrià, on les monges amaguen, per ordre del capitost de la FAI Manuel Escorza, el bisbe de Barcelona, Gabriel Perrugoría. Alzamora ha fet un esforç de contenció -"la novel·la hauria pogut ser molt més sanguinària", reconeix- i ha procurat carregar únicament contra els fanatismes: "El comissari Muñoz està envoltat de personatges que creuen cegament en alguna cosa -maristes i revolucionaris-, i això el desborda. El fanatisme és la putrefacció de les idees".

La Nit de Santa Llúcia, organitzada per Òmnium Cultural, és la vetllada més important de les lletres catalanes. Va començar a celebrar-se el 13 de desembre de 1951, en la clandestinitat. I aquesta nit, a l'Àtrium de Viladecans, se n'ha convocat la 60a edició, en un espectacle que, com recordava aquest matí Muriel Casals, presidenta d'Òmnium, "és alhora un certamen de literatura i una proposta artística, que gira al voltant de la paraula."